Homicat
21123
single,single-post,postid-21123,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

28 Jul Homicat

20190728 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 28 de Juliol de 2019, Diumenge XVII temps ordinari, Lc 11, 1-13
“Demaneu i Déu us donarà”

Seguim llegint de l’evangelista Lluc –com ho hem fet en aquests darrers diumenges– unes quantes recomanacions més. Si fa dos diumenges escoltàrem la paràbola del bon samarità i el diumenge passat ho férem al voltant de la importància de la contemplació amb el text de Marta i Maria avui ens aturem en la pregària. Jesús ensenya el Parenostre als seus deixebles i ens parla de la confiança que hem de tenir a l’hora d’adreçar-nos a Déu. Ell és el nostre Pare…

Amb el Parenostre Jesús introdueix dues novetats importants: el tractament i la manera de pregar. Adreçar-se a Déu com a Pare va ser una gran novetat en el seu temps, de fet va ser tot un escàndol. Els jueus ni tan sols busaven anomenar Déu pel seu nom (Yahvè vol dir el qui és, tal com Déu li va revelar a Moisès de la bardissa estant) però Jesús li diu pare (Abbà vol dir papà en arameu, les primeres paraules que deia un nen) Però la novetat també venia per la seva manera de pregar.

Jesús no es gira cap el Temple per pregar sinó que prega en qualsevol lloc i amb les mans enlaire. En les nostres eucaristies, el mossèn fa sovint aquest mateix signe –les mans amb els palmells cap amunt– justament per evocar la manera que tenia Jesús de pregar. Jesús prega Déu que és a tot arreu, no només al Temple. Això va captivar tant als deixebles que –com surt en d’altres evangelis– li varen dir: “ensenya’ns a pregar com tu fas”. No és només ensenyar una pregària com feia Joan Baptista, tal com diu el fragment d’avui. És ensenyar un estil de pregar, el seu.

Els biblistes diuen que la relació de Jesús amb Déu era única. Per això els diu: “quan pregueu dieu: Pare Nostre”. Quan parla de Déu amb els deixebles Ell diu pare-meu i pare-vostre però no pare-nostre. Podríem dir que només ho fa per delegació. Per tant, la nostra pregària no és ben bé la seva però s’hi apropa bastant. La concreció és molt senzilla i directe: “demaneu i Déu us donarà”, com el pare i el fill. Una relació de fraternitat, de intimitat i confiança. Això també era nou i, d’alguna manera, si ho pensem bé, encara ho és ara…

Com en d’altres ocasions, si això ho sabem viure, si ho sabem reproduir en nosaltres, entendrem molt millor l’evangeli de Jesús i, alhora, el sabrem testimoniar.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari