Coronavirus 4 maig 2020
21740
single,single-post,postid-21740,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 4 maig 2020

05 May Coronavirus 4 maig 2020

20200504 Sant Ignasi de Loiola

ESTAT D’ALARMA

Demà sabrem si entrem en un nou estat d’alarma. Es votarà en el Congreso de los Diputados de Madrid. Serà la tercera pròrroga… Tanmateix, aquest cop el Presidente Sánchez no les té totes.. Cada cop té menys adeptes entre els qui no son de la seva corda, especialment els presidents de les comunitats autònomes. Les autonomies demanen que se’ls retorni les competències de sanitat, que hi hagi una veritable col·laboració. Creuen que no va bé això de manar d’aquesta manera tan unilateral, que tot aniria molt millor si la gestió d’aquest desconfinament la portés els qui realment coneixen el territori. Donat que –com sempre– es fan promeses que després no es compleixen, els presidents de les comunitats –amb catalans i bascos al davant– han dit: “ja n’hi ha prou! Votarem “no” a un nou estat d’alarma!”. Però el gran canvi –i sembla que més decisiu– vindrà dels seus socis de govern, els qui varen permetre la seva investidura. ERC canviarà el seu vot de la abstenció al no… El Presidente ja ha fet “pilotes fora” i –al més autèntic estil populista–, ha passat la pressió als altres. Ara diu coses com “no hi ha alternativa. No hi ha pla B” o –en boca del ministre del interior–: “si no entrem en un nou estat d’alarma anem al caos…” Alguns experts ja han dit que, donada l’etapa de desconfinament en la que estem, un nou estat d’alarma no és necessari, que és una decisió més política que sanitària. Certament, l’estat d’alarma dona una autoritat més gran a l’estat –especialment en matèria de llibertats i actuació de les forces de seguretat– i potser ara ja no cal, que ja estem en un altra etapa. Per això el president del govern basc –un home clar i contundent– ha dit que més que un estat d’alarma seria un estat d’excepció…  Potser aquí és on “plora la criatura”: la pèrdua d’autoritat, aquella que es buscava des del començament, quan sortien els militars en cada roda de premsa…

Surti o no el nou estat d’alarma ja estem en un altra etapa. Només cal sortir al carrer. La gent surt quan li toca i torna a ompli els carrers. Les botigues –tot i que a mig gas i amb precaucions– tornen a obrir. Flota un cert optimisme en l’ambient. Tots contents menys els sanitaris que segueixen patint per un altra rebrot que no estan segurs de poder-li fer front… Fins i tot els polítics mundials han fet un gir! Ahir varen fer una “maratò virtual”. Recolliren més de set mil milions per obtenir una vacuna! Tots hi varem participar menys el de sempre, el presi dels Estats Units… Aquest home és únic, en tots els sentits! Sembla que aquesta crisi l’està ensorrant en les enquestes i molts ja diuen que no serà reelegit en les eleccions de dintre de sis mesos. Crec que és una bona noticia. Tots en sortirem guanyant, tant els del seu país com a tot el món…

Jo diria que aquesta iniciativa de la marató és significativa per què s’han recollit diners no per mitigar les conseqüències d’aquesta pandèmia –això ja ho fan per altres mitjans– si no per obtenir una vacuna. És com dir-nos: “la vacuna és la única solució per tornar a ser els d’abans”. Ni mascaretes, ni UCI’s, ni desconfinament, ni tonteries: la vacuna! Tanmateix, tots estan preocupats en que aquesta vacuna, quan surti, o bé sigui caríssima –la qual cosa seria un problema pels països més pobres– o bé tingués problemes de producció i distribució. Per això el President de la ONU ja ha dit que vetllarà per què sigui assequible per a tothom des de el començament… Els experts parlen d’un any o un any i mig però alguns –concretament de la Universitat d’Òxford– diuen que ja estan fent proves amb humans i per la tardor ja en podrien tenir una… Tanmateix, en lo que tothom està d’acord és en dir que la vacuna és la solució…

Els humans sempre hem tingut aquesta tendència a buscar la solució directa als nostres problemes, especialment davant els que ens superen, que normalment tenen a veure amb situacions com aquesta, difícils de controlar, desconegudes, que ens depassen. Els grans esdeveniments de la història de la humanitat han vingut marcats per solucions directes, sovint violentes, en forma de conflictes i guerres. Ja ho diuen els historiadors: la guerra ha estat el motor de la història. Malauradament, és la veritat…

A Jesús també li varen aplicar aquesta mateixa recepta. En el judaisme de l’època –i anterior– hi havia una màxima: matem als falsos profetes i haurem fet un servei al poble. Aquesta va ser l’excusa. De tota manera, ells varen anar una mica més lluny. Donat que l’objectiu estava clar –matar-lo–, se les varen empescar amb frases com: “matem al pastor i les ovelles fugiran” o “matem-lo, a veure si realment és el que diu ser” o “a veure si Déu el salva”. Però el que els va desconcertar és que no fes res per salvar-se, que no es defenses… “Ell que n’ha salvat a tants, per què no baixa de la creu?…” diu el centurió, un pagà… I aquí està la clau: “la força que es manifesta en la feblesa” que ens diu St Pau.

Hi ha una pel·lícula que això ho ha sabut captar molt bé. A “Jesús de Nazaret” del Zeffirelli –un clàssic, que segur que heu vist algun cop. La passen sempre per Setmana Santa. Dura quatre hores…– hi ha una escena que parla per ella mateixa. Zera, el cap dels fariseus, un dels responsables més directes de la condemna a mort de Jesús, entra al sepulcre buit i pronuncia una frase lapidària –mai millor dit–: “ara comença tot”. És a dir, lluny de ser la mort la solució definitiva del problema, és l’iniciï d’un problema molt més gran, que escapa totalment al seu control, imparable… Els seus varen començar a dir –des de l’experiència de la tomba buida i d’altres–: “està viu, ha ressuscitat…”

Buscar solucions fàcils i directes sempre és temptador. Tanmateix, també té un perill: el sorgiment de messianismes –aquests si que poden ser falsos– que facin grans promeses que després siguin irrealitzables. Els populismes –tan usuals entre nosaltres– viuen d’això. Ara, amb tot el que està passant, ja s’estan qüestionant una mica… I és que la vida és més complexa. No hi ha solucions fàcils…

Tant de bo que aquesta situació ens ajudi a “tocar de peus a terra” i ens faci buscar solucions reals als nostres problemes. Només així avançarem.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari