Editorials del butlletí, articles mensuals de la Parròquia
19040
page,page-id-19040,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

EDITORIALS 2017

ARTICLES ESCRITS PER MN. XAVIER MORETÓ i NAVARRO

PUBLICACIONS FETES AL BUTLLETÍ MENSUAL DE LA PARRÒQUIA DURANT EL 2017

Març 2017
Quaresma: un temps de conversió

 

El temps de Quaresma és un dels temps que podríem nomenar “forts” de la nostra litúrgia i de la nostra vivència de fe. Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua són els temps litúrgics que ens ajuden a celebrar i viure la nostra fe amb més intensitat. Com trobareu en aquest mateix full, la Beatriu, de la nostra Comissió de Litúrgia, ens introdueix en el que és més pregon de la Quaresma. Com ella diu, l’objectiu és viure en profunditat aquest temps de preparació per a la Pasqua. Podríem dir que si vivim una bona Quaresma –entrant en les lectures, deixant-nos portar pels signes i les pregàries– tant més i millor viurem la Pasqua i la Pasqua, tots ho sabeu, és el centre de la nostra vida cristiana. Per Pasqua celebrem els fets més importants del cristià: la mort i resurrecció de Jesús.

Durant la Quaresma parlarem molt de conversió. Però que vol dir convertir-se? Convertir-se en què? Qui millor expressa aquest procés de canvi, que és la conversió, és Sant Pau:

“Ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.”

Col 3, 1-4

I per acabar de “reblar el clau” ens diu com hem de comportar-nos amb coses i exemples concrets:

“Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu- vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en

els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu- li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare.”

Col 3, 12-17

Per a Pau, la vida del cristià és un continu “morir i ressuscitar”. Morir a l’home (i dona) vells per a néixer a l’home (i dona ) nou (cf Ef 4, 17-24) L’home nou és Jesús ressuscitat. Tot un programa.

Xavier Moretó, rector

Febrer 2017

Convertiu-vos: el Regne de Déu és a prop!

 

Aquest crit que Jesús fa a l’inici de la seva predicació ens situa en un temps nou. Passat el Nadal, entrem en un temps que litúrgicament en diem ordinari però que d’ordinari –en el sentit de normal– no en té res. Més aviat, a jutjar pel que escoltem en les escriptures, n’hauríem de dir “extraordinari”. Jesús ens mostra, amb paraules i amb fets, la presència d’un nou ordre, el que Ell anomenava el Regne de Déu. El Regne del que parlava Jesús ens remet a un món nou, un món de justícia i de pau, un món de gràcia i de perdó, un món de misericòrdia i de joia, que no es queda en les normes i les lleis, per molt convenients i justes que siguin. Ens diu Pau que “…el Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig que venen de l’Esperit…” (Rm 17, 14) És un missatge molt gran i val la pena comunicar-lo, més encara, patir-lo perquè hi ha molta gent que no el coneix ni el viu… i això ens toca a tots. Ja han passat els temps del que en podríem dir “cristianisme passiu”, és a dir, el cristianisme d’aquell o aquella que va a missa per complir, per quedar satisfets d’haver complert amb el precepte, del qui es sent “bona persona” pel fet d’assistir a l’eucaristia i no ho tradueix en un estil de viure, en mostrar un tarannà de vida en el món i, encara menys, de parlar-ne, de donar-lo a conèixer. Com us he dit sovint en les meves homilies, lluny de quedar “satisfets” potser hauríem de quedar-nos una mica “intranquils” després de cada eucaristia, fins i tot neguitosos perquè n’hi ha tants que no coneixen, que no viuen el goig, l’esperança, la joia de la fe i aquesta és una tasca de tots els laics, no només de sacerdots i religiosos/ses. Com també ens diu Sant Pau: “No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos!” (1Co 5, 6) I és que quan els mossens diem al final de la missa: “aneu-vos-en en pau” no estem animant a descansar i dormir, si no tot el contrari: estem enviant als assistents a testimoniar. És com si diguéssim als presents: “això que acabeu de celebrar, en sortir d’aquí, aneu a anunciar-ho a tothom!” Aquest era el neguit, fins i tot la urgència dels deixebles el dia de Pentecosta. L’experiència va ser tan gran, tan “real”, tan comunitària, que no van poder-se aguantar i, jugant-se la vida, varen sortir fora a anunciar: ha ressuscitat! De fet, una de les fórmules de comiat que els mossens tenim a la nostra disposició –i que està en el missal– és: “aneu i anuncieu a tothom l’alegria del Senyor ressuscitat!”. La diem per Pasqua però, de fet, la podríem dir al final de cada eucaristia. L’ambient ens és contrari i el testimoni de la fe té dificultats, amb burles, fins i tot de part de la mateixa família. També de Jesús se’n varen riure quan anunciava el Regne, però ni ell ni els deixebles es varen fer enrere. Ja ens ho va dir el mateix Jesús: benaurats quan us facin burla perquè això vol dir que l’Esperit és en vosaltres…

 

Xavier Moretó, rector