Germinans
19836
single,single-post,postid-19836,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans

29 Sep Germinans

germinans setembre 2017

Aquesta es la darrera observació “lluminosa” d’un dels nostres amics de Germinans. Realment lo vostre és de circ. Com podeu dir tranquil·lament que l’exercici del “poder” de cardenal de Barcelona, el pastor de la diòcesi (i ara amb d’altres responsabilitats de la confiança del Papa, com, per exemple, la de escollir al seu successor) és com una agulla imperdible, que només funciona quan s’obra? Quina simplificació més burda! Però el pitjor és que aquesta lúcida conclusió la fa una persona que sembla entesa, amb coneixements, tot i que no gaire teològics i menys encara de la Tradició de l’Església pel que fa a l’elecció de bisbes i a l’exercici del seu ministeri. Qui parla d’aquesta manera ignora completament un bagatge de segles, el de l’Església en l’elecció dels seus responsables, dels seus pastors, i en el desenvolupament del seu ministeri. Com deia el Bisbe Deig: “l’Església no és una democràcia. És molt més que això! És una comunió!”. Simplificar d’aquesta manera les coses suggereix que, o bé no es vol entendre que l’església no funciona com el món o bé no es té la capacitat d’entrar-hi. Jo m’inclino per la segona. Esteu tan capficats amb les vostres raons que no hi veieu més enllà del vostre nas. Tanmateix, l’argument del nostre expert s’enreda de tal manera que, aparentment, sembla molt erudit i entès, però que, si es grata una mica, un s’adona… que no diu res!  El parany està servit! Així ho atestiguen algunes de les 24 respostes que el comentari suscita: “quina raó que té”, “ja era hora que algú parlés clar”, “m’agrada molt el que diu…” Evidentment sense firmar o firmant amb un pseudònim, que tampoc diu res, com sempre. Quina valentia la vostra!

 

Amics lectors: heu tornat a caure en el parany. Els qui fan aquests comentaris només busquen el vostre reconeixement i “regalar-se” el seu ego amb les vostres lloances però no en tenen ni idea. L’únic que creen és confusió, tot desacreditant a les persones amb afirmacions simplistes i buides de contingut. Si al menys es fessin responsables del que escriuen…. I com si ells sabessin què vol dir posar-se al davant d’una diòcesi tan diversa –i difícil de governar– com la de Barcelona. Tant és així que el Cardenal ha demanat dos bisbes auxiliars i li han donat de seguida, sense problemes. Què creu el nostre expert, que és per tancar-se en el seu “poder” o per desenvolupar millor la seva tasca de governar i de fer-ho bé, atenent millor a les persones que té encomanades? I justament ha triat uns “pencaires”, que no busquen les glòries mundanes com fan d’altres… Quina vergonya, mossèn! (per què jo diria que n’és un, malgrat em pesi…) És un altra exemple dels qui dins a l’Església és busquen a ells mateixos. Els anglesos tenen una expressió molt encertada per aquest tipus de persona: “a selfish man”, és a dir, un home que només es mira a ell mateix, que està fet “cap en dins”. Però Jesús ja ho deia. Ho hem llegit recentment en l’evangeli del diumenge: “els qui vulguin salvar la seva vida la perdran…” Vagi en compte sr expert en cardenals: els qui es miren massa el melic acaben perdent… i, el que és pitjor, també perden als altres…

 

Tanmateix, val a dir que entre les 24 respostes n’hi ha algunes que diuen una cosa que em sembla interessant: “què hem aconseguit en aquests 10 anys de Germinans?” es pregunta un. I conclou:  “Crec que res, estem igual…” diu lamentant-se. Doncs no estic d’acord: el que heu aconseguit es demostrar que dins l’Església també hi ha inconsciència; que, malgrat ser ordenat, es pot es pot ser destructiu; que els mossens també es poden construir el seu món d’engany; que és molt fàcil utilitzar a les persones i que, de fet, es fa sense problemes, malgrat l’evangeli digui el contrari. I el pitjor de tot: que difamar també es pot fer des de dins, encara que després en l’homilia o en el comentari de l’evangeli (que teniu la “barra” de posar al costat d’algun atac personalitzat, d’aquests que destrossen la persona) es pugui dir el contrari. De nou us cito Jesús quan deia “hipòcrites!” als qui obraven així. En deu anys també heu demostrat que es pot ser intolerant fins el punt de menystenir els altres pel sol fet de no pensar com un pensa i que això ho justifica tot. Cal recordar que la frase: “el fi justifica els mitjans” de Maquiavelo no és cristiana. Pel cristià, tant els fins com els mitjans han de ser bons! I vosaltres no només utilitzeu les persones que us consulten sinó que també teniu servidors (“machacas” en dèiem a la mili, és a dir, els qui fan la feina rutinària o bruta) que treballen per la vostra causa espiant-nos, fent-nos fotos celebrant o pintant-nos els cartells. Això és el que fa el “talp” de Sant Ignasi… Per cert, l’altra dia va venir a missa, cosa estranya en ell quan jo la celebro (m’evita com la pesta…) Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li si per a ell aquell dia anava ben pentinat i amb l’estola al seu gust però va marxar “per cames”. Valent ell, com sempre… Llàstima! Son d’aquells que tiren la pedra i amaguen la ma. Això si que ho sabeu fer, ho reconec, i molt bé… Fins i tot, crec que en deu anys heu creat escola. Felicitats!

 
Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 
 
 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari