Coronavirus 6 maig 2020
21751
single,single-post,postid-21751,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 6 maig 2020

07 May Coronavirus 6 maig 2020

20200506 Sant Ignasi de Loiola

CAMALEÒNIC

Ho ha aconseguit! El presidente Sánchez ja té el seu nou estat d’alarma! Ahir em vaig equivocar. No és la tercera si no la quarta pròrroga. Molts diuen que serà la darrera. Després de intenses converses, ha convençut a Ciutadans i PNB per què li donin suport. Els del PP –malgrat la destralera crítica del discurs del seu líder– s’ha abstingut. ERC i Vox –encara que per motius diferents– han votat en contra.

Una actitud la de Pedro Sánchez molt sibil·lina, camaleònica –que canvia de color segons l’entorn per passar desapercebut– però que té poc recorregut. No té futur. No mira a llarg termini. Només pretén “sortir del pas” i de forma arriscada, maltractant als seus socis de govern, fent promeses que mai arriben a complir-se, violentant la política. Així ho diuen els entesos. Sánchez no té l’estil d’una Merkel, per exemple. Va a la seva. No escolta i només rectifica quan no té més remei. Una política de la improvisació, de anar “a salto de mata”. I així ens va! Espanya és dels països d’Europa que pitjor ha gestionat aquesta crisi. “Así nos luce el pelo” que diuen els espanyols. Tanmateix, la situació no convida a fer grans exercicis de responsabilitat. Com deia ahir, no estem en un país que es caracteritzi massa per la seva mentalitat co-responsable. Potser per això Sánchez ha aconseguit el que volia: una nova pròrroga. Però tard o d’hora, la gent haurà de prendre les regnes del seu retorn a la normalitat. No podem estar sempre tutelats, per molt còmode que sembli. Quan esdevindrem una societat madura i responsable? Potser encara falta…

No sé vosaltres però jo, quan vaig pel carrer, segueixo veien gent sense la mascareta o fent reunions d’amics en ple carrer sense guardar les distàncies. No m’estranya gens que hagin augmentat el número d’infectats i de morts, per molt que ho disfressin dient que aquestes pandèmies sempre tenen alts i baixos, “en dents de serra”, diuen.

A voltes em sembla que mai assolirem la normalitat fins que no surti la solució definitiva: la vacuna. Segurament, els màxims mandataris polítics del món també ho veuen. Tots menys el de sempre. El president dels Estats Units ha tornat a fer una de les seves: ha destituït a tot els seu equip d’assessors mèdics per un format per economistes… Ara s’ha de reactivar l’economia, encara que la xifra de morts augmenti tant en el seu país. Demencial. Els Estats Units tenen el rècord absolut i encara pot anar a més… i també tenen un altra rècord: el d’estupidesa de part del seu president. En aquest sentit, és el millor que han tingut mai… Felicitats!

Val a dir que a Catalunya també tendim a una certa política tutelada en la gestió d’aquesta crisi. Ara que ja tenim definides les àrees de desconfinament –per regions sanitàries en lloc de per províncies– ara descobrim que no tots estem igual. Només tres de les cinc regions podran passar a la fase 1. L’àrea de Barcelona quedarà fora. Els comercials ja diuen que això serà un desastre per a les ciutats, que moltes botigues ja no obriran més… Els metges, en canvi, diuen que encara anem una mica “justets” per avançar, que el risc de repuntar és alt. Però ara sorgirà una certa discriminació, una “envegeta” entre territoris… i una incomoditat real pels qui visquin “a cavall” entre una regió i un altra. Haurem d’esperar. Això ens afecta directament a nosaltres. No podrem obrir el proper dilluns. Paciència…

Pel que veig hi ha una certa impaciència entre la gent de la parròquia. Quan obrirem? Com ho farem? Quines mesures prendrem? És lògic.

L’altra dia vaig sentir unes declaracions –o millor dit, unes reivindicacions– de part d’un grup de “fervents” cristians: “que nos devuelvan los sacramentos!” “que abran nuestras iglésias!”. Certament, rebre els sagraments és un dret. Així m’ho van ensenyar a la facultat. Per això, s’ha d’anar tant en compte en negar un sagrament a algú. Sé de mossens que ho fan… Però una cosa es demanar de rebre un sagrament i un altra exigir-ho com si fos una possessió, de forma unilateral. Les esglésies estan tancades per evitar els contagis!

D’això jo en dic “miopia teològica” però també podria dir-se “miopia social”. És aquella actitud del qui no veu més enllà del seu nas, que només sap defensar “lo seu”… També demostra un cert grau de immaduresa, bastant preocupant, certament… Fer del cristianisme una bandera no és una actitud gaire intel·ligent. De fet, sempre ha estat una font de conflictes al llarg de la història, la majoria violents…

Xavier Moretó, rector

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari