Homicat
21099
single,single-post,postid-21099,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

07 Jul Homicat

20190707 homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 7 de Juliol de 2019, Diumenge XIV temps ordinari, Lc10, 1-12. 17-20
“Els envià que s’avancessin cap a cada lloc on ell havia d’anar…”

L’evangeli d’avui ens parla clarament de la missió. Aquest evangeli –anomenat dels setanta dos– probablement està reflectint el que estava passant aleshores. Els predicadors anaven a anunciar –segurament de dos en dos– i feien experiència de situacions diverses. En alguns llocs els rebien bé, quedant-se a menjar i descansar, i en d’altres tot al contrari. El missatge de Lluc vers la seva comunitat a la que s’adreça és clar: malgrat el refús que pugueu provocar, aquesta és la vostra missió: anunciar l’evangeli de Jesús per tot arreu.

Els cristians no vivim la nostra fe que quedar satisfets, no cerquem el nostre profit personal. Si més no, no ho hauríem de fer. No es tracta de quedar satisfets pel fet d’assistir a les eucaristies o pel fet de professar una doctrina. Això és el que feien els fariseus amb els qui Jesús polemitzava. Ells es presentaven com els “complidors”, “els bons”, “l’exemple a imitar”. Quedaven satisfets pel fet de complir i, d’alguna forma, “mereixien” la salvació. En canvi els altres… els malalts, els pobres, els pagans, que no podien complir i amb prous feines coneixen la Llei, quedaven fora… Amb raó Jesús els va contradir tant fort!

Vivim ens uns temps –i una societat– on hi ha una tendència clara vers l’ individualisme. Primer és el bé personal, l’autosatisfacció, i després, si queda temps i recursos, son els altres. El cristià no funciona així. Jesús –ens diuen els evangelis– no tenia ni temps per descansar. Estava totalment entregat a la missió i es donà sense reserves. “No vull que marxin dejuns. Defallirien pel camí” els diu als deixebles abans de multiplicar els pans i els peixos. Jesús és compadeix, és a dir, “pateix amb el qui pateix” i es dona, sense reserves, sense esperar res a canvi… “Fa més feliç donar que rebre” cita el mateix Lluc de Jesús en els Fets dels Apòstols. Aquest és el camí i el tarannà cristià. D’aquesta manera Jesús mostrava el Regne.

Tots som cridats a acceptar aquesta missió d’anunciar l’evangeli. Lluny de viure la nostra fe “cap en dins”, ho hem de fer “cap en fora”, perquè d’altres puguin conèixer aquesta bona noticia que ens dona vida. I lluny de quedar satisfets hauríem d’estar –com ens diu Pau en les seves cartes–  “una mica intranquils” perquè n’hi ha tants que no coneixen ni viuen el missatge de Jesús.

I ho hem de fer per tal que Ell es manifesti. És significatiu que Jesús els digui als deixebles que vagin davant a predicar “als llocs on ell mateix hi havia d’anar”. Nosaltres no som els protagonistes, no ens prediquem a nosaltres mateixos –com feien els fariseus– sinó que preparem els camins per tal que “un altra” és manifesti. A nosaltres ens toca testimoniar la nostra fe –de paraula i d’obra– per tal que Jesús es manifesti. Com els primers cristians dels Fets dels Apòstols, que amb la nostra manera de viure siguem capaços d’interpel·lar als altres. Llavors també nosaltres serem del grup dels setanta-dos, que en tornar, lloen Déu per les meravelles que Ell ha obrat per ells.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari