Homicat
21173
single,single-post,postid-21173,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

15 Sep Homicat

20190915 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 15 de Setembre de 2019, Diumenge XXIV temps ordinari, Lc 15, 1++32
“Aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida…”

La paràbola del Fill pròdig –o del pare que perdona– és un d’aquells evangelis que els cristians haurem de saber de memòria. I quan l’escoltem –per més cops que ho fem– sempre hauríem de descobrir alguna cosa per a la nostra vida. Alguns entesos en la matèria diuen que aquesta paràbola és com la culminació del missatge de Jesús, com si el seu parlar anés pujant de to fins arribar a aquest moment. Certament, deuria causar un gran impacte en el seu temps i els deixebles ho deurien recordar com un moment important.

Aquesta paràbola toca aspectes molt importants. Estan reflectits en les actituds de les tres persones que hi intervenen: el pare, el fill petit i el fill gran. Però el centre del relat és el pare. Tot el que Jesús diu del pare d’aquesta paràbola és com si ho digués de Déu. Déu és aquest pare que sempre perdona, que surt a l’encontre quan el fill torna i que fa una festa perquè ha tornat. “Aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida!” I, certament, això és el que deurien pensar els oients. En una cultura patriarcal, on es donava tanta importància a la família –podríem dir que fora de la família no hi havia possibilitat de subsistir– deuria causar un gran impacte l’actitud del fill petit. No només demana l’herència al pare –quan encara es viu– sinó que s’ho gasta tot i decideix tornar. El fill petit torna per necessitat però també perquè sap que el pare el perdonarà i l’acollirà a casa. I no només l’acull sinó que fa una festa, el vesteix amb els millors vestits i fa matar el vedell gras, una cosa que es feia en molt comptades ocasions. Sorprenent.

Tanmateix, el contrapunt al pare és l’actitud del fill gran. En tornar del camp pregunta que està passant. Un criat li diu: “el teu pare a recobrat al teu germà en bona salut i ha fet matar el vedell gras…” l germà gran s’indigna. Ell que sempre s’ha portat bé, que sempre ha estat al costat del pare, i mai l’ha tractat així. Quina injustícia! I, certament, hem de reconèixer que té raó però… El seu error és que no entra en la dinàmica del pare, una dinàmica de perdó, de misericòrdia, d’amor. Té el cor endurit.

Aquesta paràbola sempre interpel.la o, si més no, sempre ho hauria de fer. Ens podríem preguntar: què tinc jo de germà petit? I de germà gran? I del pare? Sé tenir una actitud comprensiva, misericordiosa, de perdó amb els altres o em mantinc “en els meus tretze”. Ens diuen els evangelis que Jesús “és commovia” davant la necessitat de les persones –també ho fa el pare de la paràbola– i que d’aquí sortia el seu actuar. Ens deixem commoure per la gent que en envolta, especialment la que més pateix?

 

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari