HOMICAT 2 SETEMBRE 2018
20512
single,single-post,postid-20512,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

HOMICAT 2 SETEMBRE 2018

02 Sep HOMICAT 2 SETEMBRE 2018

20180902 homicat

Diumenge 2 de Setembre de 2018, XXII de durant l’any. Mc 7, 1-23

“Aquest poble m’honora amb els llavis però el seu cor es manté lluny de mi…”

Com hem escoltat en la introducció d’aquest diumenge, avui escoltarem l’evangeli de Marc. Després de tot un seguit de diumenges que hem llegit el capítol 6è de Joan amb el seu discurs de “Jesús, pa de vida” al voltant de l’eucaristia avui entrem en un altra tema important: la controvèrsia que Jesús va tenir amb el fariseus. Tanmateix, no va ser amb tots ells. També n’hi van haver que acceptaren el que Jesús deia, com Nicodem. Però, certament, hi havia una majoria, normalment els qui estaven en el Temple, que contradirem obertament a Jesús i cercaven raons per matar-lo, perquè qüestionava els pilars bàsics de la fe jueva, principalment el mateix Temple i el dissabte. L’evangelista Marc especifica que aquests fariseus venien de Jerusalem. No es casualitat que ho faci. Ens està situant en l’escena, ens està preparant pel conflicte…

Avui Marc ens posa Jesús discutint amb els fariseus per raó de les normes en el menjar. Val a dir que anaven molt més enllà de unes normes higièniques. No era com nosaltres que ens rentem les mans abans de seure a taula… Parlaven de prescripcions rituals, cultuals i religioses, normes sobre la puresa i la impuresa. L’evangelista Marc, que probablement es dirigeix a un públic pagà –que no coneix aquestes normes del judaisme– ho explica amb tot detall. També ens és útil a nosaltres. Tampoc nosaltres estem avesats en el seu compliment i ens serveixen per entendre una mica més el context i perquè Jesús és tant dur en les seves observacions.

Les normes sobre la puresa i la impuresa eren molt estrictes. Afectaven al menjar però també a d’altres coses. Per exemple, entrar en la casa d’un pagà, tocar un malalt, tocar un mort, tot això implicava quedar impur i per sempre! Jesús toca als malalts, toca als morts, entra a casa dels pecadors… Eren normes que generaven injustícia i marginació. No tothom les podia complir, especialment els més pobres. Jesús es revela i denuncia la injustícia. Això no és nou, també els profetes ho havien fet. És una actitud que ens hauria de fer pensar, sobretot davant aquells que creuen que els cristians no ens hem d’implicar en la societat, especialment davant les situacions d’injustícia…  Jesús és contundent. Denuncia la situació i ho fa directament: hipòcrites!

Tanmateix, el centre del missatge de l’Evangeli no va directament contra les normes sinó contra el compliment que oblida per a què son les normes, vers on apunten. Jesús denuncia els qui busquen un compliment “garantista”, que fa mèrits davant Déu i que ja es sent satisfet pel fet de complir, oblidant el més important: la vida i les persones. Ja ens ho diu Sant Jaume en la 2ª lectura: “la religió pura i sense taca davant Déu és que ajudeu a les viudes i als orfes…” Cal recordar que lles viudes estaven pràcticament condemnades a la mendicitat. No hi havia cap mena de pensió…

Potser algú és preguntarà què té a veure tot això amb nosaltres. Certament, totes aquestes prescripcions del judaisme ens cauen una mica lluny però també contenen un cert advertiment. Jesús denuncia el compliment extern que oblida el que és més important: la conversió del cor. Pel judaisme el cor és el centre de la persona. És el cor el que cal convertir. D’allà es de on surten les males actituds! Marc, que s’adreça a una comunitat com la nostra, tampoc vol que caiguin en el mateix parany. Per exemple, si nosaltres vinguessis a l’eucaristia per estar tranquils, per complir i descansar, oblidant la implicació que té la celebració en la vida, podríem caure en el mateix error que Jesús denunciava. El compliment extern ens podria portar a pensar –de forma conscient i inconscient– que ja no cal fer res més, que ja som bons, que ja estem justificats. Cal vetllar per no caure en el mateix parany!

L’advertència és clara. Només cal fer-nos-la nostra i canviar si s’escau.

 

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari