Germinans: Per què els respons? I per què tu?
19462
single,single-post,postid-19462,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans: Per què els respons? I per què tu?

23 Abr Germinans: Per què els respons? I per què tu?

germinans Abril 2017

Aquestes preguntes me les va fer recentment un diaca amic meu. La veritat és que em varen sorprendre una mica però després vaig pensar: té raó, perquè ho faig? Doncs ara se’m passen pel cap tres raons:

 

  1. Perquè crec que no puc restar indiferent davant aquesta permanent agressió de part d’alguns membres de la nostra església contra tanta gent bona, alguns amics meus. Tanmateix, la raó principal és que aquesta actitud que teniu –amb tants judicis, difamacions i falsedats– no s’avé amb l’Evangeli. És el contrari del que va dir Jesús. En aquest sentit –ja ho vaig dir en una de les meves cartes– fer silenci no és profètic. Per altra part, resulta que a la gent li agrada com escric. Pels articles que faig per Vida Creixent a Catalunya Cristiana, alguns m’han dit que els agrada, que em llegeixen i fins i tot –fent una mica de trampa– porten els grups més seguint els meus articles que el temari. En vista d’aquest reacció em vaig dir: si a la gent li agrada el que escric i cóm ho faig, per què no posar-ho al servei d’aquesta causa? Quan vaig rebre el primer atac vostre –amb foto i tot– em vaig dir: doncs ara us replicaré però no a la vostra web si no a la meva. Certament, em vaig adonar de seguida del vostre afany de protagonisme i ara veig que no anava gens errat. Només cal veure on heu posat el vostre comptador, al principi, com si fos el títol, i com us “regaleu” ventant-vos tant del número de visites… I després del primer article vaig copsar la reacció de la gent i em vaig animar a fer-ne un altra, i després un altra i així fins ara…

     

  2. Perquè algú ha de desemmascarar-vos. Si els bisbes no ho volen fer ho faré jo. No m’importa. No pot ser que feu impunement tots aquests comentaris sense que ningú digui el que esteu fent realment. La gent que es connecta i entra en la vostra web ha de saber que això no és cristià, que aquesta crítica no és constructiva, que no fa església. En definitiva, que vosaltres no només no estimeu l’església si no que no esteu en comunió amb ella i que inciteu als internautes a fer el mateix. Us erigiu com a salvadors però no feu més que predicar-vos a vosaltres mateixos i, el que és més greu, utilitzeu a les persones, les que entren en la vostra web, pels vostres fins. La vostra crítica, tan àcida i destructiva, només divideix, enfronta i crea malestar. Només s’hi troben bé els qui busquen animar-se amb les desgràcies dels altres –de forma semblant als programes de tele-escombraries i les revistes del cor– i vosaltres, amb el vostre ego sobrevalorat. Això no té res a veure amb l’evangeli, és més, és el que Jesús va dir categòricament que no s’havia de fer. Tota la controvèrsia amb els fariseus anava al voltant d’aquestes coses: l’afany de protagonisme, el creure’s millor que els altres, el judici, la utilització dels pobres, la manipulació del voler de Déu en benefici propi…

     

  3. Perquè em diverteix: Ho reconec, m’ho passo bé replicant-vos. Ho veig tan clar que em satisfà posar-ho per escrit. I la polèmica generada encara em satisfà més. Em sento en la línia de les benaurances: “benaurats vosaltres quan us insultin i us persegueixin per causa del meu nom…”
I per corroborar tot això us posaré uns salms que ho reflecteixen perfectament, més encara, us retraten. Son la vostra viva imatge i la meva… Quina saviesa la del salmista! Mai em deixa de sorprendre. I a vosaltres? És clar que de tan judicar i criticar potser ja heu perdut aquesta capacitat…

 

M’havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»
Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s’exacerbava,
el cor em cremava dintre meu.
Però, després que hi he pensat, s’ha
encès un foc i ha parlat la meva llengua.
Salm 39

 

Per què et glories, valent, de fer el mal?
Déu és bo a cada moment!
Ordeixes intrigues,
tens la llengua esmolada,
home impostor!
Estimes el mal i no el bé,
la mentida i no la veritat;
prefereixes paraules destructives,
llengua impostora!
Per això Déu et derrocarà per sempre,
et traurà fora i t’arrasarà la casa,
t’arrencarà de la terra dels vivents.
Salm 52

 


 

També us poso un article de El País que m’ha semblat molt interessant. Un altra retrat vostre. Sempre és bo de contrastar la pròpia opinió amb d’altres de fora, una cosa que segurament vosaltres no feu. Llàstima!

 

La primera tentación de los cristianos
Han surgido políticos que se postulan como los guardianes idóneos de la moral de conveniencia

 

EL PAÍS, 18 ABR 20foto Trump17. Donald Trump en conferencia de prensa

¿Por qué los cristianos fundamentalistas americanos votaron masivamente a un profeta del materialismo, el hedonismo y el narcisismo como Trump? ¿Por qué los católicos italianos apoyaron a Berlusconi? ¿Por qué tantas voces religiosas en la Europa oriental corean a déspotas oportunistas? Parece una contradicción. Los votantes moralmente más intransigentes se alían con los líderes más inmorales. Pero, si analizamos la particular moral que defienden los fundamentalistas, la contradicción desaparece.

 

El historiador y pastor baptista Wayne Flynt señalaba en Financial Times que ha habido un giro en la moral de cabecera de los cristianos evangélicos. En la actualidad, se movilizan contra aquellos “pecados” que no quieren o no pueden cometer, como la homosexualidad o el aborto. Para un varón heterosexual y de mediana edad es más cómodo aceptar la primacía moral de las prescripciones contra la homosexualidad y el aborto que los preceptos contra, por ejemplo, la avaricia, omnipresente en la vida cotidiana de cualquiera. Es la primera tentación de los religiosos, como ya denunció Jesús. En lugar de cuestionar nuestro comportamiento, tratando de controlar impulsos que pueden ser dañinos para nosotros mismos o para la comunidad, juzguemos la conducta de los demás. La tentación ha existido siempre, pero ahora se le han sumado unos estímulos económicos y políticos. El mercado de las ideas religiosas se ha globalizado. Los predicadores que antes sermoneaban en sus parroquias tienen altavoces —de las radios a las redes sociales— con los que llegan a una audiencia sin fronteras. Pueden tentar a un mayor número de seguidores con su reconfortante mensaje: la salvación no está tanto en cambiar vuestras vidas como en modificar las de otros mediante leyes represoras.

Y han surgido políticos que se postulan como los guardianes idóneos de esa moral de conveniencia. A escala individual, Trump, Berlusconi y algunos autócratas del este de Europa son una parodia de los valores cristianos, pero ofrecen castigos colectivos a los grupos supuestamente pecadores.
Odia al prójimo tanto como te amas a ti mismo.
@VictorLapuente


 

Per cert, seguiré escrivint fins que tanqueu la vostra web. Així espero convèncer a molts de no entrar-hi més i deixar-vos sense audiència. Ja posats vull arribar fins el final.
Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari