Homicat
21025
single,single-post,postid-21025,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

19 May Homicat

20190519_Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 19 de Maig de 2019, Diumenge V de Pasqua, Jn 13, 31-35
“Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat”

 Seguim en el nostre camí de Pasqua. Ja estem als 5è diumenge. Arribats a aquest punt del nostre itinerari, ja no ens fixem tant en l’experiència pasqual per ella mateixa com en les seves conseqüències. Ja ho diem fa uns diumenges: els primers cristians van anar entenent que, pel fet de confessar que Jesús ha ressuscitat, els comportava canviar de vida. Ja res serà com abans. Avui ho veiem aquest canvi de forma més concreta, especialment a l’evangeli.

El llibre del Fets dels Apòstols ens segueix mostrant la nova situació, especialment pel que fa a la predicació. Estan determinats a anunciar l’evangeli a tothom, també als no jueus. L’Esperit –autèntic protagonista d’aquest llibre– els va mostrant què han de fer, on han d’anar, què han de dir… Ja ho diu Jesús en l’evangeli: “quan us portin als tribunals no us preocupeu del que haureu de dir. L’Esperit serà amb vosaltres”

El llibre de l’Apocalipsi també ens diu coses interessants. Ja sabem que és un llibre per animar i donar esperança a comunitats perseguides. La imatge de la Jerusalem celestial n’és un bon motiu d’esperança. Els hi ve a dir: “això és el que us espera!” Tanmateix, aquest fragment ens ha deixat una petita “perla”, que fàcilment ens pot passar desapercebuda: “Jo faré que tot sigui nou”. La novetat que ens ve de Déu. Ho sentim realment els qui ens diem cristians? Sabem copsar la novetat que suposa creure i viure en conseqüència?

De tota manera, el centre de les lectures d’avui –d’alguna forma, el regal més preuat– és el que ens ve de la ma de l’evangeli: “estimeu-vos els uns als altres”. És l’anomena’t “manament de l’amor”. Jesús –ens diu Joan a l’evangeli–, plenament conscient de que està arribant els seu final, els diu que s’han d’estimar, però no de qualsevol manera sinó com Ell els ha estimat. I com ens ha estimat Jesús? Doncs fins al final, donant i donant-se, sense reserves. Però encara diu més: “si ho feu així tothom reconeixerà que sou deixebles meus”. Per tant es estimar i donar testimoni d’un estil de vida. Si la gent veu que ens estimem així, sense reserves, buscant el bé de les persones, sense esperar res a canvi, els altres s’adonaran i potser quedaran interpel·lats: perquè ho fas? Perquè estar tan pels altres? I encara: quina estranya felicitat hi trobes en aquesta manera de fer? En ho diu el mateix llibre dels Fets: “vivien amb alegria, compartien el que tenien i es reunien per celebrar la fracció del pa amb senzillesa” Tot un programa.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari