Réplica de Mn. Xavier Moretó i Navarro a Germinans
18964
single,single-post,postid-18964,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Geminans desembre 2016

17 Dic Geminans desembre 2016

 

Malgrat tot, Bon Nadal Germinans

 

El temps de Nadal és un temps de pau, de desitjar-se la pau i de donar-la. No és una pau qualsevol, és la pau que ve de Déu. Igual que quan ens donem la pau a les eucaristies no estem transmetent una pau només “humana” –no ens donem la pau per saludar-nos o dir a l’altre: t’estimo molt– si no que estem desitjant-nos la pau que ve de Déu abans de rebre a Jesús en l’eucaristia, també, per extensió, podem dir que el Nadal és fer experiència, desitjar i transmetre la pau de Déu, una pau que sobrepassa tot el que podem entendre i una pau que ens afecta –o hauria de fer-ho– a tota la nostra existència, especialment pel que fa a les nostres relacions interpersonals…

 

Jo diria que aquesta dimensió de “la pau que ve de Déu” vosaltres no l’acabeu d’entendre. Si fos així no serieu motiu de tanta discòrdia entre nosaltres. Ahir vaig parlar –un altra cop– amb una persona que us llegeix a la vostra pàgina web, no per devoció si no per pur “morbo”. A veure què diuen ara? A veure a qui deixen com un “drap brut”? Aquesta és la discòrdia que vosaltres sembreu. Una persona que viu l’eucaristia i que procura evangelitzar al seu voltant però que no pot estar-se de veure la vostra web. Molt lamentable. Ella em deia: “ara es fiquen amb un religiós que va tenir una depressió…” Què sabeu vosaltres de les depressions dels mossens i religiosos? Segurament res. Esteu tant ocupats “regalant-vos” a vosaltres mateixos a costa dels altres que és molt probable que mai hagueu experimentat que és entrar en depressió ni tampoc hagueu mai escoltat de ningú què suposa i com afecta a la pastoral, per exemple. I no estic parlant d’una “depre”, si no d’un estat d’ànim que no et deixa fer res, que et paralitza, que et reclou en una habitació a les fosques, sense voler-ne sortir, i que necessita tractament psicològic i medicació. Gràcies a Déu jo mai he entrat en aquest estat però conec companys que si ho han patit i t’expliquen coses terribles. Què Déu us perdoni la vostra duresa…

 

Tanmateix, malgrat tot, malgrat la vostra anti-misericòrdia amb els meus companys, segueixo pregant per vosaltres. Ja sé que vosaltres pregueu per mi per tal que us doni la raó. Em temo que la vostra pregària no serà escoltada. És la pregària del fariseu davant el publicà i aquest tipus de pregària –com ens diu l’evangelista– no prospera, no puja…

 

Malgrat la discòrdia que sembreu, us desitjo un bon Nadal, encara que no conegueu –ni sigueu capaços de transmetre– la pau que només Déu ens pot donar.

 

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari