Editorials del butlletí, articles mensuals de la Parròquia
17269
page,page-id-17269,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

EDITORIALS 2016

ARTICLES ESCRITS PER MN. XAVIER MORETÓ i NAVARRO

PUBLICATS AL BUTLLETÍ MENSUAL DE LA PARRÒQUIA

Desembre 2016
Bon Nadal, comunitat (solidària) de Sant Ignasi!

 

Ja arriba el Nadal! Tanmateix, aquest Nadal no és un Nadal més. Com sempre, hi ha novetats. La primera és el reconeixement que se’ns ha fet del menjador familiar de Can Roger. És una gran notícia: ens han concedit la Medalla d’Honor de la Ciutat! Encara que el reconeixement oficial no esmentava directament al fet de donar menjar –ens han deixat com una obra social per l’atenció de les persones necessitades del barri– el cert és que estem donant al voltant de 50 àpats diaris! De dilluns a divendres, venen persones del barri, gent que coneixem personalment, un dels trets més característics de Can Roger i que segurament no tenen altres menjadors… Tanmateix, pels altres dies –per sopar cada dia i pels caps de setmana– també els hi donem menjar, els donatius dels súpers del voltant de Can Roger. Tot plegat és una bona obra i tots us n’heu de sentir participants. Can Roger va néixer amb aquest esperit: ajudar als més necessitats del barri, aquells que no en tenen prou amb rebre aliments perquè no els poden cuinar… Ara en diuen “pobresa energètica”. Un altre eufemisme, semblant als qui ens deixen com una ONG més… És pobresa “pura i dura”! Els vostres donatius i la tasca de voluntaris d’alguns de vosaltres ho ha fet possible! Moltes gràcies a tots!

Per altra part també ens estem preparant per a la nostra campanya de Nadal. Ja tenim els súpers i els voluntaris. Actualment estem atenent al voltant de 120 famílies.

També tenim el rober d’adults funcionant “a tope” (trobareu una petita ressenya en aquest mateix full) Pròximament farem una jornada de Portes Obertes per tal que ho pugueu veure tot: els robers, d’infants i d’adults, i el magatzem d’aliments. Tot això també ho fem gràcies a les vostres aportacions, econòmiques i, molt especialment, dels voluntaris.

Moltes gràcies a tots… i Bon Nadal !

 

Xavier Moretó, rector

Novembre 2016

Sant tornem-hi, comunitat de Sant Ignasi!

 

Tornem a començar un nou curs. Després de les vacances, carregades les piles, encetem un nou temps. “Heus aquí que tot ho faig nou!” ens diu l’autor del llibre de l’Apocalipsi. Val a dir que aquest llibre, contràriament al que molts pensen, no ens parla de la fi dels temps. Apocalipsi vol dir “revelació”. Què ens pot dir Déu en el nostre temps? Què ens vol dir en la nostra vida? Què ens pot dir a la nostra comunitat de Sant Ignasi en començar aquest nou curs? Déu sempre és nou, Déu ho fa tot nou. Tampoc nosaltres som ben bé els mateixos que fa un any… Noves experiències, noves vivències, noves persones en les nostres vides, algunes que ja no hi són… Diu el Papa Francesc en la seva encíclica Evangelii Gaudium, “l’alegria de l’evangeli”: “…Crist fa sempre nous als seus fidels” i, citant al profeta Isaïes, continua dient: “els renovarà de vigor, pujaran amb ales com l’àliga, correran sense fatigar-se i caminaran sense cansar-se” (Is 40, 31) i segueix: “Ell és sempre font constant de novetat…” Bé, no sé si això que diu Isaïes i que cita el Papa es pot complir en tots el casos, però una cosa és certa: encetem un temps nou i val la pena enganxar-s’hi, millor encara, cal saber escoltar. Un altre profeta, Ezequiel, ens diu: “estigues atent, obre bé els ulls i para l’orella al que et diré” (Ez 44, 5)

A Sant Ignasi tots els grups ja funcionen: la catequesi, les diverses comissions (litúrgia, El Full i la pàgina web, salut,…), els grups d’oració i d’aprofundiment en la Bíblia, el grup de matrimonis, els grups de Gospel, els consells parroquials i arxiprestal, el despatx, l’esplai, l’ajuda fraterna, el menjador de Can Roger… Tenim diverses novetats: el rober d’adults, el nou director del grup de Gospel d’adults, la nova Llar,… Tenim més nens que mai a l’esplai però menys a la catequesi, segurament pel descens de la natalitat del 2008, l’any en el qual començà la crisi, però veiem als pares i mares més engrescats. Tanmateix, a la 1a missa familiar varen venir més nens i nenes dels anys anteriors, els qui ja han fet la 1a comunió…

Doncs, som-hi! Acabaré citant-vos un altre cop l’Apocalipsi, per tal que us adoneu que, efectivament, és un llibre que no va de la fi del món (si més no, no del nostre com, a voltes, interpreta el cinema…) Són paraules que l’autor adreça a les set esglésies: “qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les comunitats…” (Ap 2, 11ss) I nosaltres podríem afegir: “i a la nostra comunitat de Sant Ignasi!” Perquè l’Esperit segueix dient-nos coses “a cau d’orella”. Només cal escoltar-lo…

 

Xavier Moretó, rector

Octubre 2016
L’any de la misericòrdia: una oportunitat de conversió?

 

El 20 de novembre es clourà aquest Any de la Misericòrdia que el Papa Francesc va proposar –ara farà un any– com a motiu de reflexió per a tota l’Església. Crec que ha estat un any que ha donat molt de fruit, especialment en l’àmbit intern, de la mateixa Església. Ha estat una oportunitat per a reflexionar al voltant de les nostres actituds, aquelles que caracteritzen a les persones d’Església, tant laics com religiosos, tant capellans com bisbes. De fet, són aquelles actituds que la gent veu, especialment els allunyats o, com deia el nostre Concili Tarraconense, els distanciats de l’Església. El terme “distanciats” suggereix que potser també nosaltres ens hem allunyat dels altres…

Jo diria que, tot plegat, és un motiu d’una gran actualitat. Un cop més, aquest Papa ha estat profètic, no en el sentit d’endevinar el futur sinó en tant que revulsiu, què interpel·la, que és motiu de conversió… Això té la seva importància perquè, el fet de desvetllar actituds que no són de misericòrdia en pot sorgir la conversió, tan necessària en tots els nivells: personal, comunitari, d’Església. “Ecclesia sempre reformanda” ens diu el Concili. Posar llum sobre actituds de “no misericòrdia” ens ajuda a recordar el què és més propi de la nostra Església: estar a prop de les persones, especialment de les que s’ho passen pitjor, saber compartir, acompanyar, patir amb el qui pateix (compadir-se), sense jutjar, sense desqualificar ni descartar ningú. Com diria Sant Ignasi, tot el que no vagi per aquí no és de Déu… Déu n’hi do!

 

Xavier Moretó, rector.

Juny 2016
Unitat en la diversitat

 

Aquesta frase, que segurament heu escoltat més d’un cop, és molt representativa del que és l’Església. Efectivament, podem dir que L’Església és diversa però unida en una mateixa fe. Adonar-se d’aquesta realitat és molt important perquè ens ajuda a entendre i viure el si de la nostra Església, la seva essència, el que li és més propi: acollir en la diversitat i el respecte per les persones. És el que Jesús feia. Sabia proposar però respectant la realitat de cadascú i la gent el seguia perquè volia, lliurement. Pot ajudar també el fet que el Concili Vaticà II defineixi l’Església com a “Misteri de l’Església” (Cf. Lumen Gentium 1) En tant que Misteri, és molt més del que podem veure i entendre. Tanmateix, el mateix Concili també la defineix com a “sagrament universal de salvació” (Cf. Lumen Gentium 8), és a dir, que és un signe visible (sagrament) però que apunta a una realitat que no veiem… Aquestes definicions del Concili ens ajuden a aprofundir en aquesta realitat d’unitat en la diversitat associada a l’Església. Una Església que va més enllà del que veiem –tant pel que fa a persones com a construccions– i a la qual –com és propi a tota realitat de Misteri– només hi podem accedir en la seva comprensió per la fe, ens ajuda a viure i a valorar la seva diversitat i a adonar-nos que aquesta diversitat –lluny de generar inseguretat o por– ha de suscitar joia i esperança, perquè és una riquesa.

Darrerament, en la nostra comunitat, hem tingut diversos episodis protagonitzats per persones que no han volgut –o no han sabut– entendre aquesta realitat de l’Església “una i diversa” alhora. Retirar i/o pintar cartells que anuncien esdeveniments previstos en les comunitats cristianes no només és una falta de respecte per les persones –i per les comunitats que organitzen els actes– sinó que és també una manca de comprensió de la mateixa Església. Treure un cartell perquè “a mi no m’agrada qui parla” és una actitud intolerant, certament (recordem la famosa dita: “la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre”) però també és un acte de manca de comunió. Des dels començaments, l’Església s’ha mostrat diversa (recordem el primer Concili de Jerusalem) però unida en una mateixa fe i acció (en el mateix concili, malgrat la diversitat d’opinions, varen saber arribar a acords que la van fer universal). Val a dir que aquesta realitat també afecta directament als seus ministres. El Codi de Dret Canònic, és a dir, el dret de l’Església, admet la diversitat d’opinions quan, per exemple, reconeix el dret dels mossens a associar-se entre ells si aquest és el seu voler. Anant al tema del qual també alguns han dit respecte a la Independència de Catalunya, val a dir que un grup de mossens de la nostra Diòcesi s’hi ha manifestat públicament favorablement (firmant una carta) i el bisbe no els ha reprès, perquè dins de l’Església també tenen dret a manifestar la seva opinió. En general, tota defensa d’un pensament únic dins de l’Església –tant pel que fa a capellans o laics– demostra una profunda ignorància de la realitat de l’Església i, el que encara és més inquietant, una veritable por a la diversitat. Quan un creu que posseeix la veritat i els altres s’equivoquen, fàcilment es cau en la intolerància i el menyspreu de l’altre i això no és cristià. Tota persona ens pot aportar quelcom, tota persona ha de ser respectada en la seva diversitat i més encara en el si de l’Església. El contrari és propi de persones intolerants i poc cristianes.

L’escriptor italià Primo Levi, jueu, supervivent del camp d’Auschwitz, autor de “Si això és un home”, uns dels llibres més importants sobre l’holocaust jueu, ens va deixar la següent frase:

 

“La intolerància s’inclina cap a la censura, la
censura promou la ignorància i la ignorància
genera violència…”

Primo Levi

Tant de bo tots aprenguem a respectar-nos com un reflex de la nostra fe, de la nostra Església –una i diversa– i de la mateixa comunió Trinitària: Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

 

Xavier Moretó, rector

Maig 2016

Maria, esperança del poble que camina

 

Entrem al mes de Maig, un mes dedicat especialment a Maria. Com ens diu el Concili Vaticà II: “Maria, llum i esperança del poble de Déu que camina” Maria ens és sempre un referent del ser cristià. Ella va ser la primera que va entendre què vol dir seguir Jesús. Al final del nostre camí Pasqual, la trobarem un altre cop, amb els deixebles, en un moment clau: la vinguda de l’Esperit Sant. Reunits en el cenacle, amb les portes tancades “per por dels jueus”, Maria i els deixebles esperaven l’acompliment de la promesa que els feu Jesús abans de morir: “usnenviaré l’Esperit Sant”. De ben segur que no devien entendre gaire bé de què els parlava. De fet, moltes de les coses que Jesús va fer i dir no les varen entendre del tot. Ho comprengueren després, a la llum de la Pasqua. Però en Maria tot va ser una mica diferent. Ella sí que ho va entendre i per això hi va ser present. “No tingueu, por. El que us va anunciar es complirà” li diu l’àngel a les dones al peu del sepulcre. “Aneu a Galilea i el trobareu…” Maria era present en el moment del naixement de l’Església i les comunitats. Des de la discreció i senzillesa d’una simple presència però fonamentant l’esperança dels deixebles. Per això també diem d’ ella que és “Mare de l’Església”. Ja fa un cert temps que intentem recuperar la Maria de l’Evangeli. El primer valedor d’aquesta idea va ser Sant Joan Pau II. Aquest Papa, que tenia Maria en el seu escut papal, va fer un cert gir a la idea de Maria per fer-nos-la més propera, més “com nosaltres”, però dotada d’una gràcia especial. Els pares de l’Església diuen que Maria “va engendrar Jesús abans per la fe que per la seva maternitat”. Ella va saber posar la fe per davant. L’Evangeli ens diu que mirava el que el seu fill deia i feia d’una manera especial. “Maria guardava aquestes coses en el seu cor”. En la cultura i la religiositat jueva del seu temps, el cor era el centre de la persona. Un missatge d’una gran actualitat en el nostre temps: apropar-nos a les coses de Déu més amb el cor que amb el cap. El Misteri està “fet” de realitats de fe. Només per la fe ens hi podem apropar.

 

Xavier Moretó, rector

Abril 2016

Bona Pasqua!

 

La celebració de la Setmana Santa que acabem de viure és un moment cabdal en la nostra comunitat i en totes les comunitats cristianes. Podem dir que el misteri de la mort i resurrecció de Jesús, “marca” la vida de les comunitats perquè mostra el que els és més propi. Si afirmem –com deien els Pares de l’Església– que “mai som més Església que quan ens reunim al voltant de l’altar”, també podem afirmar que mai som més cristians que quan ens reunim per celebrar el memorial de la mort i resurrecció de Jesús i, encara més, quan som capaços de reproduir aquest misteri en les nostres vides.

En aquest sentit, un cop més, les primeres comunitats –com estem repassant en aquests dies de la mà del llibre dels Fets dels Apòstols– ens reafirmen en la nostra fe i en la nostra celebració. Efectivament, els relats evangèlics –darrere els quals hi ha comunitats cristianes que viuen la fe– tenen com a eix central el relat de la passió de Jesús. Com molts sabeu, els evangelis no varen ser escrits en llibres com els nostres sinó en pergamins, enrotllables a banda i banda, de forma que el centre –el primer que es veu en obrir-los– és el principi i també el més important. Aquest centre estava ocupat pel relat de la passió i després, pels costats, s’anava afegint la resta de l’evangeli. Així, pel cantó esquerre arribaríem al naixement de Jesús (en Lluc i Mateu) i pel cantó dret als relats de les aparicions als deixebles. Per això –diuen els especialistes– els evangelis tenen uns estructura simètrica. Aquesta dada –certament interessant– ens ajuda a entendre la importància que tenia el relat de la passió per a les primeres comunitats. Val a dir que els primers cristians –a diferència de nosaltres– varen patir el martiri, és a dir, el que els esperava després de la celebració era la persecució i la mort. Tanmateix, la paraula “martiri” vol dir “testimoni” i això si ens toca a nosaltres. Els misteris que acabem de celebrar els hem de viure en la vida i anunciar- los. La Vetlla Pasqual i les eucaristies de Pasqua les hem acabat amb el celebrant dient: “Aneu i anuncieu a tothom l’alegria del Senyor Ressuscitat!” i tots hem dit: “Amén”. Per tant, la missió d’anunciar ens toca a tots!

Comunitat de Sant Ignasi, que tingueu una Bona Pasqua!

 

Xavier Moretó, rector

Març 2016

Setmana Santa: Jesús mor per ressuscitar

 

Per Setmana Santa celebrem un fet cabdal: la Pasqua. El que per als nostres avantpassats en la fe era “el pas del Senyor”, la Pasqua del poble d’Israel, Déu que els alliberà de l’esclavatge d’Egipte; per a nosaltres és el pas de Jesús ressuscitat, que ens allibera del mal, que il·lumina la nostra vida, que ens fa viure d’una forma nova, sempre renovada. Per això, durant la Quaresma, fem revisió del que cal renovar, convertir, en nosaltres i en les nostres comunitats. Sempre podem avançar en la nostra manera de fer per semblar-nos, cada cop més, a aquest Jesús a qui seguim. Ell és –en paraules de Pau– “l’home (i dona) nou”. Per a ell, ser cristià és passar contínuament de “l’home vell” a “l’home nou”. En aquest sentit, el mateix Pau dóna algunes “pistes” en la seva carta adreçada a una altra comunitat, la d’Èfes:

“Que de la vostra boca no surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella paraula que serveixi per a edificar els altres en allò que convingui i faci bé als qui l'escolten. No entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.” Ef 4, 30-32 

Fer memorial de la mort i resurrecció de Jesús serà, per tant, viure aquest alliberament, especialment en la manera d’obrar i, com a conseqüència, transmetre’l als altres. És la seqüència Mort-Resurrecció- Pentecosta. En aquest sentit, la Setmana Santa marca un “abans” i un “després” perquè celebrem el fet més important pel cristià i el duem a la vida.

Per Setmana Santa fem moltes celebracions i de ben segur que ho farem molt bé –com sempre– però no podem aturar-nos (o “encantar- nos”) només en el celebrar. Després ho hem de “passar” a la vida. En la mesura que sabem fer aquest pas de la celebració a la vida, serem millors cristians. Seguim Jesús i volem fer com Ell. Convé recordar tot això perquè, fàcilment, podríem caure en una mena de “satisfacció litúrgica”, oblidant-ne les conseqüències. Com a mostra del fàcil que és caure en aquest parany, tinguem presents als nostres amics de Germinans, que darrerament han sortit bastant en aquest full i en la nostra web. Segurament són bons religiosos –mossens dedicats i cristians potser de missa diària– però han oblidat el cor de la fe: la misericòrdia, el bé del germà, el perdó, la fraternitat cristiana i fan mal a altres cristians. En una expressió molt bíblica, se’ls ha “endurit el cor”. Jesús ja ho diu a l’evangeli: “no n’hi ha prou en dir Senyor, Senyor…” Vigilem de no caure en l’error d’anar pel món donant lliçons. Abans de fer-ho, mirem-nos primer a nosaltres mateixos… Recordem el passatge on Jesús ens diu: “com pots dir al teu germà: vine, que et trauré la busca –la “mota”, en castellà– de l’ull quan tu tens una biga en el teu…” Cal estar alerta!

Comunitat de Sant Ignasi, Bona Pasqua de resurrecció!

 

Xavier Moretó, rector

Febrer 2016

Fem camí amb Jesús pel desert de la Quaresma

 

El temps de Quaresma és, tots ho sabem, un temps per preparar-nos, per disposar-nos a celebrar la gran festa de Pasqua, el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. Aquesta és la realitat més important del cristià, el fet que determina tota la seva vida. Sant Pau ho diu clarament quan parla de la vida del cristià com un continu procés de mort i resurrecció: “con-morir i con-ressuscitar” per anar sempre de l’home (i dona) vells a l’home (i dona) nous. L’home nou és Jesús. Pau no es refereix amb aquestes paraules a l’edat de cadascú sinó a l’evolució de cada persona, a la pròpia vida. Morir a l’home (i dona) vell serà deixar enrere tot allò que ens perjudica, que ens enfosqueix, que ens esclavitza. Néixer a l’home (i dona) nou, serà, en conseqüència, viure en la pau, el perdó, la misericòrdia de Déu. Jesús és el model, Ell és el criteri. Com deia un sant de la nostra terra, Sant Enric d’Ossó, “ser cristià és tenir les mateixes actituds, els mateixos gestos, les mateixes paraules de Jesús”.

