Homicat
21005
single,single-post,postid-21005,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

28 Abr Homicat

20190428_homicat sant ignasi de loiola

Dg 28 d’Abril de 2019, Diumenge II de Pasqua, Jn 20, 19-21
“Feliços els qui creuran sense haver vist…”

Entrem ja en el segon diumenge de Pasqua. Durant aquests dies –concretament cinquanta–  anirem aprofundint en el fet cabdal de la resurrecció. Bàsicament, que Jesús hagi ressuscitat té una doble implicació: personal i comunitària. Això és el que es desprèn de les lectures d’aquests dies. En aquest dies escoltarem els relats de les aparicions de Jesús als deixebles –relatats en els evangelis– i la vida de les primeres comunitats –referida en el llibre dels Fets dels Apòstols.

Els relats de les aparicions ens parlen d’una realitat nova i misteriosa: Jesús s’apareix als seus deixebles. Les lectures ho refereixen canviant-li el nom del mateix Jesús: és el Senyor! Més enllà del fet espectacular (que tendim tots a imaginar-nos) aquests relats ens volen transmetre un missatge molt clar: és el mateix. Hi ha un tret d’identitat: el crucificat és el ressuscitat. Els deixebles fan una experiència de reconeixement. Ells que el varen conèixer en vida, amb el qui varen compartir tantes coses, que el van veure fer tant de bé i que, finalment, varen veure morir a la creu, aquest Jesús és viu! Certament una experiència impactant, inoblidable, fundant. I no només personal sinó comunitària. En el relat dels deixebles d’Emmaús –que només trobem a l’evangeli de Lluc– les dues persones –alguns diuen que podria ser una parella– diuen entre ells: “no es veritat que el nostre cor abrusava dins nostre…” i quan arriben a trobar-se am els deixebles diuen, com a fruit del compartir la mateixa experiència: “realment el Senyor a ressuscitat i s’ha a paregut a Simó” Pere és el cap. El que ell diu és com si ho digués tota l’església…

Certament nosaltres no podem fer la mateixa experiència. Nosaltres no he conegut Jesús en vida. Però el testimoni dels deixebles, dels qui si varen estar amb Ell, fonamenta la nostra pròpia confessió: Ell és viu. També nosaltres estem cridats a anunciar-ho. Tampoc St Pau el va conèixer però en les seves cartes ens diu: “jo també sóc apòstol!” és a dir “testimoni de resurrecció”.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari