GERMINANS GENER 2018
20081
single,single-post,postid-20081,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

GERMINANS GENER 2018

30 Ene GERMINANS GENER 2018

 

Germinans gener 2018

 

Un altra cop he entrat a la vostra web. No és que m’entusias-m’hi gaire fer-ho però, quin remei, ho he de fer. M’he compromès a no deixar d’escriure fins que plegueu… Com deia, entro i quina és la meva sorpresa quan llegeixo que el cardenal és el capità de Star Trek i, lògicament, la diòcesi és la nau estel·lar Enterprise. Increïble. A mi sempre m’ha agradat el cinema i especialment les pelis de ciència ficció però mai se m’hagués acudit una cosa semblant. Quin enginy el vostre! Pluralitzo perquè, malgrat sé que és una opinió personal –probablement d’un mossèn “valent”, que no firma els seus articles, almenys amb el seu nom–, l’opinió és celebrada pels lectors de sempre, totalment manipulats i utilitzats, com ja he escrit en més d’una ocasió. Fer una comparació així és d’una ignorància i d’un reduccionisme enormes. Anar al davant d’un diòcesi –i més tractant-se d’una tan gran, complexa i diversa com la de Barcelona– no és pot “ventilar” d’una manera tan simplista! Diria més, es entrar en una banalitat que ofèn, no només al creient –i evidentment al subjecte de tal crítica– si no també a l’Esperit. Perquè la nostra fe ens porta a dir que és l’Esperit el qui porta l’Església, tant l’universal com la particular, en aquest cas, l’Església de Barcelona. Aquesta és la doctrina del Concili Vaticà II: l’Església particular té tots el trets de la universal. Dubto que el capità de l’Esterprise –ja sigui el capità Kirk com el capità Picard– puguin mai a dir una cosa així en les seves aventures creuant l’espai “fins on no hi ha estat mai ningú” com ens cita el nostre “avispat” autor. Però on l’article “passa de taca d’oli” és quan parla de la depressió d’un mossèn en particular. Aquí la banalitat i la simplificació es torna en una veritable ofensa, sense cap respecte, ni pel mossèn, ni per la malaltia, ni pel qui s’acusa de provocar-la. Tenir o entrar en una depressió així és molt més complex i mereix un respecte. Déu vulgui que no tinguis mai una depressió així, amic mossèn!

 

Quin estil el vostre! Critiqueu i jutgeu amb tota impunitat –i al més autèntic estil anti-evangèlic–, opineu amb lleugeresa sobre coses que no coneixeu i, per postres, ens vigileu als altres per si incomplim les normes. Ah, i sobretot, compteu quants adeptes teniu! Com us agrada el vostre marcador de visites! Almenys ara poseu des de quan els compteu. Això ens fa adonar als mortals, els qui no som tant “perfectes” com vosaltres, que, si pensem una mica, no n’hi ha per tant…

 

Per cert, fa temps que no veig el gérminans-espia de la meva parròquia… És clar que segurament ve quan jo no hi sóc, a la missa del matí. Què valent! L’altra dia el vaig trobar a faltar. Amb les preses vaig sortir a celebrar amb l’estola torta i una mica despentinat. Llàstima que no hi fos! Potser m’hauria fet un servei diguent-m’ho. Què important és sortir ben pentinat a dir missa! És molt més important que ser tolerant o que respectar les decisions i l’opinió dels qui no pesen com tu… Realment ja ho deia Jesús: “veus la mota de l’ull del teu germà i no veus la biga que tens en el teu? Hipòcrita!”

 

Què perillós es creure’s en possessió de la veritat!

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari