Homicat
21059
single,single-post,postid-21059,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

02 Jun Homicat

20190602_homicat sant ignasi de loiola

Dg 2 de Juny de 2019, Diumenge de l’Ascensió, Lc 24, 46-53
“Mentre els beneïa, era emportat amunt cap el cel”

Celebrem avui la festa de l’ascensió. Jesús puja al cel en presència dels seus deixebles i comença un temps nou, el temps de l’Esperit. Estem arribant al final del temps pasqual. Amb aquest diumenge i el proper, el de Pentecosta, acabarem la Pasqua, aquests cinquanta dies que hem dedicat a contemplar Jesús ressuscitat i, encara més, a  adonar-nos de què comporta dir que Jesús ha ressuscitat.

Paradoxalment, l’ascensió no ens allunya de Jesús, ans al contrari, ens l’apropa. Jesús puja al cel per quedar-se amb nosaltres. La seva presència com a ressuscitat és molt més gran de la que tenia quan era amb nosaltres. En ressuscitar Ell és sempre amb nosaltres. Recordem les paraules de l’evangeli: “on dos o més estigueu reunits en el meu nom, jo sóc enmig vostre”. Lluc ens ho diu clarament en l’evangeli i en els fets del Apòstols, que és com la segona part del seu evangeli. “Ara jo us enviaré el do que el Pare ha promès” És l’Esperit Sant. Per l’esperit Jesús és sempre amb nosaltres. De fet ser cristià és seguir-lo a Ell. Els cristians no professem “només” una doctrina. Ser cristià es seguir una persona, Jesús, present enmig nostre. Ell ens va al davant, ens mostra el camí. Això és exclusiu del cristianisme. Nosaltres no recordem Jesús com si fos una figura històrica del passat, no rellegim les seves obres –de fet Ell no va escriure res–, no fem homenatge a la seva persona. Amb tot el respecte vers les altres religions –que si ho fan– els cristians anem una mica més lluny, diem que Ell és viu. Però precisament per això, per aquesta originalitat, no ho podem dir des de la teoria. Només si ens ho creiem, si ho vivim, serem capaços de transmetre-ho. És el que Pau ens diu en la segona lectura d’avui. Sant Pau apel·la al “coneixement intern”de Jesús. Prega pels seus, perquè assoleixin aquest coneixement. Aquesta idea el porta a dir en les seves cartes: “ja no sóc jo, és Crist que viu en mi…” Si assolim aquest coneixement, si ens identifiquem tant amb Jesús, sentirem també la urgència de transmetre als altres la seva persona, el seu missatge.

Aquesta és la urgència que sentien el apòstols. En un món com el nostre, on n’hi ha tants que només aspiren a passar-s’ho bé, a viure al dia i no fer-se grans preguntes, nosaltres tenim un gran missatge, un missatge de sentit de la vida. No podem viure la nostra fe de forma privada. No podem de deixar d’anunciar-la. Tanmateix, no estem sols. Ell és amb nosaltres. Ho veurem el proper diumenge.

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari