Homicat
21132
single,single-post,postid-21132,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

07 Ago Homicat

20190804_Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 4 d’Agost de 2019, Diumenge XVIII temps ordinari, Lc 12, 13-21
“i tot això que volies guardar-te, de qui serà?”

Seguim, un cop més, repassant la llista de recomanacions que l’evangelista Lluc adreça a la seva comunitat. En aquesta ocasió es fixa en les riqueses. Probablement la comunitat tenia problemes en aquest sentit. Podria ser que alguns hi posessin la seva seguretat en les coses. Aneu en compte! És un parany! Ve a dir Jesús als seus oients. Un missatge aquest que també podríem aplicar fàcilment en el nostre temps.

Vivim en un món on, d’una o altra manera, se’ns diu: “quan més tingueu, quan més posseïu, millor, més contents estareu” i també: “disfruteu, passeu-vos-ho el millor que pugueu. Total, son quatre dies…” Segur que algun cop ho hem sentit. Si a això li afegim aquesta immediatesa, tan típica del nostre temps, ja ho tenim tot. Diuen els entesos –filòsofs, sociòlegs, etcètera– que aquesta és la “cultura de la immediatesa”. Tot ha de ser aquí i ara! Val a dir que els joves son els primers que hi cauen. En conseqüència, no hi ha gaire temps per pensar en res més. Però, quan arribi el moment, tot això que has acumulat, per a qui serà?

Jesús ens convida un cop més a reflexionar en el que és realment important en la vida. A mesura que ens anem fent grans arribem a la mateixa conclusió que podem extreure de l’evangeli d’avui. Els diners, les possessions, les coses materials, no donen la felicitat i, ni molt menys, el sentit de la pròpia vida. Els més grans –segurament per l’experiència de la vida– ho saben bé.

És més, quan absolutitzem les coses materials, quan hi posem el cor, en fem ídols i som menys lliures i, de retruc, menys persones. Perquè és molt més propi de la persona humana compartir que mirar només per un mateix. Quan aconseguim relativitzar les coses –fen-ne un mitjà, no un fi– llavors podem ser més despresos i ajudar als més necessitats.

Un cop més, el missatge de Jesús és profundament humà. Si sabem compartir serem més persones i també més feliços. Un bon “toque” d’atenció!

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari