HOMICAT 2020
21331
page,page-id-21331,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

HOMICAT 2020

HOMICAT 2020
HOMILIES DOMINICALS

Secció on us oferim l’homilia de cada diumenge. Inicialment està pensat pel que sou de Sant Ignasi, que aneu de vacances i que ens ho heu demanat. És una manera de mantenir el lligam amb la parròquia però també ho és per arribar a molts que us connecteu per internet, cada cop més. Esperem que us ajudi en la vostra vivència de la fe.
Dg 12 de Gener de 2020, Festa del Baptisme de Jesús. Mc 3, 13-17

202001012 Homicat Sant Ignasi de Loiola

 

“Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”

 

Celebrem avui la festa del baptisme de Jesús. Aquesta festa marca el final del temps de Nadal i el començament d’un nou temps litúrgic, l’anomena’t temps ordinari. A partir d’avui i fins a la quaresma anirem contemplant la vida i el missatge de Jesús. Precisament, després del baptisme –i d’anar al desert on va ser temptat– Jesús comença a parlar: “el Regne de Déu és a prop, convertiu-vos!”. Però el més sorprenent és que els primers en escoltar-lo no son els poderosos del seu temps sinó els pobres. En arribar al Sermó de la Muntanya –per a alguns els centre del seu missatge– Jesús anirà una mica més lluny: a aquests pobres els dirà benaurats…

 

El baptisme va ser una manifestació, una nova epifania. Déu és revela a la humanitat, s’hi torna a comunicar –els cels que s’obren– i diu qui és Jesús. “Aquest és el meu fill”. Jesús és el que esperaven –el messies esperat– però amb uns trets molt característics. Ell és el messies sofrent, el Servent de Jahvè d’Isaïes. Precisament la 1ª lectura ens posa en situació. Ell és el servent que dona la vida. Aquesta semblança d’Isaïes, la del Servent de Jahvè, és una figura misteriosa però que ens evoca directament a Jesús. Segurament Isaïes no tenia en ment la imatge de Jesús. Probablement es referia a tot un poble. Però l’església hi ha vist una prefiguració de Jesús, sobretot pel que fa a la passió. Per això ho llegim en els dies més cabdals de Setmana Santa. Avui el text ens diu coses molt significatives, que podem aplicar també a Jesús. “Porta el dret a les nacions”…”no crida ni alça la veu”…“no trenca la canya que s’esberla”…”no apaga la flama del ble que vacil·la”. Son elements importants perquè ens parlen directament del seu estil, del seu tarannà, de la seva manera de ser. I si ser cristià és fer com Ell poden esdevenir un factor de discerniment i, si s’escau, de conversió. Un sant de la nostra terra, Sant Enric d’Ossó, diu en un dels seus escrits que ser cristià es tenir els seus mateixos gestos, les seves paraules, la seva mirada, la seva manera de tractar a la gent. La conseqüència és clara: si no tenim el seu estil, la seva manera de fer, el seu estil d’obrar potser no hem entès què vol dir ser cristià… La intol.leracia, la duresa, la violència –física o verbal–, no son cristianes. No estan en la línia de Jesús, aquest Jesús que és dona, que es compadeix, que perdona, que defensa al pobre i al qui pateix injustícia, que accepta i dialoga, que no descarta ningú.

 

Ara que votem amb tanta freqüència –i que segurament tornarem a fer aviat– ens pot ser molt útil de recordar aquesta manera de fer de Jesús i veure si els polítics i les forces que representen s’avenen amb aquest estil. Perquè el racisme, la xenofòbia, l’insult, el menyspreu de l’altra –àdhuc d’un discapacitat–, la intol.lerancia amb el que no pensa igual, no acollir, no acceptar,… no és cristià, per molt que és ventin de ser-ho, per moltes processons religioses que es vagi. Els qui no viuen l’estil de Jesús i fan el contrari no son cristians, per molt que se’n diguin. Tinguem-ho clar.

 

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

Dg 5 de Gener de 2020, II Diumenge de Nadal. Jn 1, 1-18

20200105 homicat Sant Ignasi de Loiola

 

“Existia el qui és la Llum veritable, la que en venir al món il·lumina tots els homes”

 

Aquest diumenge fem una petita aturada en el nostre camí de Nadal. De la ma de Joan evangelista, se’ns convida a aturar-nos i contemplar el Misteri. De fet, aquest ve a ser el propòsit de tot el seu evangeli. El pròleg que escoltem aquest diumenge és la “clau de lectura” de tot el seu relat i ens introdueix en aquest Misteri de la presència de Déu en Jesús. Ell és “Déu amb nosaltres” com ens diuen els profetes però per a Joan és una mica més, Joan va més enllà. Ell és la Llum, la Paraula, amb majúscula. Encara més, Ell ja existia en el principi, ja hi era en la creació del món. La Paraula ens recorda el Gènesi. Déu crea amb la seva paraula, el seu alè –el ruah en hebreu– i per a Joan Ell ja hi era en aquell moment. És el Jesús preexistent. Dels quatre evangelistes, només Joan s’atreveix a anar tan lluny… Els estudiosos diuen que, molt probablement, va escriure el pròleg al final del seu evangeli però que, en adonar-se que era tan important, el va posar al principi per tal que els lectors –i la comunitat a qui va adreçat– el tinguin present durant la lectura de tot el seu evangeli.

 

Tanmateix, en aquest pròleg no tot son “flors i violes”. Joan ens parla d’un drama: “la llum ha vingut al món i el món no l’ha reconegut”…”els seus no l’han acollit”. Joan jutja als qui varen jutjar i condemnar a Jesús. Apunta directament a la Pasqua. Jesús mor i ressuscita i ho fa al mateix temps. Per a Joan, Jesús ressuscita des de la creu, com si no haguessin passat els tres dies. De tota manera hi ha un bri d’esperança: “a tots els qui creuen en el seu nom els concedeix ser fills de Déu”. Pau ho dirà amb més claredat en les seves cartes: és la fe el que justifica, no les obres de la Llei.

 

Aquesta invitació a viure el Misteri que ens fa Joan l’hem de tenir present no només en la lectura del seu evangeli sinó sempre. La realitat de Misteri –que va més enllà del que podem entendre– ens empeny a viure en profunditat la nostra fe. Sempre que caiem en la temptació del ritualisme, del quedar satisfets en assistir i complir, ens allunyem del Misteri, de la vivència més fonda. Jesús ho denunciava constantment als fariseus que creien que “mereixien” la salvació perquè eren bons complidors. No cal fer mèrits davant Déu, no cal “fer punts” davant d’Ell a base de complir. Ell ja és amb nosaltres. Per la fe ja som fills de Déu. Estiguem oberts i acollim el Misteri de Déu en nosaltres. Ell ens mostrarà el camí.

 

Xavier Moretó, rector.