Homilia
20483
single,single-post,postid-20483,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia

14 Ago Homilia

201808012 homicat

Diumenge 12 d’Agost de 2018, XIX de durant l’any. Jn 6,41-51

“Jo sóc el pa viu baixat del cel…”

Seguim en aquest diumenge amb la lectura de l’evangeli de Joan, en aquest llarg discurs que l’evangelista posa en boca de Jesús, l’anomena’t “discurs de Jesús pa de vida”. Joan que, com ja varem dir en d’altres diumenges, no té pròpiament un relat del darrer sopar, elabora, en canvi, tot un tractat de teologia sobre l’eucaristia. Joan, com en tot el seu evangeli, ens vol introduir en el Misteri i, en aquest cas, el de l’eucaristia. “Com pot ser que se’ns doni com a pa de la nostra vida? Què vol dir això?” Son les preguntes que li fan a Jesús en aquest fragment. Un altra cop surt la incredulitat, el prejudici. “Com pot ser que, de sobte, ara ens digui tot això, a nosaltres que el coneixem de tota la vida?” La resposta de Jesús és enigmàtica però, alhora, reveladora: “ningú pot venir a mi si no l’atrau abans el Pare…” Per tant, no és fruit d’una saviesa o un coneixement sinó d’un do, el do de la fe… I és que, com dèiem diumenge passat, al Misteri només s’hi pot accedir per la fe. Va molt més enllà de les nostres capacitats, ens depassa… És important de tenir-ho em compte, especialment enmig d’un món com el nostre, tant racional i pràctic…

A voltes, els cristians caiem en un cert “practicisme”, també en relació a l’eucaristia. Hi ha una certa creença de pensar que, per posar un exemple, “a la missa, si arribes tard, no passa res. Comtal d’arribar a l’evangeli, ja val…” La pregunta és òbvia: hi ha misses que valen i d’altres no? Si arribes després de l’evangeli hi has de tornar? Tanmateix, el més greu és menystenir d’aquesta manera la Paraula. Només venim a combregar? La Paraula no ens diu res? Ens la podem estalviar si anem justos de temps? El Concili Vaticà II, en referir-se a la missa, ens parla dels “dos altars”: l’altar de la Paraula i el de l’eucaristia. Son dues presències, dues manifestacions de Déu en la celebració i, el que és més significatiu, al mateix nivell… D’alguna manera Déu ens parla per la seva Paraula, és revelació. Per això diem al final: “paraula de Déu” i “paraula del Senyor”. No podem fer retalls per satisfer la nostra comoditat! Igualment, no podem fer d’altres coses mentre es proclama la Paraula: xerrar amb el del costat, atendre al mòbil, llegir, ni que sigui una revista religiosa… Això també és molt del nostre temps: fer varies coses a l’hora i “guanyar temps”. Igual passa amb les misses que van molt seguides: “aquesta missa de diumenge val per demà que és festa? Tinc de venir dos cops o amb una ja val?” Un sentit pràctic que, certament, no ajuda gaire a viure el Misteri…

L’eucaristia ens transforma, ens fa cada cop mes semblants al Crist. Com ens diu Pau en la 2ª lectura: “viviu estimant com el Crist ens estima” Això comporta un canvi de vida permanent. En diem conversió. L’eucaristia és també el nostre aliment de conversió, l’aliment del qui camina en la fe…

Tanmateix, el perill més punyent seria fer de l’eucaristia, com ja deia el diumenge passat, un costum, una rutina. Cada eucaristia hauria de ser nova! Què no ens passi com els qui qüestionaven a Jesús el seu missatge amb l’excusa de que el coneixien de sempre. Que els nostres prejudicis no esdevinguin un obstacle per entrar en la novetat que ens ve d’Ell. D’alguna manera l’evangelista Joan ens vol introduir en aquesta novetat. El Misteri sempre és novetat i si sabem copsar-la sabrem també transmetre-la. Com deia diumenge passat, al final de cada eucaristia som enviats a anunciar –o, millor encara, a proposar– aquesta vida nova que ens ve per Jesús. Només per la vivència del Misteri en nosaltres podrem ser bons missatgers d’aquesta novetat, d’aquest Jesús “pa de vida” i vida per sempre. Hauríem de poder dir a la gent –i més encara amb tants “cristians no practicants” que ens envolten– que “no és el mateix viure la fe amb o sense eucaristia”. Igualment, ja no podem parlar de l’eucaristia des de la teoria –i molt menys des de l’obligatorietat– sinó des de l’experiència vital, més encara, vocacional. Llavors si serem convincents.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

1Comentari
  • Paquita Arcas
    Publicat 09:47h, 21 agosto Responder

    Tens tota la raó,
    L’Eucaristia del diumenge -fins ara- procuro saber escoltar la veu de Jesús, rebre el seu Pa i que la meva pregària sigui plena.
    Hi trobo a faltar combregar amb el Vi ja que en la liturgia de la Missa es diu que prendrem el cos i la sang i només en algunes esglésies ens el donen.
    Gràcies per les teves homilies que m’omplen. i les agraeixo..

Escriu el teu comentari