Homicat 28 juny 2020
21880
single,single-post,postid-21880,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 28 juny 2020

28 Jun Homicat 28 juny 2020

20200628 homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 28 de Juny de 2020, 13è del temps ordinari. Mt 10, 37-42
“Els qui vulguin guardar la vida, la perdran…”

Seguim escoltant Jesús fent sentències. És l’estil de Mateu. Tot va començar –pel que fa a nosaltres, oients de la Paraula– fa una diumenges. Jesús diu –per tranquil·litzar als “seus” oients–: “no vinc a desautoritzar la Llei i els profetes si no a donar-los compliment”. Certament, la manera de parlar de Jesús era motiu d’una certa alarma. “Aquest ve a carregar-s’ho tot!” deurien pensar. Però les paraules de Jesús no venen a establir una nova llei. Jesús no legisla, no dona noves normes, aquelles que als fariseus els agradava tant d’anunciar. Jesús ve a mostrar-nos un estil de viure. Per entendre’ns, és la diferència entre els manaments i les benaurances. Si vivim les benaurances estarem complint tots els manaments. No cal res més. El seu llenguatge, però, no és imperatiu si no resolutiu. “Els qui vulguin guardar la seva vida la perdran…” Un missatge d’un gran actualitat…

Vivim uns temps –i potser més ara amb aquesta pandèmia– en que cadascú mira una mica per ell i ella. Malgrat s’estan donant moltes i bones iniciatives per ajudar a la gent més necessitada, és inevitable que, mica en mica, adoptem una resolució taxativa:  sobreviure. Així ho diuen alguns, també cristians. Però Jesús ens diu que no ens podem reservar… Tot i que el context és de persecució –els membres de la comunitat de Mateu estan donant la vida per l’evangeli– l’advertència podria també aplicar-se a nosaltres. Voler sobreviure com a únic objectiu podria suposar oblidar-se de l‘altra i aquí si que toquem un tema directe. És justament el que no feia Jesús…

Ell estava totalment entregat a la missió. Tant és així que, a voltes, s’oblidava de menjar. També veiem a Jesús tocant als malalts, per exemple, als leprosos. Tocar un leprós tenia un doble risc: contagiar-se –la lepra no tenia remei– i quedar impur per sempre! Jesús toca als malalts, se la juga. Vol el seu bé, fins i tot a costa del bé propi.

Ahir vaig escoltar un pensador i filòsof del nostre temps parlant de l’actitud que hem de tenir davant tot plegat. Deia: “protegir-se no vol dir aïllar-se!” No ens aïllem, siguem solidaris, ajudem als que més ho necessiten. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Potser es tracta de gastar una mica més en llocs que sabem que estan “en la corda fluixa”. Si podem fer-ho, fem-ho. Per humanitat i també per fe.

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari