Homicat
21148
single,single-post,postid-21148,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

25 Ago Homicat

20190825 homicat sant ignasi de loiola

Dg 25 d’Agost de 2019, Diumenge XXI temps ordinari, Lc 13, 22-30
“I vindrà gent d’orient i d’occident…”

En l’evangeli d’avui, un altra cop Jesús ens sorprèn amb paraules dures. Però aquestes paraules no ens parlen de condemnació sinó de elecció, una elecció que exclou i margina, la del seu propi poble.

El poble d’Israel es creia el poble escollit per a Déu i, certament, ho era però no en un sentit excloent sinó tot el contrari. Era el poble escollit per dur la salvació a tot el món, no per quedar-se-la per a ell. Ja ho deia el profeta Isaïes (1ª lectura): “jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües”. L’advertiment de Jesús és molt clar: “Aneu en compte. No us cregueu tant vostra la elecció”. És un dels trets d’universalitat que tenim en els evangelis. La salvació és per a tots. Déu vol manifestar-se a tothom. De ben segur que els deixebles, a la llum de la Pasqua, deurien reconèixer aquest tret en la manera de fer de Jesús. Ell parlava amb tothom: publicans, pagans, samaritans, romans… Fins i tot reconeixia la capacitat de creure en persones no jueves! Els jueus del temps de Jesús no creien que cap persona no jueva pogués tenir fe. Jesús no només la reconeix sinó que fins i tot s’admira de la fe de les persones: “Dona, quina fe que tens!” li diu Jesús després de reafirmar-se en el “només he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel” Podríem dir que Jesús, s’adona i canvia. Déu és manifest en tota persona sigui quin sigui el seu origen…

La universalitat de la nostra fe també la té present la mateixa Església. En els documents del Concili Vaticà II se’ns diu clarament que Déu és pot manifestar a qualsevol lloc, també fora de la mateixa Església, que per altres religions també el podem trobar. No tenim l’exclusiva!

Vist així, potser no es tracta tant de dir tant “nosaltres tenim la veritat” –típica actitud de les sectes– com de reconèixer “el Déu que hi ha en tota persona”. Potser gent no creient té actituds cristianes sense saber-ho. No serà aquesta la nostra tasca de cristians, desvetllar aquest Déu que es fa present arreu, d’orient i d’occident, del nord i del sud? Lluny d’excloure hem d’incloure. Déu és en tota persona, vol manifestar-se a tothom.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari