Homicat
21142
single,single-post,postid-21142,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

18 Ago Homicat

20190818 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 18 d’Agost de 2019, Diumenge XX temps ordinari, Lc 12, 49-53
“Us penseu que he vingut a portar pau a la terra?”

L’evangeli d’avui ens pot resultar sorprenent, fins i tot escandalós. De ben segur que als deixebles els hi deuria semblar. Potser també a la comunitat de Lluc a qui va adreçat. Potser hi havia una certa complaença, una certa sensació d’èxit entre els seus membres. Ja fa uns diumenges escoltàvem uns quants “tocs d’alerta” contra el instal.lar-se o el confiar massa en els diners i les possessions. Ara el missatge va contra el triomfalisme. L’èxit que va tenir Jesús al començament de la seva predicació no ens ha de fer perdre el nord. L’evangeli comporta contradicció, enfrontament i incomprensió. Ja ens ho diu Jesús en les benaurances: “benaurats els qui pateixin persecució en el meu nom. Vol dir que l’esperit és en ells…” Tanmateix, la incomprensió no només pot venir de fora sinó fins hi tot en les mateixes famílies: pares, mares, germans.

Ser cristià no és fàcil, no és un “camí de roses”. Manifestar-se cristià en el nostre món pot comportar menyspreu i incomprensió, fins i tot marginació. Certament, els valors del món no son els nostres: individualisme, immediatesa, mirar de gaudir el dia a dia, valorar als altres pel que ens poden donar, l’utilitarisme, la competitivitat. Molts d’aquests valors generen injustícia i marginació. Moltes persones –la majoria– no poden seguir el ritme i es queden a la cuneta… I quan nosaltres prediquem perdó, misericòrdia, fraternitat, no sempre trobem qui ens escolti. Per això no es estrany que entrem en conflicte. És més hi hem de comptar. El cristià ha d’esdevenir contrapunt i oposició davant certes situacions imperants en el nostre món. Per això ens hi hem d’implicar, no podem restar al marge. Jesús ho va fer i a fons…

Per altra part, ser cristià comporta acceptar la creu. “Qui vulgui ser deixeble meu que prengui la seva creu i em segueixi” Vivim en un mon que –d’una manera o altra– defuig la creu. El patiment, la mort, el fracàs, no figuren en el seu índex, però hi son, formen part de la condició humana.  A l’inici del cristianisme es varen escriure moltes històries de Jesús. Moltes obviaven la creu, se la saltaven. Aquest relats no foren acceptats per la primera església. La creu és bàsica, la clau d’interpretació dels evangelis. De fet n’és el centre. Els evangelis comencen per la passió i es van desenvolupant del mig cap en fora, de forma concèntrica, a l’estil dels rotlles jueus.

El cristià no defuig la creu sinó que aprèn a portar-la, des de la confiança i la fe. No estem sols. Ell és amb nosaltres.

Xavier Moretó, rector      

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari