Homicat 16 agost 2020
21953
single,single-post,postid-21953,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 16 agost 2020

16 Ago Homicat 16 agost 2020

20200816 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 16 d’Agost de 2020, 20è del temps ordinari. Mt 15, 21-28
“Dona, quina fe que tens!”

Els evangelis ens diuen que Jesús anunciava el Regne de Déu amb signes i amb paraules. Doncs avui és donen ambdues coses: la paraules i el signe, per aquest ordre. Tanmateix, la circumstància és un xic particular: el context és pagà…

La conversa que Jesús té amb la dona cananea de l’evangeli és certament peculiar. Jesús, després de refusar-la de forma contundent (“No està bé de prendre el pa als fills per donar-la als cadells”) al final accedeix, i no només a atendre-la sinó, fins i tot, a fer el que li demana: curar a la seva filla. Però abans hi ha una frase cabdal: “dona, quina fe que tens!”. Jesús no només l’atén sinó que, a més, li reconeix la seva fe! Un veritable escàndol per a qualsevol jueu…

En aquest punt cal recordar que el poble jueu era el poble escollit per Déu. Alguns fins i tot creien que aquesta elecció els donava dret a excloure als altres pobles, la qual cosa no es certa com els profetes ens recorden insistentment en les escriptures. I justament aquest és el punt: Jesús reconeix la fe d’una dona pagana. Per tant, els pobles no jueus també poden rebre la bona notícia de l’evangeli. Revolucionari. Com en d’altres ocasions, l’evangelista Mateu posa aquest episodi de forma intencionada. La comunitat a la que s’adreça, majoritàriament formada per jueus, té problemes en acceptar la conversió dels pagans. I és que el jueus creien que els no jueus, no només estaven fora (”out” dirien els joves d’avui) si no que no tenien capacitat de creure… No podien tenir fe, ni que volguessin!

En definitiva, és un tret d’universalitat. La bona nova de l’evangeli s’ha d’anunciar a tothom, sense distincions. Tothom la pot acceptar. De ben segur que els deixebles, a la llum de la Pasqua, deurien repassar aquests trobaments de Jesús amb els pagans i ho deurien entendre. Pere, en la culminació d’aquesta conversió, arriba a dir en la seva 1ª carta: “qui som nosaltres per posar barreres a l’Esperit que s’està manifestant als no jueus?…” I amb Pere hi va tota l’Església. Ell n’era el cap…

Aquest canvi de mentalitat va fer possible l’extensió de l’evangeli. Si no s’hagués produït, la bona notícia de Jesús s’haguera quedat reduïda al judaisme. Potser no hauria arribat fins a nosaltres…

Xavier Moretó, rector.

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 17:21h, 18 agosto Responder

    Muy buena explicación que insiste en la conversión del cristianismo, de secta judía a religión universal.

    Otros comentaristas menos ambiciosos, se fijan sobre todo, en el episodio y en la génesis de la oración :

    Primero viene el «conocimiento»: La mujer que, si profesaba alguna, sería una religión politeísta, y en cierto sentido abominable, ha oído hablar de Jesús y se ha informado sobre él. No solo es un sanador. Se presenta como hijo de David y por tanto como mesías de Israel, y así lo invoca.

    Con la invocación viene la «adoración». La mujer se postra ante Jesús, como expresión de la fe que el conocimiento ha suscitado en ella «Fe» que es creer- que, y creer- en.
    Creer que Jesús es el mesías enviado de Dios, y creer en Jesús en la persona de Jesús que es capaz de llevar la salvación a su hija.
    Y, luego, la «petición», con humildad e insistencia.

    Y así, dicen algunos, resulta que pidió migajas y obtuvo el milagro
    .
    G.L.

Escriu el teu comentari