Homilia 13 setembre 2020. Sant Ignasi de Loiola. Barcelona
21999
single,single-post,postid-21999,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 13 setembre 2020 Sant Ignasi de Loiola

13 Sep Homicat 13 setembre 2020 Sant Ignasi de Loiola

20200913 Homicat Sant Ignasi de Loiola

“No et dic que perdonis set vegades sinó setanta vegades set”
L’homilia d’avui ens parla del perdó, camí de reconciliació i de pau.

Diumenge 13 de Setembre de 2020, 24è del temps ordinari. Mt 18, 21-35

El tema del perdó és central en el missatge de Jesús. De fet, Ell ho va mostrar durant tota la seva vida, fins al final. Jesús perdona des de la creu als qui l’estan matant…

El tema del perdó podríem dir que és clarament contra cultural. Ho era en temps de Jesús i ho segueix essent ara. Aleshores el que imperava era la Llei del Talió: “ull per ull, dent per dent”. Aquesta norma tant pròpia del judaisme i que tenien tant interioritzada, en el moment de sortir va ser un avenç. Tornar el mateix nivell de mal quan es solia retornar molt més representava un cert progrés. Tanmateix, ara s’ensenya als nens a fer justament això. “Tu, quan et peguin, t’hi tornes, i si pot ser més fort. Així no t’ho tornaran a fer…” Tornar-s’hi i més fort com a mecanisme d’autodefensa! Un món amb una certa tendència vers la revenja, la protecció, la violència. Segons les darreres enquestes, una de cada tres dones han estat víctimes de la violència. Unes xifres alarmants. I aquestes son les que es denuncien. La gran majoria queden amagades. No es saben…

Jesús predica tot el contrari. “Quan et peguin en una galta, posa-li l’altra. Si et prenen el vestit, dóna’ls també el mantell” i encara: “beneeix als qui et fan mal. No els maleeixis”. No es estrany que alguns se’n riguin de nosaltres o que ens diguin que som uns beneits, que no entenem res. Tanmateix, el ressentiment, la revenja, la violència tampoc son gaire satisfactoris. Més aviat duen a la duresa, al neguit, a la por.

Què fa més feliç, tornar-s’hi o perdonar? Jesús diu que el segon. Els qui n’han fet experiència diuen el mateix. El camí del perdó és molt més lliure, dona pau. És més cristià i també més humà. Aparentment és un fracàs, una feblesa, una injustícia, però a la llarga és molt més gran… i els seus fruits duren més. La pau sempre és més gran.

Xavier Moretó, rector.

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 19:18h, 16 septiembre Responder

    EL PERDÓN
    El sentimiento de la venganza, de la respuesta directa a la agresión, al daño recibido, es natural en la especie humana, una manifestación quizás del instinto de supervivencia, algo heredado de nuestros antecesores evolutivos.
    El perdón es antinatural, me parece, antihumano, por tanto. La satisfacción recibida por la venganza, o por la respuesta violenta, debe ser muy superior al bienestar obtenido del perdón, el olvido, o la reconciliación.
    Solo una razón sobrenatural, o un código de conducta moralmente elevado, puede propiciar la renuncia a la venganza y el perdón de la ofensa.
    El perdón cristiano no puede basarse sólo en los beneficios psicológicos, o en la evitación de las secuelas del odio empedernido.
    El cristiano deberá perdonar, creo, por el mandato total del amor al prójimo, y porque, como decimos en el padrenuestro, debemos perdonar a los que nos ofenden, porque tenemos mucho que hacernos perdonar nosotros.
    G.L.

Escriu el teu comentari