Coronavirus 6 abril 2020
21578
single,single-post,postid-21578,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 6 abril 2020

07 Abr Coronavirus 6 abril 2020

20200406 Sant Ignasi de Loiola

AUTORITARISME O SOLIDARITAT

Darrerament, en ple debat sobre la “tornada”, s’ha arribat a un mena de dilema que “plana” enmig de les diverses corrents d’opinió: què és més efectiva, l’autoritat o la solidaritat? En països com la Xina i Corea s’ha demostrat que l’autoritat ha estat un factor determinant a l’hora de reaccionar. Tot i que el president Xi Jinping de la Xina va ser una mica reticent al principi del problema –fins i tot perseguint al metge que ho va destapar tot–, després va actuar amb celeritat i va ordenar el confinament de la població de Wuhan, origen de la pandèmia. L’organització de la ciutat també ho va facilitar. Wuhan està dividida en moltes parcel·les –com petites comunitats– i això va facilitar l’aïllament. Tanmateix –com és típic dels governs autoritaris– es creu que també es va amagar la situació real pel que fa al nombre de víctimes. Podrien ser moltes més. A Corea –el país que hom creu que ha estat el que millor ha afrontat la crisi– es va actuar amb molta celeritat en els tests a la població. Això va permetre aïllar ràpidament als contagiats dels sans i obligar-los a confinar-se. Ambdós pobles, tant el Xinès com del Coreà, varen ser molt disciplinats i van obeir “fil per randa” les normes dels seus governs. No va ser difícil. És el que fan sempre…

L’altra factor de la equació, el de la solidaritat, també s’ha mostrat efectiva aquest dies. Tots ho hem vist al nostra país. La gent s’ha mobilitzat i de quina manera! Hom accepta que la dedicació dels sanitaris ha anat molt més enllà del que teòricament els tocava. També està acceptat que això ha compensat les retallades que es varen fer en la crisi del 2008. Va ser una errada important fer-les… Ara es veu clarament que no s’havien de fer retallades en la sanitat. És massa important…

També han sovintejat iniciatives solidàries en d’altres àmbits, sobretot en la dotació d’equips de protecció. A la Seat han canviat la producció de cotxes per la de respiradors. Se les han empescat per transformar els “limpias” dels cotxes! Cada cop que sortia una caixa aplaudien. També han sorgit idees per fer mascaretes –molt escasses– i proteccions. De la mateixa manera, han sorgit iniciatives voluntàries per cuidar a la gent gran que està sola, atendre a les residències d’avis –un dels punts més febles– i ajudar als sanitaris. També han rebut ajuts els transportistes, que s’han trobat que tot estava tancat en les seves rutes i que no podien ni anar al lavabo… Fins i tot el bancs estan reaccionant! Davant la previsible crisi financera, estan donant facilitats als seus usuaris. En aquest sentit, son indicatives las declaracions del primer ministre portuguès. Ha dit que, donat que al 2008 es va rescatar la banca, ara ells ens haurien de tornar el favor… No està mal. Portugal també es va destacar fa uns mesos quan va regularitzar la situació de tots els immigrats que tenia a seu país, per tal d’evitar un desastre humanitari com el que s’ha donat a Europa. Aquesta és un altra: la ineficàcia de les institucions europees, tant en la gestió d’aquesta crisi com la dels refugiats. El mateix president de Portugal els va “tocar el crostó” en dir en una trobada que els qui s’oposen a adoptar una postura solidaria no han entès que és l’a Unió Europea i perquè va néixer…

Un problema que es veu en les postures autoritàries es la marcada tendència que tenen vers el control poblacional i la possible retallada en les llibertats que això pot suposar. Ara que es parla tant de fer tests a tota la població també s’ha plantejat de controlar telemàticament als individus per evitar els contactes. Conèixer en tot moment la situació i els contactes de cada persona… Sona una mica a “gran hermano”. Alguns metges ja han dit que pot funcionar però sempre i quan es preservi la intimitat i els drets de les persones. La temptació autoritària de control poblacional és forta…

El tarannà de Jesús és el de respectar –i defensar–, en tot moment, els drets i la dignitat de les persones. Jesús fins i tot “se la juga” per defensar als més pobres de l’abús i la injustícia de part de les autoritats. En el fons, la polèmica que té amb els fariseus va d’això… La doctrina de la puresa i la impuresa, tan important aleshores, generava discriminació i injustícia i Jesús ho denuncia amb contundència. Com diria Sant Ignasi: “això no és de Déu!”

Tanmateix, hi ha ocasions en que Jesús mostra, d’una manera palpable, la importància de la fraternitat. Ell, que era tingut per “un home que fa el bé”, hi ha moments en que empeny als altres a fer el mateix i aquest “fer el bé” sempre es mostra en la relació interpersonal. És el cas ja esmentat de la multiplicació dels pans i els peixos. Jesús els diu als deixebles: “doneu-los vosaltres de menjar” i l’evangelista diu de forma molt significativa: “Jesús els donà als deixebles i ells els donaren a la gent”. Podria ser tan fàcil com que Jesús desvetllés en els deixebles el goig de compartir i que aquests fessin el mateix amb la gent. “Què tens tu, una truita de patates? No et faria res donar-li la meitat al teu germà?” El “bon rotllo” imperant –portaven tot el matí escoltant Jesús, Ell que sabia tan bé “parlar i obrir els cors”– faria la resta… Podríem dir que va ser un miracle col·lectiu. Potser, en aquell moment, varen descobrir el goig –i els bons resultats– de la fraternitat entre les persones… I, ja ho sabem, aquest miracle ens parla d’eucaristia, és a dir, d’acció de gràcies. El màxim de la fraternitat: Jesús que se’ns dona com aliment.

No té color! És molt millor la solidaritat que l’autoritat. Els resultats son molt més grans. De nou és la diferència entre autoritat moral i autoritat militar. Necessitem leaders amb autoritat moral. No cal que ens diguin el que hem de fer. Ja ho sabem! Necessitem caps que vagin al davant respectant –i escoltant– a les persones –i als pobles–, disposats a jugar-se-la per la gent, que generin confiança i fraternitat.

No se’ns està dient insistentment que ho farem entre tots? Doncs vinga! A veure si és veritat!

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Joan Garrit i Bruguera
    Publicat 13:15h, 07 abril Responder

    Doncs, si, en situacions com aquesta, la gent es creix, vol compartir i ajudar, entre tots ho farem tot, no oblidem que, l’unio fa la força, el que cal es, que un cop sobrepassat el que estem vivin, segueixi aquest interès i voluntat de compartir, de ser tots u. Confiem que la lliçó quedi ven apresa i la nova societat resultant, sigui mes amiga d’ajudar i compartir, el sacrifici habra valgut la pena. Bona i Santa Pasqua a tots!!!!!

Escriu el teu comentari