Germinans
19942
single,single-post,postid-19942,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans

08 Nov Germinans

Germinans novembre 2017

 

Sempre m’ha intrigat com pot ser que ataqueu tant i amb tanta lleugeresa als companys preveres i bisbes –jutjant i criticant obertament i personalment les seves decisions i opinions– i, a l’ensems, poseu tot seguit un comentari de l’evangeli del diumenge, com si res… Aquesta dada és particularment significativa quan el comentari gira al voltant de la controvèrsia de Jesús amb els fariseus, com és el cas del diumenge passat. La pregunta que sempre em faig és: us ho apliqueu també a vosaltres mateixos o només “teoritzeu” de cara enfora, a la galeria? Almenys, en aquest cas, hi ha una firma: Mn. Francesc M. Espinar Comas, rector del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Entenc que, si hi ha firma, es tracta d’un rector afí a Gérminans i, en conseqüència, la parròquia és, com dieu vosaltres, Germinante. Ja era hora que algú donés la cara, ni que sigui per fer un “innocent” comentari de l’evangeli…

 

Però entrem en matèria. Posem per cas el següent paràgraf:
“La pregunta que Jesús nos dirige pues, es si nosotros hemos descubierto la novedad cristiana y su identidad, y si la vivimos sin hipocresía. Jesús nos provoca para que abandonemos todo lo que es obstáculo y lastre para esta novedad y lo que oscurece la identidad cristiana. El Señor nos exige un valiente examen de conciencia y una concreta decisión de coherencia de vida.”

 

Vosaltres heu descobert “la novedad cristiana” o bé només viviu la “vostra” novetat? Quina és la vostra novetat? Destrossar al company? La novetat de Jesús ens ve per accions molt concretes: no jutjar, no criticar, sentir-nos germans els uns dels altres, saber perdonar… Son camins de llibertat els que Ell ens proposa. Els viviu vosaltres o feu la típica dissociació fe-vida o, ja posats, dir-fer. Jesús diu clarament: “feu el que diuen, però no el que fan…” No creieu que –com diu l’autor– la vostra manera de fer “enfosqueix la identitat cristiana”, especialment quan prové de persones consagrades? És una qüestió de coherència, la mateixa a la que fa esment Mn. Francesc…

 

Un altra comentari lluminós:
“Él denuncia la vanidad de quien quiere admiración de la gente y de quien se considera importante, deseando honores y títulos”

 

            No és això el que us passa a vosaltres? No em digueu que no: us agrada de ser admirats, us “regaleu” amb els comentaris de lloança dels vostres adeptes. Com s’entén si no que poseu en un lloc tant preeminent el vostre comptador? Us creieu importants, fins i tot determinants –com heu afirmat en alguna ocasió– en les decisions dels bisbes, com, per exemple, els nomenaments. Creieu-me si us dic que és un error pensar això. Res més allunyat de la realitat. Com poden els bisbes fer cas de comentaris tan poc fonamentats com els vostres, per molta aura de saviesa i d’eloqüència que els vestiu? No deixen de ser judicis, res més, això que justament Jesús insisteix tant que no s’ha de fer… No es poden prendre decisions en base a judicis que “ara hi son i potser demà ja no hi son”, segons com bufa el vent…

 

Però el que sí fan els judicis és mal. Com passa a les comunitats cristianes, a voltes algú deixa anar un judici i després diu “ai, m’he equivocat…” però el mal ja està fet. En general, no acostumem a pensar gaire en el perjudici que fan a les persones els nostres comentaris, sobretot els que atempten a la seva bona fama o reputació. El que, de forma conscient o inconscient, si pensem és en la satisfacció que ens provoquen. Això d’animar-se amb les desgràcies dels altres és tan suggerent, tan nostre! Però, alhora, és tan poc cristià!

 

I, finalment, un altra comentari, l’últim:
“…sólo entre hermanos, entre amigos que han saboreado la experiencia de Aquel que enaltece a quien ha tenido la valentía de vaciarse de su propio orgullo, se puede ejercer una autoridad, una paternidad, una guía. Que no domina, que no aplasta, sino que libera porque es únicamente transparencia de un Amor.”
 
“Buidar-se del propi orgull”. Bona aquesta. Us escau “com anell al dit”. El dia que ho aconseguiu tindreu autoritat, no la del que agredeix l’altre per reafirmar-se, si no la del que busca el bé de l’altre, sense interès. Aquesta era l’autoritat de Jesús, la del qui parla des de el coneixement de Déu i s’adona que Ell només vol el bé i l’acceptació de totes les persones, sense excloure, jutjar o menysprear. Com diu l’autor: “del qui no esclafa si no del qui allibera”. El dia que ho aconseguiu no només tindreu autoritat moral –la que exercia Jesús i que la gent li reconeixia– si no que, amb una mica de sort, també sereu coherents amb la fe que professeu. Llavors sereu veritablement cristians…

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari