EDITORIALS 2019
20857
page,page-id-20857,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

EDITORIALS 2019

ARTICLES ESCRITS PER MN. XAVIER MORETÓ i NAVARRO

PUBLICACIONS FETES AL BUTLLETÍ MENSUAL DE LA PARRÒQUIA DURANT EL 2019

butlleti-172 sant ignasi de loiola

 

Abril 2019
SETMANA SANTA: temps de celebració, de conversió i de resurrecció… i, si cal, de penitència.

 

Estem a punt de començar una nova Setmana Santa. És un temps privilegiat de celebració a les parròquies. A Sant Ignasi, com sempre, ens hi dedicarem molt a preparar-ho –especialment pel que fa a la litúrgia– per tal que tots puguem celebrar bé la realitat més gran del cristià: el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. En aquest mateix full teniu un article de la Beatriu que us ajudarà molt en aquest sentit.

 

Tanmateix, la Setmana Santa comporta també un mirar-se a un mateix i a la comunitat per tal de veure si estem en la línia que celebrem. No tindria cap sentit –si més no, no seria coherent– que féssim grans i boniques celebracions si no vetlléssim per la translació, per la implicació que el que celebrem ha de tenir en la pròpia vida. Si ho féssim així, cauríem en el mateix error que denunciava Jesús en l’actitud dels fariseus que “diuen i no fan” i que “fan grans donacions, que porten les filactèries ben llargues perquè tothom ho vegi, però descuiden l’atenció als més pobres”. La celebració s’ha de portar a la vida. La nostra professió de fe s’ha de traduir en una manera de fer. El criteri és molt clar: comportar-se com Ell es comportava.

 

Des de fa un temps que m’arriben notícies que a la parròquia hi ha diversos “sectors”, que “corren” diverses –valgui la redundància– “corrents” d’opinió, especialment pel que fa a la meva, podríem dir, “gestió” de la parròquia. No és que m’inquieti gaire, fins i tot ho trobo normal. Quan fa un temps de permanència d’un mateix rector –jo ja porto nou anys, cap a deu, en aquesta parròquia– és normal que sorgeixin detractors i afavoridors. Fins i tot diria que és sa. En part, per això farem una Assemblea al juny. Volem que tothom pugui dir la seva, de forma constructiva i saludable, i que, si s’escau, es posin objeccions sobre la taula,  també a la meva  “gestió”.  Sempre he pensat  que la pluralitat  és bona, especialment en el si de l’Església. M’ho heu sentit a dir molts cops, especialment arran de la situació social i política que estem vivint en aquest país: unitat en la diversitat, especialment en el si de l’Església i les comunitats. Tanmateix, una cosa és opinar i un altra contrariar per sistema i inventar-se les coses. Això ja no és tan saludable… A voltes he fet broma amb vosaltres dient: “a la parròquia, quan algú no sap una cosa se la inventa…” però, si ho pensem bé, si això estigues passant, seria més greu del que sembla. És un mal indici que malparlem de l’altre una mica per esport, perquè queda bé o –en el meu cas– per demostrar que és “domina” el tema eclesial. Treure conclusions pròpies –o inventar-se-les– pel sol fet que ara ja no vagi al bisbat o pel temps que porto a la parròquia o pel que passa en parròquies veïnes no és jugar gaire net. Aquesta mena de comentaris fan més mal del que sembla, no per a mi –la veritat, em “rellisca” bastant, malgrat que em sàpiga greu– però si per a la comunitat. St. Ignasi tenia fama de parròquia combativa, reivindicativa i de principis. Li deien “la comunista” per alguna cosa! Em sabria greu que ara se la conegués com “la safareigista”… Com diu el Papa Francesc, el safareig intra-parroquial “mina” les parròquies, és a dir, les “corca” per dins i no m’agrada gens la idea de tenir una parròquia corcada… Potser caldria refer el camí –com el fill petit de la paràbola–, fer una mica de penitència i canviar. Potser seria saludable fer una mica de dejuni de crítiques, judicis i invencions, pel bé propi i el de la comunitat. Fóra tot un detall.

 

La Setmana Santa ens posa davant el misteri de mort i resurrecció de Jesús per tal que el sapiguem reproduir en nosaltres, que el visquem en la vida. “El cristià ha de morir i ressuscitar constantment” ens diu St. Pau. Aquest és el motor de la conversió. I si veiem que en algun aspecte no anem del tot “a l’hora” hem de penedir-nos i canviar. Així esdevindrem millors cristians i millors persones.

 

Xavier Moretó, rector

butlleti 171 Sant Ignasi de Loiola

 

Març 2019
La Quaresma, el camí cap a la Pasqua.

 

Estem a punt de començar la Quaresma. El pròxim dimecres ja és dimecres de cendra. Ens preparem un cop més per celebrar el misteri central de la nostra fe: la passió i mort de Jesús. Tanmateix, la creu no té sentit sense la resurrecció. Jesús mor per ressuscitar. Enguany, en el nostre presbiteri, veurem un signe molt eloqüent en aquest sentit: la creu s’anirà “folrant” de vida. A mesura que passin els dies cada cop hi haurà més heura creixent al seu voltant. És un signe de vida, la vida que brolla de la creu de Jesús. La Beatriu, de la Comissió de Litúrgia, us ho explica en un article que publiquem en aquest mateix full. Els signes són importants. Ens ajuden a viure el misteri..

 

Certament, la Quaresma, per ella mateixa, no té sentit. Només té sentit “en tant que” ens du a la Pasqua. D’alguna manera, durant tot aquest camí, hem d’albirar la llum del ressuscitat, com qui veu la llum enmig de la foscor i això el guia vers l’objectiu, com el mariner que veu la llum del far en plena nit i aquesta visió el guia a bon port. Estem passant per moments de foscor, de desencís, fins i tot de por. Ens cal mantenir-nos en l’esperança i cercar la llum que ens guiï…
Com ja us vaig apuntar en l’editorial del mes passat, aquest judici als nostres líders polítics ens marcarà. Molts m’heu confessat la impressió que fa veure’ls a tots ells en filera, asseguts davant el tribunal que els jutja. L’únic que varen fer va ser canalitzar les ànsies de la gent que volia expressar-se votant. Això no és delicte! Ja us ho he dit molts cops: això toca als drets humans. No podem fer veure que no passa res. Estem enmig del món i cridats a transformar-lo. Jesús ens diu que hem de ser llum enmig de la foscor. És un error pensar que això no ens toca als cristians, que estem per damunt. Per Nadal dèiem que Jesús és “Déu amb nosaltres”, no “Déu per sobre de nosaltres”. Déu s’implica en la nostra història, no s’ho mira a distància! Si no fos així, com s’entén que Jesús ens digués que el Regne de Déu és en nosaltres i enmig nostre?

 

Però Jesús també ens diu: “no tingueu por”. Darrerament, en saber la convocatòria de noves eleccions generals ens ha entrat una certa por, por dels qui van amb el discurs de l’odi i les amenaces. Val a dir –de passada– que ni la xenofòbia, ni el racisme, ni l’anti-feminisme són cristians. Tampoc ho és expulsar als immigrants, no ajudar-los i abocar-los a una mort segura… i fer murs de separació. Tinguem-ho clar.

 

També cal assenyalar que tot això no és nou. Ha estat una constant al llarg de la història. Però les grans conquestes de la humanitat no s’han fet mai de forma violenta. Pensem en la “no-violència” de Gandhi a l’ Índia, la reconciliació pacífica de Mandela a Sud-àfrica, la lluita pels drets de les dones a Anglaterra, o pels drets els negres de Martin Luther King als Estats Units. Varen aconseguir el que semblava impossible i ho varen fer de forma pacífica, sense perdre la paciència i l’esperança. La Bíblia també ens ho diu: “els qui van amb males arts sempre perden. El bé sempre acaba guanyant…”

 

Per Quaresma fem un camí. Enguany potser aquest serà el nostre, com a persones i com a poble. No perdem la pau, la paciència, la fe.

 

Xavier Moretó, rector

butlleti-170 sant ignasi de loiola

 

Febrer 2019
Festa de la candelera: Jesús, la nostra llum

 

La festa de la candelera sempre ha estat una celebració entranyable. Malgrat ja fa un temps que hem deixat el Nadal enrere, amb la retirada tradicional del pessebre, la candelera marca un final i un principi, tant en un sentit personal com comunitari. La professió de fe de l’ancià Simeó en el temple ho expressa molt bé: “els meus ulls han vist el Salvador, llum de les nacions i del nostre poble Israel…” Els cristians mirem de veure aquesta llum tota la vida. Per la fe veiem –i vivim– anticipadament allò que esperem, ens diu Sant Pau. Ho vivim personalment i com a poble.

 

Aquest any que acabem de començar serà un any difícil. La majoria de nosaltres tenim en ment el judici que justament aquest mes de febrer està a punt de començar. Els entesos en la matèria diuen que hi haurà “un abans i un després”. Com ja us vaig dir en l’homilia de la Missa del Gall, tot això que estem vivint ha fet aflorar molts comportaments, la majoria poc cristians –també entre nosaltres– i també alguns que atempten contra els drets més fonamentals de la persona, els drets humans. Això ens afecta a tots. D’entre algunes opinions també s’està dient que, en el fons, es jutjarà a tots els qui vàrem voler votar el dia 1 d’octubre i no només els qui ara estan a la presó o a l’exili. Per tant, això va més enllà que jutjar unes persones determinades. Fins i tot podem dir que l’abast no serà només limitat al nostre àmbit. La projecció serà internacional. La prova està en que hi hauran observadors vinguts de fora, la majoria d’organismes que vetllen pel compliment dels drets humans, que no s’ho volen perdre. Hi ha la sospita que poden donar-se irregularitats. De fet, la llista de coses mal fetes ja comença a ser una mica llarga…

 

Jesús, llum de les nacions. Jesús, pau amb nosaltres. Necessitem mantenir-nos en l’esperança, en la pau, en la paciència, i també en la fermesa que ens venen de la fe, com a persones i com a poble.

 

Xavier Moretó, rector