Homicat
20993
single,single-post,postid-20993,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

14 Abr Homicat

201904014 homicat. Sant Ignasi de Loiola

Dg 14 d’Abril de 2019, Diumenge de Rams, Lc 22, 14-23-56
“Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar…”

Arribem avui al Diumenge de Rams. Iniciem amb aquest diumenge la celebració de la Setmana Santa. Celebrem la realitat més gran del cristià, el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. Per això, a cada dia de la setmana li diem “sant”. Dilluns sant, dimarts sant,… dijous sant –dia en que ens centrem especialment en l’eucaristia–, divendres sant –on ens fixem sobretot en la creu–, i dissabte sant, dia de silenci i espera. Aquest dia no es poden celebrar sagraments, només portar la comunió als malalts. El dissabte al vespre celebrarem la Vetlla Pasqual, el dia més important de l’any. Celebrem que Jesús ha ressuscitat i, amb la seva resurrecció Ell ens obra la porta de la nostra pròpia resurrecció. Però no hem de limitar-la al moment de la nostra mort. Com ens diu St Pau: “ja viviu com a ressuscitats!”. I en un altra fragment de les seves cartes ens diu: “ja vivim anticipadament allò que esperem!”

Avui Jesús entra a Jerusalem, aclamat per la gent amb palmes i cants. Però Jesús entra per morir, no per fer festa, i Ell ho sap. Els mateixos deixebles l’avisen repetidament: “no vagis a Jerusalem, que et mataran!” Però Ell està decidit a anar al cor de la fe del seu poble. Aquesta és una constant de l’evangeli de Lluc, del qual aquest any llegim el relat de la passió: Jesús està pujant permanentment a Jerusalem.

En iniciar la Setmana Santa seguim fent camí –com ho hem fet durant tota la quaresma– amb Jesús que va a la creu. Però el final –com també hem tingut present durant tot aquest temps– és la resurrecció. Aquesta és la nostra realitat. El divendres cantarem: “mireu l’arbre de la creu, on morí el salvador del món”.

Creu i resurrecció, vida i esperança. Aquest és el seu camí…i el nostre.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari