Coronavirus 19 març 2020
21464
single,single-post,postid-21464,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 19 març 2020

20 Mar Coronavirus 19 març 2020

20200319 Sant Ignasi de Loiola

PER QUÈ DÉU HO PERMET?

Comencem una nova secció en la nostra pàgina web. He cregut necessari transmetre una mica d’esperança enmig d’aquesta situació tan terrible que estem vivint. També he vist que és necessari aclarir unes quantes coses que es van dient a la xarxa. L’esperança –com sempre– només ens pot venir de la nostra fe. Els dubtes –i, en alguns casos, les bestieses que es diuen– venen de la por, del desconeixement i –també en alguns casos– de concepcions equivocades i, per dir-ho clar, poc cristianes, a voltes de part de determinats mossens…

Davant d’aquesta situació, de ben segur que les preguntes que ens venen a tots –a mi també– son: com és que Déu ho permet i perquè no fa alguna cosa? És la típica pregunta que apunta al Déu-totpoderós. Si Déu ho pot tot com és que no intervé davant les desgràcies del món?

Recordo quan varen donar-se aquells terratrèmols tan terribles a Itàlia que un campanar d’una església va caure sobre una casa veïna i va matar a tota una família. El comentari que vaig sentir va ser: “home, almenys ho podia haver aturat amb la ma! Era una església de les seves!” Crec que aquest pensament parteix d’una idea equivocada: la de pensar que Déu és totpoderós en la línia de Superman. També recordo una de les pelis de Superman –no recordo el número, se’n han fet tantes… – en el que la noia, la periodista, cau per un forat amb el cotxe, precisament per un terratrèmol, i Superman no hi arriba a temps. Solució: Superman surt a l’estratosfera i comença a donar voltes a la terra –en sentit contrari a la seva rotació– i va tant ràpid que aconsegueix que la terra canviï el seu sentir de gir i el temps retrocedeixi i així poder salvar a la noia… Fantàstic! Déu no és Superman, millor dit, SuperDéu. Llavors què passa amb Déu i el mal? Com és que ho permet?

El llibre de Job és molt alliçonador en aquest sentit. Us el recomano. Potser aquest temps de no fer res podria ser una bona oportunitat per llegir-lo si no ho heu fet. Tanmateix, el llibre de Job –com recordo que em deia un professor meu de la facultat– no és un llibre que parli del mal del món sinó de la vida… Job era un bon creient. Era fidel al seu Déu i és “portava bé”. Però, de sobte, li venen uns mals terribles –el llibre parla que tenia una úlcera que li anava del cap al peus– i comença a dubtar i és fa les preguntes d’abans: perquè em passa això a mi? Què he fet de mal? Perquè Déu em castiga així? Val a dir que els jueus creien que si tenies un mal –una malaltia, per exemple– era perquè alguna cosa mal feta havies fet (això, a voltes, encara s’escolta…) Aquesta idea té un nom. Se’n diu Doctrina de la Retribució. Jesús també se la va trobar. H ha un moment de l’evangeli en que els deixebles li porten un cec i li pregunten: “aquest perquè és cec, per culpa seva o dels seus pares” i Jesús s’emprenya “com una mona” i els diu: “Ni per uns ni pels altres!” i afageix “està per donar glòria a Déu” i va i el cura.

Tornant a Job, hi ha un moment de la conversa que te amb Déu que aquest li diu: “on eres tu quan jo creava el món?” tu que et creus amb el dret de qüestionar-me? podríem afegir. El missatge és molt clar: no podem fer aquesta pregunta. Ens depassa. Només podem confiar. Com ens ve a dir un altra llibre de la Bíblia, el Gènesi, el mal no té a veure amb Déu. Déu només vol el bé. Tanmateix, la prova definitiva estem a punt de contemplar-la. Quan arribem al Divendres Sant –la celebrem o no– veurem com Jesús mor a la creu… i Déu no intervé. Era el seu fill i no el salva… És un bona pista.

Demà més

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari