Germinans desembre 2015
18303
single,single-post,postid-18303,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans desembre 2015

01 Dic Germinans desembre 2015

Fa uns dies em va arribar –mitjançant alguns de vosaltres– una notícia curiosa, però no per això menys esperada: he sortit al Germinans! Pels qui no ho sapigueu, Germinans Germinabit és una pàgina web on alguns mossens companys meus escriuen –potser seria més apropiat dir que despotriquen– de forma anònima sobre altres mossens, fins i tot els propis bisbes… Com pot ser això?, us preguntareu alguns de vosaltres. Doncs, sí. Certament, a la nostra Església hi ha de tot! La notícia és que finalment hi surto. Suposo que –de retruc– també hi sortim els de Sant Ignasi. Dic suposo perquè no m’ho he mirat. Mai ho faig. Com diuen els joves, “em dóna mal rotllo”. Si us sóc sincer, menys mal que hi surto! Ja era hora! Em començava a preocupar. Fa temps que em preguntava perquè no hi sortia, amb tot el que estem fent a la parròquia. Segons m’heu dit alguns de vosaltres “m’han deixat verd”. Per això m’he animat a adreçar una carta als meus –malgrat tot– companys mossens. Aquesta carta sortirà també en la nostra pàgina web, de manera que arribarà als seus destinataris i a tots els qui la vulguin llegir. Ja sabeu que Internet és una gran finestra al món i val la pena aprofitar-la. Som-hi, doncs.
«Benvolguts companys de Germinans: 
Darrerament m’he assabentat que he sortit a la vostra pàgina web. Lluny de preocupar-me o deprimir-me –com els passa a alguns companys meus i vostres quan hi surten– jo ho celebro perquè això vol dir que no esteu d’acord amb les iniciatives que prenc. Això és bo i m’esperona. Si no hi sortís voldria dir que esteu d’acord amb el que faig i això si que em provocaria un cert neguit.
 
Sembla ser que us fiqueu amb mi pel tema de la independència. Certament, he pres un compromís d’informar i donar oportunitat a dialogar a les persones de la parròquia i a qui vulgui al voltant del procés que s’està duent a terme en el nostre país. Com diu el Concili Vaticà II, els neguits, les alegries i les angoixes del poble són també les nostres. Recordeu el Vaticà II, no? Això vol dir que no podem restar al marge de tot aquest procés. Certament, he convidat dos cops Els de l’Assemblea de Catalunya. Com m’han dit els propis membres de l’ANC –que tenen una divisió que es diu “cristians per a la independència”–, som l’única parròquia de Barcelona que ho ha fet dos cops i me’n sento orgullós. Molts m’ho han agraït. Com ens diuen els nostres bisbes, hem de participar, no podem fer com si no anés amb nosaltres. Potser també em critiqueu perquè jo em manifesto favorable a la independència. Doncs si, ho faig. Puc fer-ho perfectament. Faltaria més! El fet de formar part de l’Església no anul.la la meva opinió personal. L’Església és diversitat i això és una riquesa. Diversitat en la unitat, us sona? Comprenc que persones com vosaltres potser preferiríeu que tots tinguéssim un únic pensament, uniforme i monolític, però aquesta no és la nostra naturalesa. Potser no heu entès de què va l’Església, tot i que, en el fons, dubto que sapigueu què és l’Església i, molt menys, estimar-la. Crec que, amb prou feines enteneu de què va l’evangeli o què vol dir ser cristià. I no diguem què vol dir ser prevere… I, com diuen els castellans –que també els reconec coses bones–, “a eso iba”.
Quan Jesús a l’evangeli ens diu –per activa i per passiva– “no jutgeu”, “la mesura que vosaltres feu, us la faran a vosaltres” o “com pots dir al teu germà: vine, que et trauré la busca que tens en l’ull quan tu tens una biga en el teu”, què penseu? I, encara més inquietant, com ho prediqueu a la gent quan vosaltres deixeu verds els vostres companys preveres i bisbes? Si voleu que us digui la veritat, em recordeu els fariseus del temps de Jesús. Els fariseus “tancats”, s’entén. Perquè també n’hi havia d’oberts, com Nicodem. La raó és molt senzilla: si us creieu amb dret de criticar-nos d’aquesta manera –certament àcida, destructiva i jo diria que ressentida– és perquè vosaltres us creieu perfectes. Sou perfectes? Si? Doncs és el mateix que creien els fariseus “tancats” del temps de Jesús. I Jesús els dedica unes quantes paraules “delicades” com “cria d’escurçons”, “sepulcres blanquejats, nets per fora, però plens de brutícia per dins” i “hipòcrites, que “diuen i no fan”, “que carreguen farcells pesadíssims a la gent, però ells no els mouen ni amb el dit…”. Sou conscients de què esteu carregant “farcells pesadíssims” sobre l’esquena del vostres companys preveres? Jo diria que encaixeu perfectament en el “model fariseu” que denunciava Jesús. Felicitats! També ells eren “els religiosos”, “els mossens” de l’època. Però no patiu, quan arribeu allà dalt Algú us preguntarà: “Què n’has fet dels dons que has rebut? Què n’has fet del do de la vocació que t’he donat? I del ministeri que t’he conferit per la meva Església? Potser no recordeu que vosaltres sou preveres perquè l’Església us va acceptar. Us suggereixo que us repasseu el ritual d’ordenació. Us pot ser molt il·luminador. Aquella frase: “Hem consultat el poble de Déu i creiem que n’és digne”. I el bisbe diu: “Acceptem aquest germà nostre per l’orde del presbiterat…”. Ho recordeu?
 
De ben segur que a tot podreu respondre amb moltes raons, fins i tot podreu dir que ho fèieu “a fi de bé”, pel bé de la diòcesi i dels seus membres. Jo crec que no colarà. Això si, ho haureu de fer “a cara descoberta”. No podreu fer-ho anònimament. Aquest cop no us podreu amagar. Bona sort.»
Xavier Moretó. Rector de St. Ignasi de Barcelona
Sense comentaris

Escriu el teu comentari