Germinans
19808
single,single-post,postid-19808,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Germinans

10 Ago Germinans

germinans agost 2017

Un altra cop m’ha passat el mateix: una cita bíblica –en aquest cas la paràbola del jull i el blat de Mateu– em fa pensar en vosaltres. Què curiós… D’entrada podria pensar-se que aquesta paràbola té aplicació en vosaltres pel jull (“cizaña” pels qui no dominen el català) Certament encaixa. El que vosaltres feu es podria qualificar així. Vosaltres destruïu amb els vostres comentaris perquè son personals, amb noms i cognoms, esmicolant la bona reputació de les persones, i sovint amb comentaris i judicis falsos o inventats. I no val escudar-se en la defensa de la llibertat d’expressió. Això va molt més enllà: és pura difamació. Com diu la cita popular: “la llibertat personal acaba on comença la llibertat de l’altre” Vosaltres no respecteu ni la fama ni la llibertat de les persones. Simplement, voleu imposar la vostra llibertat. No teniu cap dret a difamar a les persones d’aquesta manera i menys encara en el si de l’església. I si això us sembla dur –com qualifiqueu la meva web– no és res comparat amb el que vosaltres feu. Al costat de la vostra web la meva podria passar per la de les germanetes de la caritat…
 
Com he dit al principi, les cites m’inspiren a escriure sobre vosaltres. Aquest paràbola té diverses vessants interessants:
    1. El jull i el blat han de conviure fins el final: per tant, hem d’aprendre –mal que ens pesi– a conviure amb vosaltres, a suportar-vos amb paciència i misericòrdia –la que vosaltres no teniu– però al final hi haurà la sega. Tanmateix, el que més em fa pensar es que aquesta sega la fan els àngels, ningú més. No ens correspon a nosaltres –ni a vosaltres– fer la sega. De fet és el que feu. En jutjar, criticar i desqualificar així a les persones esteu fent una tria, força maniquea per cert: nosaltres som els bons i vosaltres els dolents, us descartem! No us toca fer a vosaltres la sega. Només Déu la pot fer, igual que només Ell pot jutjar i de ben segur que ho farà. Com diu Sant Joan: “al final de la vida us examinaran en l’amor…”

 

  1. La xarxa amb coses bones i dolentes: també hi ha una tria al final, però Jesús diu alguna cosa més: “els mestres de la Llei que accepten el Regne son com les joies antigues que es fan noves…” La referència és clara: els mestres que accepten el Regne es converteixen, els altres no. La duresa de cor els ho impedeix. Vosaltres sou d’aquests, incapaços de ser compassius, donant lliçons i pontificant sovint sobre coses que desconeixeu. Avui, en aquesta línia, de ben segur que Jesús us diria: vosaltres no sou del Regne…
Les actituds de duresa del cor, aquí està la clau. La duresa de persones com vosaltres, alguns mossens, que van pel món donant lliçons i descartant a les persones, especialment per la seva orientació sexual. L’Església podrà estar en desacord amb algunes pràctiques homosexuals, perquè van en contra de la Llei Natural, però d’acollir, ha d’acollir tothom, com feia Jesús. Custodi, celebro la teva decisió d’acceptar de bon grat aquest any sabàtic que t’ha suggerit el Cardenal. També celebro que vulguis estudiar Teologia Fonamental. Jo n’he fet la llicenciatura i va molt bé per aprendre a dialogar amb el món. Aprofita-ho! Els capellans “dogmàtics” no tenen cap futur, la gent –exceptuant els de Germinans i d’altres minories “enrocades” sobre elles mateixes– no els suporten i –com has pogut comprovar– molt menys la nostra societat.

 

I també va pels laics –com el nostre espia– que critiquen minúcies i ells en canvi en fan de molt més grosses. Ja ho deia Jesús: “colen un mosquit i s’empassen un camell!” Talp (és a dir “topo”) de Sant Ignasi: primer mira’t tu i després em podràs dir si celebro despentinat i amb l’estola torta o no. Mira primer la teva intolerància i menyspreu pels qui no pensen com tu: pintar cartells de la parròquia o cantar a missa quan ja hi ha una persona que s’hi encarrega, com has fet als Salesians (què, curiosament, tampoc et suporten. Per què serà?) Per cert, si la Germana Caram fos una heretge el Papa no l’hauria rebuda en audiència i animat a continuar la seva tasca… o és que per a tu el Papa també ho és? I no et creguis tan important: jo no surto d’una manera o altre a dir missa pensant en tu. Hi ha més gent que ve a missa i molt menys creguda que tu. No et miris tant el melic. Una mica més de humilitat. No ets, ni molt menys, tan important com et creus…

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi
 
 
Sense comentaris

Escriu el teu comentari