Homicat 18 octubre 2020
22100
single,single-post,postid-22100,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 18 octubre 2020

18 Oct Homicat 18 octubre 2020

20201018 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 18 d’Octubre de 2020, 29è del temps ordinari. Mt 22, 15-21
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar…”

L’homilia d’avui ens diu: Deixeu a Déu ser Déu!

La controvèrsia que Jesús té amb els fariseus ens ajuda, en gran mesura, a centrar les coses. Aquest és el cas de l’evangeli d’avui. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” els diu Jesús als qui el preguntaven. Mateu ens diu que ho feien insidiosament, per sorprendre’l en una resposta que el pogués acusar. La resposta de Jesús de ben segur que els va deixar descol·locats. Podríem dir que va ser una resposta salomònica. No podien acusar-lo de rebel·lió per no pagar l’impost ni de col·laborar amb el poder repressor per voler pagar-lo. I és que la resposta de Jesús va molt més enllà i els posa en evidència davant tothom perquè toca als fonament de la seva fe i de la nostra…

Aquesta resposta sovint s’ha interpretat com un dilema entre política i religió, fins i tot dient que per això els cristians no ens hem de ficar en política. Res a veure. Entre d’altres coses, en temps de Jesús era impensable fer aquesta separació. Política i religió anaven sempre juntes. El Papa Francesc, preguntat sobre això, respon: “i tant que els cristians han de fer política! És més, pot ser una manera d’exercir la caritat…” I és que Jesús no s’està de implicar-se en la realitat del seu temps. Quan es posa del costat dels més pobres, quan denuncia directament la injustícia i el no respectar a les persones, podríem dir que també fa política. Jesús “se la juga” pels més pobres. D’això no hi ha cap dubte. Llavors qui és el sentit de la frase?

Hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte: l’emperador era adorat com un déu –i així sortia en les monedes– i, en segon lloc, els jueus no podien ni tan sols tocar una moneda romana. Per tant, en presentar-li la moneda, estan cometent un doble error: queden impurs per tocar-la (per això el Temple tenia moneda pròpia) i, encara més greu, comparen Déu amb l’emperador, els posen al mateix nivell! Per això Jesús els acusa de hipòcrites. Per tal d’acusar-lo no els importa transgredir la seva mateixa fe, els seus propis manaments. Jesús els hi ve a dir: no podeu posar Déu al mateix nivell de l’emperador. Deixeu a Déu ser Déu! Posem les coses en el seu lloc: Déu és molt més gran!

Tota una acusació de infidelitat envers al seu propi Déu, el Déu d’Israel. A més d’un li deurien sortir els colors…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 10:05h, 20 octubre Responder

    LA MONEDA
    La respuesta de Jesús, aunque inesperada, es lógica: La imagen del Cesar está en la moneda, como la imagen de Dios está en el hombre, porque así fue creado. Se retorna pues, la moneda al Cesar y el hombre, en su totalidad a Dios, pues a Dios pertenece como Santa Teresa escribía en una estrofa de la poesía a la que me referí el último día:
    “Vuestra soy, pues me criaste, /vuestra, pues me redimiste, /vuestra, pues que me sufriste, /vuestra pues que me llamaste. / Vuestra pues me conservaste,
    vuestra, pues no me perdí: ¿Qué mandáis hacer de mí?”
    RELIGIÓN Y POLITICA
    Efectivamente Jesús no estableció, con su respuesta dos mundos, dos dominios separados y estancos. El cristiano debe participar en la vida y en el debate político de su país para defender que la legislación sea compatible con los valores que defiende.
    En otro tipo de cuestiones, cuando el valor en juego es discutible, creo que debería matizarse la intervención pública del sacerdote, o del cristiano consagrado, según su condición, y sus responsabilidades pastorales. En todos los casos, los cristianos, más que nunca, deberíamos buscar la paz. Demasiado odio se ha vertido desde hace mucho tiempo, y en lugares impropios. Ya es hora de que los cristianos seamos los pacificadores: Bienaventurados los que buscan la paz, porque ellos serán llamados Hijos de Dios”.
    LO QUE SE DA A DIOS
    Esto no nos lo dice ahora Jesús. Se le preguntó por el pago del tributo, no por las exigencias de Dios. Pero escuchando a Jesús que conoce al Padre, pueden deducirse: Seguir sus enseñanzas, llevando una vida acorde con ellas, adorarle, amarle, amar al prójimo. Y dar testimonio. Dice San Pedro “Que ninguna de vosotros tenga que sufrir por asesino o por ladrón, por malhechor o por meterse en asuntos ajenos. Pero si es por ser cristiano, que no se avergüence, sino que glorifique a Dios por llevar ese nombre.» (1 Pedro 4,15-16)
    G.L.

Escriu el teu comentari