Homilia
20501
single,single-post,postid-20501,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

26 Ago Homilia

20180826 homicat

Diumenge 26 d’Agost de 2018, XXI de durant l’any. Jn 6, 60-69

“On aniríem. Només tu tens paraules de vida eterna!”

Acabem en aquest diumenge aquest llarg relat que Joan posa en boca de Jesús, el “discurs de Jesús, pa de vida”. L’evangelista Joan fa una mena de tractat teològic al voltant de l’eucaristia i ens proposa d’entrar en el seu Misteri. La prova és que, de nou, Jesús diu als seus oients –incrèduls i desconfiats, per variar–: “ningú no pot venir a mi si el Pare no li ha concedit abans…” Només el do de la fe fa possible viure el Misteri i anar-hi entrant. Precisament, el camí de l’Església al llarg del temps ha estat “anar entrant” en aquest Misteri, en l’eucaristia, veritable centre de la seva realitat d’Església. Recordo un professor de la facultat que deia: “sempre que l’Església s’ha perdut al llarg de la història, sempre ha tornat a l’eucaristia…” Molt probablement, al principi, els cristians s’anaven reunint i celebrant –ells li deien la fracció del pa– perquè Jesús els hi va dir que ho fessin, en una mena “d’acte d’obediència”: “sempre que us reuniu celebreu aquest sopar en memòria meva. Jo seré amb vosaltres…” Però amb el temps varen anar entenent que l’eucaristia els condicionava, els transformava, i anaven aprenent què vol dir ser cristià. De la celebració a la vida! Ja fa uns diumenges –els mateixos que hem escoltat aquest relat– que Pau ens ho diu en la 2ª lectura. “Ja no podeu viure com abans. Sou criatures noves!” Aquest diumenge també, però d’una forma molt particular… i polèmica.

Aquesta lectura de St Pau als cristians d’Efes ha estat sovint mal interpretada (i potser també mal explicada) És important entendre el context –social i religiòs– del seu temps. En una cultura natalista com la jueva, la dona no tenia altra funció que tenir fills i cuidar de la casa. Quan Pau diu que les dones han d’estar sotmeses als marits no està dient altra cosa que el que vivia i que tothom tenia per convenient: els marits manen i la dona obeeix. És més, si no ho hagués dit així, probablement, els efesis no li hagueren fet ni cas… Ara això ens escandalitza, sobretot entre les dones, que el titllen de misogin i, fins i tot, n’hi ha que ja no volen saber res més de Pau per haver dir això. Una llàstima… El pensament de Pau és cabdal en l’Església. Però el verdaderament revolucionari és el que segueix a la polèmica (i que alguns i algunes ja no escolten): “marits, estimeu a les vostres dones com el vostre propi cos!” i encara “com Crist estima l’Església!” D’això molts/es ja no s’hi fixen. Pau defensava el respecte i l’estimació mútua del marit amb la dona  en aquella època!

Tanmateix, el missatge de l’evangeli d’aquest diumenge és un altra i es concreta en el diàleg que Jesús té amb Pere. Davant la deserció que Jesús experimenta per dir “qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna” (“cos i sang” és sinònim de “persona” pels jueus) molts fan mitja volta i marxen. Llavors Jesús fa la pregunta: “i vosaltres, també em voleu deixar?” i Pere respon: “i on aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna” Una pregunta i una resposta que, d’alguna manera, en l’hauríem de poder “endur a casa”… De ben segur que aquesta era la intenció de l’Evangelista, que la comunitat s’aturi i pensi: qui és Ell per a nosaltres? I encara: que seria de nosaltres si no l’haguérem conegut? No és casualitat que hagi estat Pere –i menys en Joan– el qui faci la pregunta i la professió de fe: “només vós (o millor tu) teniu paraules de vida eterna i sabem que sou el Fill de Déu” Pere és el cap. Representa tota l’Església… La 1ª lectura de Josué ja ens hi preparava per aquest final (d’aquí la importància d’arribar a l’hora a missa…): “el Senyor és el nostre Déu”, un Déu personal –gelòs, ens diu l’antic testament–, que no es desentén –ni s’ho mira tot a distància com diuen alguns– que s’implica per alliberar al seu poble. Nosaltres concretem la nostra professió de fe en Jesús: només Ell. Com diu el poble d’Israel : “no adorarem d’altres déus…”

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

1Comentari
  • Paquita Arcas
    Publicat 10:05h, 31 agosto Responder

    La frase “On aniriem. Només tu tens paraules de vida eterna” me la faig meva moltes vegades i en la teva homilia ho has explicat molt bé. . També es volgut donar explicacions de l’epistola de Pau sobre les dones. Molt bé, però crec que seria millor que la litúrgia en poses una altra per no tenir que donar explicacions cada vegada que s’ha posat per llegir un diumenge.
    La teva reiteració, que ens dones als fidels, perquè no fem que la Missa sigui una rutina, esperem que doni fruit, ja que es trist veure arribar a persones tard.
    Reitero les gràcies.

Escriu el teu comentari