Homicat
20953
single,single-post,postid-20953,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

31 Mar Homicat

20190331 homicat sant ignasi de loiola

Dg 31 de Març de 2019, 4rt de quaresma. Lc 15, 1-8.11-32
“Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu…”

Seguim en el nostre camí de Quaresma, un camí que ens portarà a la Pasqua. Avui entrem en un dels capítols més importants, no només del temps que estem vivint sinó de tot l’evangeli. Els especialistes en Bíblia diuen que la Paràbola del Fill Pròdig –o del Pare que perdona– ve a ser com el cimal de l’evangeli. D’alguna manera, en aquesta paràbola es concentra tot el que Jesús ens va dir de Déu. Sant Pau ens ho anuncia clarament en la 2ª lectura: l’autèntica novetat és la de la reconciliació. La paràbola centra aquesta reconciliació en l’actitud del pare.Tot el que Jesús ens diu del pare de la paràbola es com si ens ho digués de Déu…

Efectivament, Déu és aquest pare que sempre perdona, que surt cada dia al porxo de casa per veure si el fill torna i quan ho fa no es queda passivament esperant a que vingui sinó que li surt a l’encontre i que, en comptes de renyar-lo i castigar-lo –que és el que segurament faríem nosaltres–, li fa una festa! Podríem pensar que l’està felicitant pel que ha fet, però no. La festa ve perquè l’ha recobrat en bona salut. La frase és molt significativa: “el donàvem per mort i ha tornat”. Val a dir que, pel que fa a l’herència, el fill li demana quan el pare encara és viu! Normalment les herències és cobren quan la persona ha mort… Tot i això, el pare li dóna, i no només al fill petit sinó també al gran. “Els repartí els seus béns…” diu l’evangeli.

En temps de Jesús, aquesta paràbola deuria causar un gran impacte. Cal recordar que l’economia de l’època es basava bàsicament en la família. Tant era així que, fora de la família, no hi havia possibilitat de sobreviure. Si a això li afegim l’escàndol de demanar l’herència abans d’hora –era com dir-li al pare: “per mi ja et pots morir!” – i de gastar-s’ho en prostitutes, la polèmica està servida.

Val a dir però que la gravetat –i la denúncia que hi ha darrera aquesta paràbola– rau en l’actitud del fill gran. Quan torna del camp pregunta a un criat què passa i aquest li respon: “el teu germà a tornat viu i el teu pare ha fet matar el vedell gras” Un altra escàndol, si més no pel fill gran. El vedell gras només es matava un cop a la vida! Era el millor que tenia la família! El germà, lògicament, s’enfada i te raó en fer-ho. Ell sempre s’ha portat bé, sempre ha estat fidel, sempre ha estat obedient i –com diu l’evangeli– sempre ha complert tots els manaments. Aquesta fidelitat mai ha estat recompensada, ni tan sols amb un cabrit per fer festa amb els amics! Certament, és una injustícia. Qualsevol dels nostres jutges –ara que estem tan avesats– li donaria la raó. Però és que la justícia del pare no es regeix per les lleis “humanes” sinó per l’amor. Va més enllà. És un altra registre, fins i tot podríem dir un altra “dimensió”. El fill gran no és capaç d’entrar-hi. En una expressió molt bíblica “té el cor endurit”.

I nosaltres? Què tenim de fill gran? I què tenim de fill petit? I, el més important, què tenim de Pare? Si tenim l’actitud del Pare tot va bé però si tenim la del fill gran… Les paràboles eren contes amb missatge –amb “punta”– i estaven pensades per interpel·lar, fins i tot per provocar. Potser per això l’evangelista posa Jesús explicar-la a uns fariseus que li retreien que anava amb pecadors i menjava amb ells… Aquest era precisament un dels elements de controvèrsia de Jesús amb els fariseus i, entre d’altres coses, per això els varen condemnar a mort…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari