Germinans: vosaltres us en rieu de l'Esperit...
19687
single,single-post,postid-19687,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans: vosaltres us en rieu de l’Esperit…

26 Jun Germinans: vosaltres us en rieu de l’Esperit…

germinans juny 2017

Ja fa temps que no us escric. La veritat es que no tenia gaires ganes de fer-ho. M’avorriu una mica. Sempre la mateixa mala… a voltes cansa. Tanmateix, m’han arribat notícies de que us torneu a ficar amb mi i el que fem a Sant Ignasi. Em trobàveu a faltar o, més aviat ho feu per provocar? Segurament la segona. Una actitud molt cristiana, certament… Ara li toca al gospel. Qui us ha assessorat, el nostre “talp”? Fa temps que no el veig. Segurament m’evita tant com pot. És tan valent com vosaltres. Ara estic intrigat: què feu amb ell, li pagueu? Cobra per fer això? I encara, quants en teniu en nòmina com ell, disseminats per parròquies i bisbats? També cobren? Noi, si que teniu diners! Quin bé seria invertir-los en ajudar als pobres en lloc de difamar… Estaria molt més d’acord amb el que ens diu Jesús. Ja sabeu allò de “la mesura que vosaltres feu, us la faran a vosaltres” junt amb “tot allò que fèieu a un d’aquest petits, a mi m’ho fèieu…” Us sona? Està a l’evangeli.

 

M’ha sorprès que us preocupeu per mi, perquè –segons vosaltres– m’avorreixo tant atenent a les parelles que venen a la Delegació de Matrimonis del Bisbat. Això vol dir que em coneixeu, si més no algun de vosaltres. Potser heu vingut algun dia a veure’m, potser a demanar-me algun favor… Què em pots arreglar aquest papers? Què em pots dir què he de fer amb aquesta parella d’estrangers? Com haig de fer aquest expedient? Segurament us he atès el millor que he sabut i després em deixeu verd a la vostra web. Quanta hipocresia! Què valents que sou! Què us passa? Us trasmudeu quan sou davant l’ordinador? Crec que, com diu Sant Pau, us surt “l’home vell”: el covard, el rancuniós, el ressentit, el destructiu, el difamador… Val a dir que, per la vostra tranquil·litat, heu de saber que m’agrada el que faig al bisbat. M’agrada atendre a la gent, m’agrada alegrar-me amb les parelles de nuvis perquè estan a punt de casar-se. Crec que és un servei senzill però important, que pot ser una ocasió per transmetre una imatge esperançada i fraternal de l’església que acull. Jo ho veig així. També m’agrada atendre als mossens que tenen dubtes, què, a voltes no saben fer un expedient mixte i que es “lien” amb els papers que cal tenir. És clar que vosaltres, amb el vostre ego tan “pujat”, segurament no li doneu importància al tracte amb les persones. Només us necessiteu a vosaltres… Esteu massa “pagats” de vosaltres mateixos. Un cop més, surt el fariseu tancat de l’evangeli, el que es creu segur i confiat d’ell mateix, prou segur per menysprear als altres, ja sigui capellans, bisbes o laics. I, com diuen els castellans, “a eso iba”.

 

Hi he estat pensant darrerament: crec que vosaltres, en criticar i menysprear a mossens i bisbes, us esteu rient de l’Esperit. De ben segur que amb els nous bisbes auxiliars de Barcelona, ben aviat els deixareu verds, com a mi i als altres, perquè no son els que vosaltres voleu. Us recordo que en l’elecció de bisbes i mossens també hi intervé l’Esperit. Ho acabem de contemplar a la Pasqua. Des de el principi, els primers cristians varen adonar-se que l’Esperit intervenia, tant en la missió com en les persones. Així, Pere, en la seva 1ª carta diu: “qui som nosaltres per posar barreres a l’Esperit que s’està manifestant en els no jueus?” i St Pau nomena successors a les diverses comunitats que va fundant per la imposició de les mans, signe inequívoc de l’efusió de l’Esperit. La fe de l’Església és que és l’Esperit qui la porta. I la vostra? No serà que us heu mundanitzat tant que creieu que escollir un o altra bisbe es com escollir als nostres polítics… No us adoneu que l’Església no funciona així? Com deia el Bisbe Deig: “l’Església no és una democràcia. És molt més que això. És una comunió!” La paraula comunió ens remet a la unió dels seus membres i a l’Esperit. Tornant als primers cristians, en les conclusions del primer concili, el de Jerusalem, se’ns diu: “l’Esperit i nosaltres hem decidit…” Aquesta fórmula s’ha anat repetint en tots els concilis, enclòs en nostre, el Provincial Tarraconense. No us diu res tot això?

 

Vigileu perquè de riure-se’n “de l’Esperit” a pecar “contra l’Esperit” no hi ha gaire distància i ja sabeu que –com també ens diuen els evangelis– aquest pecat no es perdona…

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari