Homilia
20418
single,single-post,postid-20418,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

15 Jul Homilia

20180715 homicat

Diumenge 15 de Juliol de 2018, XV de durant l’any. Mc 6, 7-13

“No porteu bossa, ni sarró, ni diners…”

Si en els proppassats diumenges contemplàvem especialment l’actitud de Jesús, el seu tarannà, la seva manera de fer, en aquest diumenge se’ns posa davant la missió. Jesús envia als seus deixebles, de dos en dos, a anunciar la bona nova de l’evangeli. Probablement se’ns està explicant la vida dels primers apòstols. Com tots sabem els evangelis varen trigar un temps en escriure’s –el de Marc sobre el 60 després de Crist– i en aquell moment és just el que estava passant: els perseguien i ho feien els seus, els mateixos jueus.

Els primers predicadors eren ambulants, anaven de dos en dos pels poblets a predicar. En alguns llocs els acceptaven i en d’altres els rebutjaven. La decepció del rebuig de part dels seus s’expressa de manera amarga i contundent: “si no us volen rebre expulseu-vos la pols de les sandàlies com una acusació contra ells…” A l’inici de la predicació, la gran sorpresa que varen tenir es que els expulsaven de les sinagogues, dels seus lloc d’oració. Creien que el judaisme es convertiria però va ser tot el contrari. Amb el temps varen anar entenent que havien d’anar per les seves i decidiren “desmarcar-se” del judaisme i començaren de dir-se cristians. Els primers foren els d’Antioquia, l’actual Turquia. Aquest podia ser el rerefons d’aquest evangeli. Però el que més ens interessa –també a nosaltres ja que també som enviats a testimoniar la nostra fe– és el que Jesús els hi diu: “no porteu bossa, ni sarró, ni bastó, ni diners i només les sandàlies per calçat…” Més enllà de la imatge “literal” que tots tenim tendència a fer-nos –com a fills que som de la cultura de la imatge imperant– aquesta recomanació va molt més enllà. Jesús ens convida a testimoniar “amb poques coses”, “lleugers d’equipatge”. Què vol dir?

Tots tenim els nostres prejudicis. La setmana passada en veiem un de molt gros: la imatge pre-concebuda que podríem tenir del mateix Jesús. Aquest pot ser un gran obstacle per copsar la novetat que ens ve d’Ell. Però n’hi ha d’altres: les nostres teories sobre la pastoral, sobre el que cal fer, sobre cóm hem d’anunciar. I encara, quan anem amb els nostres esquemes per davant, sense escoltar. Això no vol dir que no fem plans previs. Darrerament el diòcesis ha elaborat i impulsat un nou Pla Pastoral però amb un treball previ molt important d’escoltar la gent. A voltes els cristians anem amb el nostre “jo” sense escoltar gaire, donant lliçons, dient als altres el que han de fer, especialment als qui s’interessen i ens pregunten. En aquest sentit, anar “lleugers d’equipatge” voldrà dir estar obert, saber escoltar –especialment abans de parlar–, presentar-nos amb senzillesa i humilitat, no com a “perfectes”. Recordem les paraules de Sant Pau dels diumenge passat: “només em gloriaré en les meves febleses”. Es tracta de fer present el Crist, no nosaltres. No hem de demostrar lo bons que som, la nostra saviesa, el nostre domini de la situació. Això és el que feien els fariseus…

Tanmateix, el més important és saber acollir “la feina prèvia”, és a dir, el que l’Esperit ha fet abans d’arribar-hi nosaltres… Aquesta idea travessa tot el llibre dels Fets dels Apòstols, el llibre que explica la vida i origen de les primeres comunitats. En sintonia amb la frase de Pere de la seva 1ª carta: “qui som nosaltres per posar barreres a l’Esperit que s’està manifestat als no jueus?” saber acollir la pre-disposició de l’Esperit. Des de aquest punt de vista predicar no és tant dir –o demostrar– el que sabem com saber acompanyar i acollir el do de l’Esperit en aquells que el mateix Esperit ens posa al davant… Quan l’apòstol sap entrar en aquest manera de fer és més lliure i, efectivament va més lleuger per poder fer d’una forma amable, comprensiva, misericordiosa i “normal” la proposta cristiana: “veniu i ho veureu”

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari