Homicat 15 novembre 2020
22157
single,single-post,postid-22157,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 15 novembre 2020

15 Nov Homicat 15 novembre 2020

20201115 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 15 de Novembre de 2020, 33è del temps ordinari. Mt 15, 14-30
“Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança”

L’homilia d’avui ens parla del do de la fe: un regal pel servei

A mesura que ens anem apropant al final de l’any litúrgic –el proper diumenge celebrem Crist Rei, l’últim diumenge. El següent ja serà 1er d’advent– les lectures ens recorden aspectes molt fonamentals de la nostra fe. El to és una mica tremendista, apocalíptic. Tanmateix no se’ns vol posar “por al cor”. Se’ns vol recordar d’una manera directa que hem d’estar a punt, que hem de ser previsors –l’evangeli de les deu noies del diumenge passat– i, en l’evangeli d’avui, que cal fer que els nostres dons donin fruit, que no els podem amagar. Com ens diu l’apòstol Jaume en la seva 1ª carta: “al final de la vida se’ns examinarà en l’amor”. D’alguna manera se’ns dirà; “què n’has fet dels dons que has rebut?” “T’ho has guardat per a tu –ho has enterrat sota terra– o has estat capaç de donar-lo?”

El primer do que hem rebut és la mateixa fe. Si creiem no és per mèrit nostre o per què siguem millors, més intel·ligents o més guapos/pas. Si tenim fe és per pura gratuïtat de Déu. Aquesta és una dada que cal recordar, sobretot en un món com el nostre, tan competitiu. Quan prenem consciència d’aquest regal la primera reacció hauria de ser donar-ne gràcies. És l’actitud del leprós de l’evangeli que en veure que ha estat curat per Jesús torna per donar-ne gràcies. En canvi, els altres nou no ho fan. “No eren deu els qui han estat curats?” li pregunta Jesús. Els qui no tornen ho troben normal, fins i tot creuen que els hi correspon. Però el qui torna s’adona que ha estat un regal, un do, totalment immerescut, i n’està agraït.

Però la segona reacció hauria de ser no acontentar-se i prou sinó fer que aquest do doni fruit, especialment de cara als altres. Aquest “sortir d’un mateix”, de la pròpia comoditat, per tal de servir (i sense esperar res a canvi). Aquesta és l’actitud que Jesús tingué tota la vida. D’alguna manera estava més pendent dels altres que d’ell mateix, especialment quan veia algú necessitat. Els dons que hem rebut els posem al servei dels altres.

Sant Pau, dels dons en diu carismes. Cadascú té els seus. Uns per estar amb els infants, d’altres amb els joves o amb els més grans, o amb els malalts… o per presidir. També el sacerdoci és un carisma. És el del pastor, el que va al davant de la comunitat, i per estar al seu servei (i no per creure’s superior…) Els carismes –diu Pau– edifiquen la comunitat.

Tot un referent per la vivència de la fe, tant personal com comunitària. Una realitat que cal tenir present durant tot l’any.

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro
    Publicat 16:55h, 18 noviembre Responder

    LOS TALENTOS
    Todos tenemos algunos, en mayor o menor medida que hemos usado a veces bien, y otras de maneras menos buenas. Pero, cuando contemplamos nuestra vida desde la perspectiva, de la vejez, creo que solo las personas incapaces de introspección podrán sentirse. satisfechas. Incluso aquellas de las que diríamos santas-en-vida, que se han entregado totalmente al prójimo de una forma o de otra, cuanto más santas sean, más sentirán que aún podrían haber hecho más. Porque la generosidad es siempre exigente.
    Somos malos jueces de nosotros mismos. Unamuno decía que en nosotros existía el que Dios conoce, el que creemos que somos, el que los demás creen que somos, y el que queremos ser, y que solo por éste nos juzgará Dios. No lo sé. Unamuno no fue doctor de la Iglesia ni muy bien visto por ella en su tiempo.
    Quizás no somos tan malos como en momentos oscuros nos parece, ni tan sin culpa como en otros nos juzgamos. Pero en una cosa estaremos ciertos: En la creencia en el amor que Dios nos tiene y en la esperanza de que cuando Jesucristo nos juzgue, prevalezca su amor sobre la justicia. Y pienso que si, todavía tenemos tiempo para desenterrar algún talento y usarlo, mucho mejor.
    G.L.

Escriu el teu comentari