GERMINANS: DESEMBRE 2017
20013
single,single-post,postid-20013,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

GERMINANS: DESEMBRE 2017

21 Dic GERMINANS: DESEMBRE 2017

Germinans desembre 2017

Només ens faltava això! Els de Gérminans es consagren al Cor de Maria. Creieu que els vostres insults, el vostre menyspreu per les persones, els vostres judicis, la vostra crítica àcida de la gent plau a la Mare de Déu? Realment ho penseu? Si és així sou més curts de vista –de vista de fe, s’entén– del que em pensava. Maria no té res a veure amb el que feu.

 

Probablement esteu evocant la consagració que molts cristians, i especialment mossens, feien fa ja uns quants anys, quasi bé de forma obligada. Una consagració que evocava Maria Immaculada, assumpta al cel. Sense menystenir aquesta consagració, us he de dir que les coses han canviat una mica. Va ser Sant Joan Pau II qui, amb una gran devoció a Maria –recordeu la “M” del seu escut papal– va començar a fixar-se molt més en la Maria de l’evangeli, aquella noia senzilla i humil, que sap confiar i servir, que sap discernir i donar-se, que –malgrat no acabi d’entendre moltes de les coses que li passen a ella i que li veu fer al seu fill– sap “guardar les coses en el seu cor”. Maria “la primera cristiana”, Maria que sap anar “amb la fe per davant” i que ens mostra i ens porta cap a Jesús. La Maria del Magníficat que sap “descentrar-se” d’ella mateixa per lloar Déu. La Maria que –des de el seu afany maternal– sap acollir i protegir tothom. “Aquí tens la teva mare” li diu Jesús a Joan des de la creu. Des de aquell moment Maria esdevé la nostra mare. Creieu realment que tot això s’avé amb la vostra manera de fer? Realment mai deixarà de sorprendre’m la capacitat d’enganyar i enganyar-se de l’ésser humà, sobretot en les qüestions religioses. També els fariseus, als quals Jesús acusava d’hipòcrites, es creien beneits per Déu… Es creien tan bons, tan perfectes que quasi bé no necessitaven ni pregar. Recordeu el fariseu i el publicà de la paràbola. El fariseu era tan bon complidor que no demanava res. No li calia! Ja ho tenia tot! En canvi el publicà pregava des de la humilitat des de la seva realitat, des de la seva “veritat” que deia Santa Teresa: “perdoneu-me que sóc un pecador” …i ens diu l’evangeli amb duresa: la seva pregària va plaure Déu, mentre que la de l’altre, no… Alguns pensadors cristians creuen que aquesta manera de fer i de parlar Jesús la va aprendre de la seva mare i de Josep…

 

Certament esteu ben confosos. No crec que Maria beneeixi el vostre comportament. Per tant, crec que la vostra consagració no és vàlida. Convertiu-vos i torneu-ho a provar. De ben segur que la Mare de Déu us donarà un altra oportunitat. Ella sí ho farà…

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari