Germinans
20458
single,single-post,postid-20458,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans

01 Ago Germinans

germinans agost 2018

 

Ja han sortit el nomenaments del Arquebisbat de Barcelona. Com no podia ser menys, els de Germinans han dit la seva. Deixant a part les “pífies” pel que fa a la meva persona, ara han passat a fer un anàlisi més global. Amb el seu estil inconfusible, s’ho han carregat quasi bé tot. El seu lema podria ser “tot malament”. Un estil positiu, constructiu, edificant… Em recorda molt l’estil d’altres temps, en que hi havia tants mossens “contestataris”. Vaig conviure amb alguns d’aquests mossens en el meu temps de Seminari, quan els caps de setmana anava a col·laborar a les parròquies. També ells ho trobaven tot malament. Qualsevol cosa que sortís del bisbat era automàticament criticable i susceptible de dir: “no en tenen ni idea!” Fins i tot quedava bé ser així de crític. Ara l’època dels “carques i els progres”. També aleshores es parlava d’influències, de parròquies que eren “un bon partit” per promocionar-se, els mateixos termes que usen els de Germinans. Ja llavors em vaig adonar que això “no anava a l’hora”, “massa simplista” pensava, que era més per justificar-se que per fer un anàlisi equilibrat i constructiu de la situació. Ara penso que no només és una actitud poc realista sinó que, a més, va contra l’Esperit que, com ens diu Pau, suscita carismes en la seva Església. I l’Esperit treballa amb el que té, amb la nostra realitat de persones normals i febles. És clar que això no va amb els de Germinans, que son perfectes… “Portem un tresor en vasos de terrissa” en diu Pau en les seves cartes. Anar amb aquesta superioritat, amb aquesta prepotència al analitzar les decisions respecte als nomenaments és de poca comunió i de nul·la comprensió del que és l’Església. Jo diria que al darrera només hi ha frustració i desencís, una actitud pròpia de vocacions frustrades –la d’aquells que s’ordenen fora de les diòcesis on no els volen, per exemple–, poc entusiastes, que utilitzen als altres per recuperar l’autoestima perduda. Una actitud molt evangèlica… Podríem fer un paral·lelisme amb aquella lectura d’Ezequiel 34, on es parla del qui “es pasturen a ells mateixos”. Cito:
“El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
-Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?  Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo.”

 

És una lectura que sempre m’ha impressionat i, com a mossèn, sempre m’ha fet pensar. A vosaltres no? Us escau “com anell al dit”. Vosaltres, amb la vostra actitud, la vostra crítica i els vostres anàlisis, només dividiu i disperseu, us serviu de la gent en benefici propi, utilitzeu a les ovelles, no busqueu el seu bé sinó el vostre.

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi
Sense comentaris

Escriu el teu comentari