Germinans novembre 2015
18305
single,single-post,postid-18305,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans novembre 2015

01 Nov Germinans novembre 2015

Ja fa un mes de la carta que vaig adreçar als meus amics de Germinans Germinabit des d’aquest full i des de la nostra pàginaweb i les reaccions han estat diverses. En general, la carta ha tingut el seu impacte en la parròquia. Alguns m’heu dit que no en sabíeu res, que sembla increïble que això pugui passar en l’església. D’altres sí ho sabíeu però també heu mostrat la vostra sorpresa pel fet que jo hi sortís i d’una manera tan directe –una foto en plena celebració– i per les coses que diuen de mi. La majoria m’heu dit que no té cap importància si vaig amb casulla o no i que tinc tot el dret a tenir la meva opinió personal sobre el procés que està donant-se a Catalunya. Alguns ja sabreu que n’han identificat a dos per les seves adreces IP de l’ordinador. Evidentment, en són més de dos. Això és un equip! Tanmateix, no crec que sigui bona idea anar per ells d’aquesta manera. Identificar-los es presta a tornar-s’hi i això no és cristià. Jesús ens diu que no hem de tornar “mal per mal” si no “bé per mal” i que hem de perdonar… D’altres m’heu dit que pregaríeu per mi. Jo us he dit: “No cal. Pregueu, més aviat, per a ells”. És on vull arribar en la segona part de la meva carta.
Benvolguts companys i companyes de Germinans:
Em torno a adreçar a vosaltres per dir-vos unes quantes coses més que –com diu el salmista– “he anat pensant madurament” durant tot aquest temps al voltant de la vostra actitud i la meva. Em continua semblant increïble el que feu des de la vostra pàgina web, sobretot quan qui ho fa és un o uns mossens com jo. Pel que sembla també hi ha cristians i cristianes entre vosaltres. Quan miro la meva tasca pastoral a la parròquia, als moviments, a l’església en general no puc estar-me de pensar: vosaltres feu pastoral? Esteu amb la gent? Celebreu els sagraments? I si ho feu, com ho feu? Perquè dóna la impressió de que hi dediqueu molt de temps a la vostra web. Ha de ser així perquè jo, només per contestar e-mails i missatges de mòbil ja m’estic una bona estona. Això vol dir que traieu temps de la pastoral, de l’atenció a les persones per criticar als vostres companys preveres i cristians a la vostra web? Tot i que potser ho feu de nit, restant hores de descans. Encara seria més tètric… Per a mi i per a molts dels meus companys no només és una bestiesa sinó que va molt més enllà: és una contradicció, va contra el més essencial del ser prevere i laic perquè qüestiona la vocació, tant de mossèn com de cristià. Ara entenc les declaracions del que va ser bisbe auxiliar de Barcelona, mons Pere Tena, quan va dir: “aquests els hauríem de suspendre ad divinis”. La suspensió ad divinis és una pena canònica que prohibeix la celebració pública de l’eucaristia, la predicació als fidels i la confessió. És una sanció temporal que té per objectiu suscitar el desig de canvi i conversió. Mons Tena era molt discret i rarament feia declaracions però aquest cop sí les va fer. Per a mi és molt significatiu, sobretot perquè el coneixia bé, a ell i als seu germà. Que una persona tan prudent, tan sàvia i discreta parlés així vol dir molt. És clar que segurament a ell –per variar– també el deuríeu “deixar verd”. Però tornem al tema: quina pastoral feu vosaltres que pugui avenir-se amb aquesta crítica tan àcida de la vostra web? Vosaltres parleu amb la gent? Confesseu a les persones? I encara més: us confesseu? En la confessió, si un sap escoltar bé, s’aprenen moltes coses. Jo diria que el més important que s’aprèn en la confessió és que no som tan bons ni tan perfectes com a voltes creiem. És clar que potser us limiteu a posar penitències i prou. També és una manera de confessar, una mica mecànica però –sobre el paper– vàlida. Tanmateix, aquest sagrament és molt més que posar penitències. Jo el veig com un trobament amb Déu, tant pel qui rep el perdó com pel qui perdona. Un Déu que és, per sobre de tot, misericòrdia i perdó i que es fa un de nosaltres per assumir la nostra fragilitat… pels qui vulguin reconèixer-la, és clar. Certament, els perfectes, els qui es creuen amb dret de criticar els altres, no necessiten convertir-se. Potser no necessiten ni a Déu. Ja en tenen prou amb “mirar-se el melic” i ser ben considerats, d’ocupar els primers llocs, de que els diguin pares o mestres… Us sona? “Ja tenen la seva recompensa” els hi diu Jesús a l’evangeli amb una certa ironia.
És per això que –davant tot plegat– ja no dic als meus parroquians que preguin per mi –com alguns volen fer– sinó que preguin per vosaltres. Això m’ha animat a obrir una secció en el nostre full dedicat a pregar per les necessitats del món i, ara per ara, el que cal fer –entre d’altres coses– és pregar per vosaltres. Els qui vulguin de St. Ignasi podran aportar la seva pregària i la publicarem, també a la web. Així ho farem fins que atureu aquesta dinàmica tan destructiva per la nostra diòcesi que dueu a terme en la vostra pàgina web. Com diu St. Pere en la seva 1a carta: “la pregària feta amb fe és molt poderosa”. Així ho espero. Bona sort.

Xavier Moretó. 
Rector de St. Ignasi de Barcelona
 
Sense comentaris

Escriu el teu comentari