En la Quaresma d’enguany, la misericòrdia serà la protagonista. Com tots també sabeu, el Papa Francesc ha declarat aquest any de la misericòrdia. És un clar intent de que l’Església recuperi el que li és més propi: la compassió –és a dir, patir amb el qui pateix–, el perdó, mostrar el rostre d’un Déu més Pare que jutge, més fraternal que castigador, com es mostrava en d’altres temps que de ben segur molts recordeu. L’Església, les comunitats i cadascun de nosaltres necessitem convertir- nos per tal de ser més fidels al missatge de l’Evangeli, un Evangeli que és Bona Noticia i que ha de ser anunciat a tothom.

Comunitat de Sant Ignasi, que tinguem tots una bona Quaresma i bona Pasqua!

 

Xavier Moretó, rector

Gener 2016

Ser llum i pau en el món

 

Comencem un nou any i tots ens desitgem la pau. Però no hauríem de quedar-nos en un desig genèric de pau. La pau comença per cadascú de nosaltres. Si som persones, homes i dones de pau, sabrem també transmetre-la. Si tenim pau interior, sabrem també exterioritzar-la. Si som persones de pau, la gent s’aproparà a nosaltres. Hi ha una pau que només Déu ens pot donar. Quan es troba aquesta pau, el record queda per sempre.

Durant aquest Nadal hem fet diverses experiències de llum i de pau. En parlar de llum, la llum del Nadal, també estem parlant de pau, aquesta pau que ve de Déu. Aquest any, el que més hem fet –a part de les celebracions de Nadal– són concerts.

Els concerts de les Vedrunes, el Concert de Gospel per a Can Roger, el Concert de Gospel de Sta. Maria del Mar. Els cants són una bona manera d’apropar-se les persones i compartir la llum del Nadal. Els dos dies de concerts del col·legi de les Vedrunes a la nostra església han estat molt importants perquè hem reprès una tradició de feia temps. A més, com tots segurament sabeu, la nostra parròquia va néixer en aquest cole. Després es va fer l’actual església. Aquests concerts han aplegat nens i nenes de quatre cursos juntament amb els seus pares, mares i familiars. Molts pensareu que la iniciativa ha estat meva. Doncs no, la idea ha estat dels pares i mares de l’Ampa, és a dir, l’associació de pares i mares de l’escola. Han estat ells els qui han demanat recuperar la relació amb la parròquia. A part dels concerts tenim prevista la col·laboració del cole en les nostres tasques assistencials: ajuda fraterna, Can Roger, Càritas i rober, si més no, donar-ho a conèixer. Penseu que en mostrar així el que fem en la parròquia estem mostrant la llum del Nadal que, de fet, és la llum de la fe. Com ens diu el Papa Francesc: “nosaltres no som una ONG. El que fem, ho fem des de Jesús”.

Pel que fa al Concert per a Can Roger, va ser tot un èxit de participació i va ajudar a conscienciar-nos de la necessitat d’ajut per a persones del nostre barri. També va ser interessant com apropament a una comunitat protestant, la de l’Església Bíblica Ebenezer amb la que estem agermanats en la fe i en tirar endavant amb Can Roger. De fet, la caseta del menjador, tan important per donar caliu, ens l’han proporcionat ells…

Finalment, el Concert de Sta. Maria del Mar va ser una meravella. Veure una basílica com aquesta plena a vessar i sobretot el compartir amb joia el cant, la fe i la solidaritat va ser molt gran. En assistir a aquest concert em va venir al cap aquell fragment de St. Pau que diu: “el Regne no consisteix en tal menjar o tal beure (les normes del seu temps) si no en la justícia, la pau i l’alegria que provenen de l’Esperit…” Crec que aquest seria l’ideal del Nadal. Només que sabéssim transmetre una mica de justícia, de pau i de joia de l’Esperit al nostre món ja ens hauríem de donar per satisfets. Fa molta falta.

Comunitat de St. Ignasi: Bon Any de llum i de pau per a tothom.

 

Xavier Moretó, rector