Homicat
20999
single,single-post,postid-20999,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

21 Abr Homicat

201904021_Homicat Sant Ignasi de Loiola

Dg 21 d’Abril de 2019, Diumenge de Pasqua, Jn 20, 1-8
“Per què busqueu entre els morts el qui està viu?”

Celebrem amb goig la Pasqua del Senyor. Jesús ha ressuscitat! Aquesta és la nostra festa més gran. En ressuscitar, Jesús ens obra les portes de la nostra pròpia resurrecció. I aquesta realitat, aquesta bona notícia, l’hem de viure directament en la nostra vida. No hauríem del limitar la resurrecció al moment precís de la nostra mort. Sant Pau ens diu que ja estem vivint com a ressuscitats, que, si bé encara no hi veiem “del tot clar”, ja “hi veiem”. Ens movem en aquesta tensió –anomenada escatològica–: “ja” vivim com a ressuscitats tot i que “no del tot”. Estem en camí, en trànsit, però ja vivim en esperança i aquesta és la que ens mou a fer experiència de la vida nova que ens ve per Jesús i a saber-la transmetre al nostre món. Des de aquesta experiència estem cridats a transformar-nos i transformar el nostre voltant. Tenim la missió de canviar el món! Aquest és l’encàrrec que Jesús va donar als seus deixebles. “Aneu a anunciar l’evangeli”. De fet, és el lema d’enguany de la nostra parròquia.

“El Regne de Déu és enmig vostre i ve a vosaltres!” ens diu Jesús a l’inici de la seva predicació. Com ens afecta aquesta missió a nosaltres? Més encara, ens hi sentim implicats? O vivim la nostra fe de forma privada, cercant quedar tranquils i satisfets… Això és el que més constava i denunciava sovint Jesús. Ell es va trobar envoltat de gent “tranquil·la i satisfeta” amb la seva fe, orgullosa de la seva elecció, però poc compromesa amb el seu entorn, poc disposada a acollir, especialment als més febles, poc compromesa a defensar-los davant l’abús dels més poderosos. Jesús pren una opció clara: posar-se al seu costat, defensar-los i jugar-se-la per ells, fer-se “pobre entre els pobres”. De què si no la necessitat d’assenyalar-lo, d’entregar-lo? Jesús és va fer “tan dels seus” que costava de distingir-lo. També a Sant Francesc li passà una cosa semblant. “Qui és el vostre portaveu?” va dir el papa Innocenci al grup de germans que sol·licitaren audiència. Francesc estava tan “barrejat” que no se’l podia distingir…

La resurrecció de Jesús, que és la nostra, ens obliga a viure “de cara enfora”. Com podríem si no transformar el nostre món? A Catalunya, actualment vivim una situació difícil, social i política. Tots en som conscients. El nostre poble viu una situació d’opressió i humiliació. Opressió per part d’un poder estatal que no té problemes en tergiversar i mentir, en fer quadrar les seves acusacions costi el que costi, comtal d’esclafar una voluntat que és majoritària però que no convé tenir en compte. La conseqüència és clara: retall de les llibertats fonamentals, empresonats i exiliats per les seves idees. Fins i tot hem de suportar declaracions de policies que es presenten com a víctimes de violència de part de gent indefensa quan son ells qui la varen exercir “armats de pals i garrots”. Un judici injust i manipulat, ple d’irregularitats, com estan denunciant la majoria d’observadors internacionals i defensors dels drets humans. Llibertat de decidir, llibertat d’expressió, vulneració dels drets fonamentals. Fins i tot la mateixa església ho reconeix en els seus documents: els pobles tenen dret a decidir el seu futur i a defensar-se quan se’ls vol oprimir i humiliar. Malgrat alguns bisbes puguin afirmar –en contra del que diu la mateixa església– que la unitat de l’estat és una qüestió de fe, i d’altres –entre els qui estan els nostres– facin “com si no anés amb ells” al mateix temps que diuen estar al costat del poble, el cert és que, tot plegat, ens està posant a prova. Viure ja ara com a ressuscitats ens obliga a revisar les nostres actituds, tan a nivell personal, com social, com eclesial. També ens hauria de fer pensar en qui votem en les properes eleccions. Els hi ha que es presenten com a moderats –i cristians– però no ho son malgrat vagin a les processons de Setmana Santa. La intolerància, el racisme, la xenofòbia, anar en contra dels drets de les dones no és cristià. En aquest sentit, un altra cop trobem a faltar alguna paraula per part dels nostres bisbes. Ser cristià té conseqüències socials…

Tanmateix, la conversió també ens ha d’afectar a nivell intern. Diu el teòleg José Antonio Pagola en el seu darrer llibre: “com podem dir als altres que es converteixin si no ens convertim primer nosaltres?” “Ecclesia semper reformanda”, l’església sempre en procés de reforma, ens diu el Concili Vaticà II. Els cristians estem escandalitzats davant els abusos que s’estan donant en el si de la nostra església: abusos de menors per part de mossens als qual se’ls hi confien, relacions entre persones que no respecten la seva opció pel celibat, denuncies de relacions homosexuals en el si de l’església… El Papa Francesc està decidit a acabar amb tot això a “fer net”, però, de nou, malgrat les declaracions dels bisbes, sembla que sigui l’únic que està per la labor. I és que també dins l’església –i en contra de la unitat– hi ha sectors enfrontats. També ens cal una conversió profunda en el si de l’església.

L’enyora’t bisbe Carrera –que, per cert, va ser militant d’un partit polític– va dir en una de les seves darreres al·locucions –i a les que un servidor va ser-hi present–: “quan l’ermita es queda petita, què cal fer?, ampliar-la o fer-ne una de nova més gran? Doncs fer-ne una de nova!” va afirmar amb contundència.

Estem en un moment de transformació que ens afectarà a tots nivells. A la nostra parròquia tenim una bona oportunitat per posar-nos en situació. La propera Assemblea que farem a St Ignasi pot esdevenir una bona ocasió per replantejar-nos les coses. Com anem de coherència, de testimoni? Un dels nostres millors teòlegs, Francesc Torralba, diu que els cristians “tenim una proposta de sentit de la vida!” Podem fer la “proposta cristiana” ens els nostres grups, a la gent que ens ve a la parròquia? Potser ja ha arribat el temps de ser clars, de deixar de “marejar la perdiu” acollint de forma “light”, sense fer explícita la nostra convicció. Som cristians i –com a fruit de la nostra experiència pasqual– cridats a anunciar –amb respecte i tolerància però també amb fermesa– la nostra convicció, a fer explícit l’anunci, el primer anunci, el que precisament varen fer els deixebles: ha ressuscitat!. No serà precisament això el que, en el fons, el món –malgrat les aparences– espera de nosaltres?

Bona Pasqua!

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari