Homicat 1 novembre 2020
22128
single,single-post,postid-22128,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 1 novembre 2020

01 Nov Homicat 1 novembre 2020

20201101 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 1 de Novembre de 2020, Diada de Tots Sants. Mt 5, 1-12
“Vaig veure una multitud tan gran que no els podia ni comptar!”

La nostra esperança: un cel nou i una terra nova.

Celebrem la festa de Tots Sants, una de les festes més grans de l’església. La raó és molt senzilla: celebrem la realitat més important dels cristià, la resurrecció. I en recordar tots els nostres sants també tenim presents els nostres difunts. Tot i que la festa de difunts és l’endemà, la realitat és la mateixa. També ells son amb Déu. Per això també és adient fer una visita als nostres cementiris en aquest dia. De forma molt significativa, quan durant tot l’any el cementiri esdevé un lloc fred i trist, per Tots Sants s’omple de flors. Aquesta és la nostra fe.

Les lectures d’avui també son molt significatives. La primera, del llibre de l’Apocalipsi, ens parla d’una nova realitat: la Jerusalem celestial. Aquest llibre, més que per fer pel·lícules de la fi del món, és un llibre adreçat a comunitats perseguides. Les set esglésies de l’Apocalipsi son set comunitats martirials, que estan donant la vida. En aquest context valia la pena escriure un llibre adreçat a aquestes comunitats per tal de donar-los ànims. Us espera la vida per sempre! Aquest llibre acaba amb un crit contundent: “Veniu Senyor Jesús”, el maranatà en arameu.

Però el text més definitiu és el de l’evangeli: les benaurances. “Feliços els pobres en l’esperit…, feliços els humils…, feliços els qui passen fam…” Dit així semblaria que Jesús lloa la pobresa i el patiment però la segona part de cada benaurança ho deixa clar: “…per què ells veuran Déu, “…per què quedaran saciats”, “…per què Déu els compadirà”. Déu és a prop dels qui pateixen. Si cerques Déu en el patiment el trobaràs. Un missatge de molta actualitat. I també dels perseguits. “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran i perseguiran…” I és que els evangelis també s’adrecen a comunitats perseguides.

Com ens diu Sant Pau: “ja viviu com a ressuscitats!” i “vivim anticipadament el que esperem”. Tota una pauta a seguir en el nostre ser cristià. I és que també nosaltres, com els primers cristians, hem de donar testimoni de la nostra fe.

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 19:50h, 04 noviembre Responder

    Solamente una breve consideración. Cuando se estudian las bienaventuranzas en castellano, en la cuarta se encuentra: Bienaventurados los que tienen hambre y sed de justicia porque ellos serán saciados.
    Fácilmente se está tentado a pensar que la bienaventuranza se refiere los que están siendo injustamente tratados, y hasta hay comentarios en este sentido. Aquí, se ha de tener en cuenta que justicia es la cualidad del justo, y por tanto es sinónimo de santidad. Nos estamos pues refiriendo a los que ansían ser justos, hacer lo que Dios les exige, y esto es consolador para muchos de nosotros, para todos los “santos de deseo”, a los que todavía pueden faltarnos uno o muchos hervores.
    En catalán, al menos en la versión que yo conozco, está mejor expresado: “Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que serán saciats”.
    G.L.

Escriu el teu comentari