Homicat
20947
single,single-post,postid-20947,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat

24 Mar Homicat

20190324 homicat sant ignasi de loiola

Dg 24 de Març de 2019, 3er de quaresma. Lc 18, 1-9
“Un home tenia una figuera a la vinya…”

Entrem ja en el tercer diumenge de quaresma. Seguim el nostre camí de preparació per a la Pasqua. Avui les lectures ens ofereixen nous elements de discerniment que podem incorporar a la nostra pròpia vida, tan personal com comunitària.

La primera lectura del llibre de l’Èxode ens relata un episodi cabdal: la missió que Déu encomana a Moisès. Déu veu el patiment del seu poble i decideix actuar per tal d’alliberar-lo de la opressió d’Egipte, que els esclavitza despiadadament. Aquí va començar el seu camí –el seu Èxode– pel desert. D’alguna forma aquest és també el nostre camí. També nosaltres caminem pel “desert” de la vida, entre alegries i decepcions, guiats per la fe, amb l’esperança de trobar un món nou, la vida nova que Jesús ens proposa. Per a nosaltres la Pasqua –el pas del Senyor– és Jesús mateix, que ens allibera amb la seva bona notícia i ens mostra el camí que hi porta. Tanmateix, a voltes, també nosaltres tenim la temptació de tornar enrere –com el poble d’Israel–, de cercar la seguretat més que el risc i la incomoditat que comporta la fe. Però ser cristià és moure’s una mica en la incertesa. Qui cerqui seguretats en la seva fe –o en la seva pràctica religiosa– potser estigui posant –conscient i inconscientment– obstacles a la seva conversió, a la seva actualització i, encara més, a “parar l’orella” al que Déu li vulgui dir. “No us sentiu massa segurs de la vostra convicció!” ens ha deixat St Pau en les seves cartes… i això és precisament el que Jesús denuncia en l’evangeli. La fe no és una seguretat sinó una certesa. Son coses molt diferents.

Jesús insereix en dues qüestions fonamentals, dos errors: l’elecció que exclou i la falsa seguretat. El poble d’Israel –precisament per l’elecció de Déu per alliberar-lo que veiem abans– va caure en una certa exclusivitat. El fet que Déu s’escollís un poble els va fer creure que eren els únics, amb dret a excloure tots els altres pobles. Però els profetes son clars: l’elecció és per a manifestar-se a tota la humanitat. Per això Jesús els hi “tira” una clara indirecta –o directa, segons com es miri–: la paràbola de la figuera. És una al.lusió clara a la infidelitat del poble. Una figuera que no dona el fruit que s’esperava… “Talla-la d’una vegada. No fa més que ocupar lloc!” diu el propietari.

Jesús també toca un aspecte que, d’alguna forma, encara hi és present actualment en certs ambients, també cristians. A voltes, quan algú pateix alguna desgràcia, surt algú que diu: “alguna cosa haurà fet…” Això és duríssim i, evidentment, no és cristià. En temps de Jesús sí s’ho creien. A l’evangeli surt un episodi molt significatiu en aquest sentit. Els deixebles li presenten a Jesús un cec de naixement i li pregunten: “aquest perquè és cec, per culpa seva o dels seus pares?” I Jesús els respon indignat: “ni per un ni per l’altre!”. I, tot seguit, el va curar. Déu no castiga en aquest món. Els complexos de superioritat ens poden jugar una mala passada i, el que és més greu, ens allunyen de Déu i dels germans.

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari