Germinans juliol 2017
19775
single,single-post,postid-19775,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans juliol 2017

16 Jul Germinans juliol 2017

Germinans juliol 2017

Em torno a adreçar a vosaltres per exposar-vos un parell de idees que se m’han acudit fa poc. Paradoxalment, la darrera elecció de bisbes auxiliars de Barcelona m’ha fet pensar en vosaltres. M’explico. L’elecció de bisbes sempre ha estat especial en l’Església. D’entrada, curiosament, les prediccions mai es compleixen. En els divuit anys que porto de mossèn, mai les he vist acomplertes. Sempre “sonen” uns candidats però, al final, sempre sorprèn la decisió. A la mili d’això en dèiem “rádio-macuto”. Circulen rumors però no son més que això, rumors. Alguns fins i tot creuen que son intencionats, per veure com reacciona la gent, especialment els candidats… Això també té un nom, se’n diu “globus sonda”. Podria ser que tot plegat formés part del procés de discerniment que l’Església té per decidir-se? Sabem que es fan consultes, de manera semblant a l’elecció de preveres, però a un altra nivell, naturalment. Sabem també que hi ha una comissió d’elecció de bisbes a Roma, en el famós “terzio pisso”, que es dediquen a valorar als diferents candidats. També sabem que alguns aspiren a ser-ho –i fins i tot algú els regala l’anell i tot– però després… Tot plegat em sembla molt significatiu. Com us deia en la meva darrera carta, escollir bisbes no es com escollir polítics. Son coses diverses. L’Església, en tant que comunió dels qui la formem part i amb l’Esperit que la condueix, demana un sistema diferent. I així és com no surten els qui més ho desitgen si no, molt possiblement, els qui menys capaços s’hi senten; no surten escollits els qui més aspiren a ser-ho si no els més humils… I, efectivament, en aquest cas, els dos nous bisbes auxiliars son així: capaços i treballadors… i senzills. De tot plegat podem concloure que l’Església els prefereix així: humils, treballadors i aquesta elecció ha sorprès. En una paraula: son servidors. Així ho han dit ambdós escollits en els seus discursos: es senten escollits al servei de l’Església. L’Arquebisbe de Barcelona –ara ja cardenal– també encaixa en aquest perfil, com també ho fa el Papa actual. I mentre vosaltres critiqueu al cardenal per la seva proximitat i bon tracte, insinuant que té poca capacitat intel.lectual (l’heu arribat a qualificar de masové) doncs ja és cardenal i ja té dos bisbes auxiliars que l’ajuden… Déu n’hi do per un passarell, no?

Tot això ens mostra, de nou, lo errats que aneu. Tanmateix, és lògic: uns que es “regalen” constantment ventant-se de número de visites –i arriben a l’extrem de posar el comptador com a títol de la web–, unes persones que és creuen tan importants que fins i tot pensen que han influït en l’elecció d’aquests bisbes auxiliars –res més lluny de la realitat, creieu-me–; uns megalòmans com vosaltres, no son benvinguts a l’Església, com tampoc ho son els qui es creuen importants en l’Església. Jesús ja ho deia referint-se als fariseus que es creien millors que els altres: “els agrada de seure als primers llocs i que els diguin pares i mestres”. I també: “vosaltres no feu com ells”… “El qui vulgui ser el primer, que es faci el darrer i servidor de tots…”

 

Què hi farem! Crec que, mica en mica, us quedareu al marge perquè aquest no es el tarannà que vol l’Església i menys en els temps que vivim i els que estan per venir. Necessitem gent de fiar, que estigui al cas, humils i treballadors, que no s’ho creguin i que vagin de bona fe. Vosaltres no encaixeu en aquest perfil. Com diu el salmista: “els qui van amb males arts, sempre perden…”Certament, no ens calen perdedors en la nostra Església…

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari