Coronavirus 8 maig 2020
21760
single,single-post,postid-21760,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 8 maig 2020

09 May Coronavirus 8 maig 2020

20200508 Sant Ignasi de Loiola

LA MORT D’UN TORTURADOR

Llegeixo al diari que ahir va morir un home que torturava a la gent durant la dictadura. Li deien “Billy el Niño”. El sobrenom li venia per què es veu que, mentre torturava, es divertia parlant com ho feien els cowboys de les pel·lícules… Així ho recordaven les seves víctimes. Una d’elles era veí seu… Va intentar de denunciar-lo, si més no per què li retiressin les condecoracions que encara tenia de l’època franquista, però estava “blindat”. Va viure plàcidament fins ahir, en que va morir, víctima d’aquest virus. Com diria el Pablo Casado: anava a dir “descansi en pau”, però no ho diré.

Espanya segueix sortint cada any entre els països en que encara es tortura. Així ho diu l’informe anyal que fa Amnistia Internacional. En general, a tot el món, la tortura segueix sent un mètode emprat per dominar a la població. La por paralitza i ajuda a controlar. És terrible, però és així.

Durant la dictadura franquista abundaven personatges com aquest. La llista és llarga. No se’ls ha processat per la senzilla raó de que, d’alguna forma, s’ha continuat valorant la seva tasca… En sortir la llei d’Amnistia es va donar “carpetazo” a tots aquests casos però també podria ser que se’ls protegís per la informació que tenien… Em recorda una mica al cas del comissari Villarejo. Malgrat que és a la presó, ningú goça ficar-se amb ell per la informació que té en els seu poder i l’amenaça de treure-la a la llum, informació que implica a gent important…

Tot plegat és un d’aquells episodis grotescos que engalanen tant sovint la història d’Espanya. Un país que protegeix a torturadors, que encara té pendent la restitució de la memòria històrica, que encara té morts de la guerra i de la dictadura enterrats no se sap on… Una vergonya.

Quan es treu el tema de la tortura sempre penso en un amic meu –també mossèn– que, quan era més jove, va participar en les protestes contra la dictadura. Anava a les manis i s’enfrontava als grisos. Des de l’1 d’Octubre, ara els hi diuen amb un altra nom, molt més divertit. El meu amic, de resultes d’aquells enfrontaments, va ser torturat a la tristament famosa Comissaria de la Via Laietana de Barcelona. Sempre que passo pel costat recordo el que em va explicar. A voltes hi havia gent que desesperada, en un moment de descuit, es tirava d’alta baix del sisè pis…

En temps de Jesús, la tortura era habitual. Els romans la practicaven sovint. Igual que en la dictadura franquista, també veien que era una eina efectiva per dominar a la gent. La mateixa crucifixió era també una tortura. Buscava humiliar però també procurar una mort lenta. Abans de l’execució també es torturava: la flagel·lació –perfectament estipulada pels romans– o el fet mateix de portar la creu eren formes de tortura. També ho era l’empresonament previ. Jesús les va patir totes.

Amb la tortura es busca afeblir la voluntat, doblegar a la persona, humiliar i dominar. Qui tortura deixa sortir els instints més baixos de la persona: la dominació del feble, el sentir-se poderós davant la víctima. Moltes solen dir que veien els seus botxins passant-s’ho bé… Ho deien d’aquest Billy el Niño però també dels torturadors nazis dels camps de concentració o dels de la dictadura argentina… Sempre és igual.  Surt el que de fet és el més inhumà de la persona. Anava a dir “el que més ens assembla a les bèsties”, però ni tan sols els animals torturen a les seves víctimes… Això només ho fan els humans.

Com deia un periodista en la seva crònica: “a aquest no li faran cap homenatge. Per la pandèmia, no li podran fer cap enterrament”. Millor. Però quan arribi allà a dalt algú li demanarà comptes. Llavors si es farà justícia. Com diu Sant Joan en la seva 1ª carta: “al final de la vida se’ns examinarà en l’amor”. Potser hi podríem afegir: “i també en el contrari…” i potser també es trobarà amb les seves víctimes…

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari