Homicat
21014
single,single-post,postid-21014,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

05 May Homicat

20190505_homicat

Dg 5 de Maig de 2019, Diumenge III de Pasqua, Jn 21, 1-19
“Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als apòstols…”

Seguim escoltant en aquest diumenge un nou relat d’aparicions. Ens diu l’evangelista Joan que era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als apòstols després de ressuscitar d’entre els morts. Com en els altres relats de les aparicions, surten els mateixos elements: la designació de Jesús –“el Senyor”, és a dir, Jesús ressuscitat–; la referència a l’eucaristia –“va agafar el pa i el va partir” –, el reconeixement esporàdic –ara el no coneixen i, al cap d’una estona, si–. L’evangelista es fa ressò d’una experiència misteriosa però real, que no saben ben bé com expressar. En l’evangeli que ens ocupa, el de Joan, aquest tret encara és més punyent, si més no respecte als altres evangelis, els sinòptics. Com sempre, Joan va “una mica més enllà”. Aquesta lectura, en concret, està plena de simbolismes: la barca –símbol de l’església–, l’aigua –símbol del mal–, la pesca –símbol de la tasca evangelitzadora de l’església–… De ben segur que les primeres comunitats, en aquest cas la comunitat de Joan, coneixien bé aquesta simbologia.

Tanmateix, aquest relat aporta uns elements molt significatius:

GALILEA. És el lloc en el que Jesús s’apareix. Els deixebles eren galileus. Han tornat a la feina que tenien abans, quan varen conèixer Jesús. Eren pescadors. Jesús s’apareix en la seva normalitat en la seva quotidianitat. I, com al principi, Jesús els diu que tirin la xarxa a la dreta de la barca, en ple dia, quan –com tot pescador sap–, els peixos no piquen. Ho fan de nit… i la pesca és espectacular.

L’ESMORZAR. Jesús els ha preparat l’esmorzar. Els deixebles callen. Ja ho sabien que era el Senyor. L’àpat és el lloc de trobament amb Jesús però no és qualsevol àpat. És l’eucaristia. Igual que en el relat dels deixebles d’Emmaús, el reconeixen quan parteix el pa i després va a dir-ho als altres deixebles, amb Pere al davant. “És veritat, el Senyor ha ressuscitat”. És una experiència personal i al mateix temps comunitària.

EL DIÀLEG. El diàleg final de Jesús amb Pere és programàtic. Alguns estudiosos dels evangelis creuen que la triple pregunta de Jesús –“m’estimes?” – és correspon amb la triple negació de Pere. La insistència de Jesús en preguntar-li tres cops el mateix deixa “desarmat” a Pere. “Tu ho saps tot, tu saps que t’estimo”. Però la resposta de Jesús no és menys important: “pastura els meus anyells” Jesús no li pregunta si recorda de tot el que ha de dir, si té present tot el que ha de fer, si sabrà explicar el que ha passat. És el que segurament faríem nosaltres. Només li diu si l’estima. I, per postres, li diu com serà la seva mort. L’evangelista Joan fa aquí una mena de “nota clarificadora”

Jesús es presenta en la nostra quotidianitat, la nostra Galilea. Jesús ve a nosaltres especialment en l’eucaristia però també en cada situació, en cada vivència, enmig de la gent que ens trobem, amb la que convivim. Jesús porta la nau de l’església. Sense Ell no hi tenim res a fer, per molt ben organitzats que estiguem. La intenció de l’evangelista Joan és clara. Un missatge adreçat a les comunitats però també a cadascú de nosaltres i, en general, a tota l’Església, la de llavors i la d’ara.

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari