Homicat
20796
single,single-post,postid-20796,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

30 Dic Homicat

20181230_homicat

“No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”

Celebrem avui la festa de la Sagrada Família. En ple temps de Nadal, contemplem la família de Natzaret. Si durant tot el temps de Nadal –i també d’Advent– ho hem fet especialment de Maria, avui ho fem també de Josep i de Jesús. Veiem en ells una unitat de vida, de fe i, especialment de discerniment. Viuen una vida senzilla, en la pobresa i la humilitat, en la confiança i en la fe. Saben veure i interpretar el que han de fer, guiats per la confiança en Déu en totes les circumstàncies de la vida. El discerniment ens permet confrontar la pròpia vida amb la fe o –dit d’un altra manera– deixar que la fe il·lumini la nostra vida. D’aquesta manera, sense menystenir per res la nostra llibertat, prenem decisions, no només segons el nostre voler si no –que és més important– segons el voler de Déu. Això és el que ells varen saber fer. Malgrat els dubtes que varen tenir tant Maria com Josep, varen saber confiar. L’evangelista Lluc ho expressa amb claredat quan diu de Maria i de Josep que “no comprengueren aquella resposta” però que –referit a Maria– “guardava totes aquelles coses en el seu cor”. Maria no espera entendre per creure –aquest potser seria un missatge més propi del nostre temps– si no que confia i és deixa fer. Des de el pensament jueu, el cor és el centre de la persona.

L’actitud de la família de Natzaret pot ser molt il·luminadora en el nostre temps, especialment pel que fa a les nostres famílies. Quantes parelles separades i divorciades! Quants matrimonis trencats per desavinences i conflictes! Moltes d`elles amb fills petits, que potser son els qui en pateixen més les conseqüències. Molts matrimonis esperen resoldre les diferències i problemes de convivència amb el seu esforç i dedicació.  És molt lògic. Vivim en una societat en que, d’una manera o altre, ens diu: “tot el que vulguis ho pots aconseguir amb la teva capacitat i el teu esforç” Tanmateix hi ha problemes difícils, que ens depassen. Molts matrimonis es casen per l’església però ja no viuen la seva fe. Un cop casats ja no pensen més en Déu però Ell segueix amb ells. Molts matrimonis no preguen. De ben segur que la família de Natzaret si ho feia. Demanen els nostres matrimonis ajut a Déu en la pregària quan les coses es posen difícils? La pregària és entrar en comunió amb Déu. És molt més que demanar i donar gràcies. Per tant pot esdevenir un lloc de discerniment que ens pot ajudar –igual que passava amb Maria i Josep– a prendre decisions en moments de dificultat… Potser als cristians que ho vivim més ens tocaria dir-los: “no esteu sols, demaneu a Déu que us ajudi. Confieu en Ell!”

Preguem pels nostres matrimonis. Què sàpiguen trobar l’ajut de Déu per resoldre els seus conflictes.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari