HOMICAT 19 AGOST 2018
20497
single,single-post,postid-20497,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

HOMICAT 19 AGOST 2018

19 Ago HOMICAT 19 AGOST 2018

20180819 homicat

Diumenge 19 d’Agost de 2018, XX de durant l’any. Jn 6, 51-58

“Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna…”

Aquest diumenge seguim aprofundint en el relat de Joan al voltant de l’eucaristia, en aquest llarg discurs anomenat de “Jesús, pa de vida” que Joan posa en boca de Jesús per tal que nosaltres entrem en aquest Misteri que celebrem cada diumenge: l’eucaristia.

Avui Joan s’atura una mica més en dos aspectes fonamentals de l’eucaristia: la proximitat i la vida eterna. Jesús diu: “qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”. L’Església ho formula dient que l’eucaristia en configura, ens transforma, ens fa cada com més semblants a Ell. És el “ja no sóc jo, és Crist que viu en mi” de Sant Pau que recordàvem fa uns diumenges. D’alguna manera és l’ideal del cristià, la “fita” més important. Identificar-nos amb Ell de manera que ens hi sentim profundament units, empeltats, com els sarments a la vinya de la paràbola. Sant Agustí ens diu en les seves confessions que, després de buscar Déu per tot arreu, per totes les filosofies i pensaments de l’època, s’adonà que Déu era en ell, dins seu, més a prop que ell mateix…

Joan també introdueix un element molt important: la vida eterna. Normalment sempre referim al vida eterna al moment de la mort però aquí es fa referència al present: “qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna” Jesús parla en present. “Ja vivim anticipadament el que esperem” ens diu Pau en les seves cartes. L’eucaristia ens anticipa aquesta realitat, podríem dir que és un “troçet” de cel. Els teòlegs ens parlen de la tensió escatològica, el “ja, però encara no”. Ja vivim realitats del cel però encara no del tot.

Tot plegat té unes conseqüències molt clares: l’eucaristia ens configura, ens fa més semblats a Jesús i això comporta un canvi de vida (Sant Pau ens ho torna a recordar en la 2ª lectura) i també ens anima a testimoniar aquesta vida nova que ens ve per Jesús. Com dèiem diumenge passat, al final de cada eucaristia som enviats a anunciar el que acabem de celebrar i viure. Com ho podem fer per parlar d’aquest Jesús que ens dona vida eterna? Com ens ho podem fer per dir a les persones –especialment els allunyats o, com deia el nostre concili, els “distanciats” – que no és el mateix viure amb eucaristia o sense? Només ho podrem aconseguir des de la vivència del Misteri en nosaltres. Aquesta és, en el fons, la invitació que Joan ens està fent en aquests darrers diumenges.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari