Homicat
21161
single,single-post,postid-21161,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

08 Sep Homicat

20190908 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 8 de Setembre de 2019, Diumenge XXIII temps ordinari, Lc 14, 24-33
“Ningú no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”

Seguim escoltant en l’evangeli més recomanacions. Estan adreçades als membres d’una comunitat, en aquest cas la de Lluc. Probablement tenen un problema d’un cert triomfalisme. La gent segueix Jesús perquè té èxit. Jesús es gira i els diu unes frases dures, que res tenen a veure amb l’èxit, que ens diuen clarament que això de ser cristià no és “un camí de roses”: “qui estima més al pare o la mare no pot ser deixeble meu” i encara més contundent: “qui no pren la seva creu no pot ser deixeble meu” Si no fas això no pots ser seguidor meu. Els ve a dir als qui anaven darrera seu: “si no feu això no cal que em seguiu més, ja podeu tornar a casa vostra…” Un cop més Jesús els deixa perplexos, els deixebles els primers.

Val a dir que, de tots els relats que es varen escriure de Jesús, els que defugien la creu –i era fàcil, fins i tot lògic, fer-ho– eren rebutjats. Justament la creu és la clau d’interpretació dels evangelis. I és que sense creu no hi ha cristià. Mentre el món “defuig” la creu –i fa veure que no hi ha patiment i mort o, si més no, no cal capficar-s’hi– el cristià assumeix la creu i aprèn a portar-la, des de la confiança que Ell ens hi ajuda… El seguidor de Jesús procura portar la seva creu.

Estar disposat a deixar-ho tot per seguir-lo. Ell en primer lloc. Al final del fragment –després de explicar la importància de les frases anteriors, de caire fonamental– els dirà: “heu de renunciar a tot el que teniu”. “Aquí duele” que diuen els castellans, sobretot en el nostre temps. Qui de nosaltres estaria disposat a renunciar a les coses que tenim? Vivim en una societat que dona una gran importància al tenir. Les riqueses, les comoditats, les seguretats materials ocupen un lloc privilegiat. D’alguna manera se’ns està dient, de forma més o menys vel.lada: “quan més tinguis, quan més assegurat estiguis, més feliç seràs”. La conseqüència és que estem enganxats a les coses. Sovint hi posem el cor. Si fem això –i tots estem en risc de fer-ho– haurem trobat un altra déu a qui adorar. En canvi, quan som capaços de donar i donar-nos, quan usem les coses per fer el bé –sobretot al més necessitat– llavors –com diu Isaïes– s’encendrà una llum en nosaltres, una llum interior, una llum que transforma. Esdevenim més lliures. Deixem d’estar lligats per les coses i ens tornem més persones. Fer el bé i sense esperar res a canvi, un altra contravalor.

Aquest estil de vida, aquest tarannà, construeix el Regne que Jesús anunciava. Ajuda a transformar el món…

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari