Homicat
21083
single,single-post,postid-21083,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

23 Jun Homicat

20190623_homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 23 de Juny de 2019, Diumenge de Corpus, Lc 9, 11-17

“Tothom en menjà tant com volgué…”

Celebrem avui la festa del Cos i de la sang de Crist, el Corpus. Ens fixem avui especialment en l’eucaristia. Fem una mica com Dijous Sant. Jesús, poc abans de morir, celebra un sopar amb els seus deixebles –el sopar pasqual– i els hi diu: “sempre que feu aquest sopar en el meu nom, jo seré amb vosaltres”. Jesús present en el pa i el vi de l’eucaristia. Durant la Pasqua hem anat veient com els deixebles anaven celebrant l’eucaristia –al principi perquè Jesús els havia dit que ho fessin– i, mica en mica, anaven entenent el que feien i les conseqüències que això tenia. Les comunitats s’anaven construint al seu voltant. Tanmateix, també anaven aprofundint en un aspecte fonamental, molt característic de les comunitats: la fraternitat. Justament, per dijous sant veiem com Jesús renta els peus als seus deixebles i els diu: “us heu de rentar els peus els uns als altres” És el servei, especialment als més pobres, als més necessitats. De l’eucaristia als pobres, del pa i el vi a la donació d’un mateix. És el que va fer Jesús tota la vida. Per això, en aquest dia, unim eucaristia i pobres. Per això fem la col·lecta de Càritas. Com a l’evangeli d’avui, nosaltres també hem de ser eucaristia pels altres. Jesús parteix el pa –un gest amb “ressò” d’eucaristia– i els diu als deixebles: “doneu-los també vosaltres de menjar”.

Tanmateix, contemplar l’eucaristia també té una vessant personal, que afecta de forma íntima a la persona. L’Església, amb el temps, ha anat entenent moltes coses al voltant d’aquest misteri tan gran. “L’Esperit us farà entendre” ens deia Jesús el diumenge passat. L’eucaristia –diuen els documents de l’Església– ens configura, ens fa cada cop més semblats a aquest Jesús que seguim. Per tant, quan més oberts estiguem, com més fugim del costum, com més sapiguem trobar la novetat, més serem capaços de canviar i assemblar-nos a Ell. Perquè hi ha el perill d’acostumar-nos, de trobar “normal” el fet de rebre Jesús en l’eucaristia. Podríem caure en l’error dels fariseus de sentir-nos justificats pel sol fet de complir. Com diu el llibre de l’Apocalipsi, Déu és sempre novetat i Jesús és “Déu amb nosaltres”, i mai està tan a prop nostre com quan el prenem en l’eucaristia. Però com deia Santa Teresa de Calcuta, la Mare Teresa, Ell és també present en els més pobres. Ells també son sagrament, signes d’una presència, misteriosa però real, de Jesús enmig nostre. I ens diu Jesús: “cada cop que doneu, ni que sigui un vas d’aigua, a un d’aquests més petits m’ho donàveu a mi”

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari