Coronavirus 31 març 2020
21544
single,single-post,postid-21544,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Coronavirus 31 març 2020

01 Abr Coronavirus 31 març 2020

20200331 Sant Ignasi de Loiola

 

SALUT i ECONOMIA

Aquests dies s’està parlant molt d’economia. El decret promulgat pel gobierno a una hora pràctica i assequible –a les 12 de la nit– ha desfermat la polèmica. Molts empresaris i treballadors no sabien què fer, si obrir o no, si anar a treballar o no fer-ho. Tanmateix, el principal problema és que, en tancar les empreses, no hi ha ingressos i les factures s’han de continuar pagant… De nou el gobierno ha promès ajuts per tal que les empreses no hagin de tancar però…  Tanmateix, sembla que el rerefons és més complex i toca a la Comunitat Europea… Com deia l’altra dia l’economista Xavier Sala Martí –el de les americanes de colors–: “els països nòrdics no volen ajudar a Espanya i Itàlia, Diuen que no han aprofitat els anys de “bonança” per estalviar i tenen raó…” i afegí: “però ara hem de ser solidaris. És un problema de salut!” Sembla que Europa ha quedat un altra cop “retratada”. Mentre els dotze s’enreden en discussions interminables –tot i que virtuals– Itàlia rep ajuts de l’exèrcit rus! Qui ho anava a dir! L’exèrcit un altra cop… I si mentre a Itàlia l’exèrcit –aquest cop el del país– porta fèretres d’un cantó a l’altre, aquí fa feines de desinfecció.

L’altra dia vaig veure una imatge que em portà –de nou– records de la mili: un soldat portant un motxo… Recordo que nosaltres netejàvem els lavabos, sovint amb aigua sola… Un cop hi varem trobar una rata. Era enorme! I és que els lavabos no eren “tasses” si no “turques”, és a dir, un forat a terra… És clar, les rates sortien directament… Però el millor era la cuina. Hi havia tant de greix al passadís que hi anàvem patinant, i amb botes! A voltes pensava: “si no agafes alguna cosa aquí, ja no ho agafaràs en lloc!” La mili t’immunitzava! Potser per això encara aguanto…

Fora bromes, el problema que tenim a hores d’ara és que s’està parlant de l’economia en clau de dilema, és a dir, o salut o economia. El primer en fer aquesta comparació tan poc humana ha estat –per variar– el presi dels E.E.U.U. En un alarde de intel·ligència ha arribat a dir que si hi ha 200.000 morts, potser aquest sigui el preu per no aturar el país… que en podrien tenir molts més per causa de depressió i/o el suïcidi… Però a mesura que es va assessorant –o es deixa assessorar– va canviant d’opinió. Típic dels populistes, va canviat segons bufa el vent. Ara ja ha renunciat a reprendre l’activitat per Pasqua. Menys mal! Per altra part, l’altra dia uns periodistes van “pescar” corrent un altra assessor, el d’un altra home “brillant”, el presi de G.B., Boris Johnson. Marxava corrents del 10 de Downing Street, la seu del presi. El comentari no tenia desperdici: “allà va l’artífex de les primeres decisions de Johnson…” Com  tothom sap, en començar l’afectació pel Covit 19 al Regne Unit, Johnson va dir que potser calia deixar que tothom s’infectés perquè així es generarien més defenses…” Potser que –ara que es parla tant de com serà tot “el dia després”–, es doni un canvi en positiu: fer fora a tots aquests “trepes” tant intel·ligents, enclosos els d’ultra dreta! El del Brasil, Bolsonaro –un altra presi “brillant”– va dir que això del Covit 19 no passa de ser una simple grip, quan tots els especialistes diuen que no hi té res a veure, que és molt més greu!

Plantejar un problema tan gros com aquest i d’aquesta manera és molt simptomàtic. Denota una visió tan economicista –tot reduït a l’economia– que fa fredor. EL problema és de salut, no de diners! Però, ja se sap: “el diner és l’important” en un món com el nostre, on el capitalisme sembla que ha guanyat la partida. Tot lo altre… Però si una cosa tenen clara la majoria dels analistes és que, o anem vers una major fraternitat, un més “compartir” que no “emmagatzemar”, una major solidaritat –també entre països– no ens en sortirem. Per què ara els tocarà el torn a l’Àfrica i la Índia, el país més poblat del món! En aquests llocs és molt difícil el confinament. A més, estan adoptant mesures de resultat molt “dubtós”… L’altra dia sortien unes imatges de policies de la Índia fumigats directament a la gent! Terrible.

Les al·lusions que fa Jesús a no posar la nostra confiança en les coses, en les riqueses, son una constant en els evangelis. En aquest sentit, és significatiu el trobament que Jesús té amb un jove que tenia diners, el que s’anomena fragment del “jove ric”. Un jove el va a trobar i –per justificar-se, és a dir, per sentir-se bona persona davant els altres, això tan típic nostre– li pregunta a Jesús: “què he de fer per tenir la vida eterna?” Jesús li respon amb els manaments: no robis, no cometis adulteri, honora al pare i a la mare… “Tot això ja ho he fet des de petit” li diu el jove. Anava, com diem ara, una mica “sobrat”. Jesús –com fa en altres ocasions– li “aixafa la guitarra” –com també solem dir– i li diu: “doncs ara ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Després vine i segueix-me…” No ho va poder fer… L’evangelista ens diu de forma un tant lapidària: “se’n anà tot trist per què era molt ric…” Tanmateix, el missatge d’aquest evangeli no és que ho donem absolutament tot i que anem a viure “sota un pont” sinó  que no ens enganxem a les coses materials, que, si ho aconseguim, serem més lliures… Aquesta era, precisament, la llibertat que aquest jove no tenia… Paradoxalment, els seus bens varen ser un obstacle. La clau està en ser despresos, en saber “donar al que no té res” en lloc d’estar només pendents de “tenir cada cop més i més”.

Si sabéssim compartir i repartir millor –i aquesta pot ser a bona ocasió per canviar, també a nivell global– tot seria diferent. Quants cops hem sentit a dir que si hi hagués un millor repartiment de la riquesa no hi hauria fam en el món, un món en que el 20% de la població gaudeix del 80% de la riquesa… Potser ha arribat el moment de canviar les tornes. Potser aquest maleït virus ens farà ser més solidaris, més fraternals, menys “econòmics”. En definitiva, més persones…

Xavier Moretó, rector.

1Comentari
  • Joan Garrit Bruguera
    Publicat 15:02h, 01 abril Responder

    Molt encertat el comentari o reflexió. Ara toca parlar de diners. Si, pero es mes gratificant, donar que rebre, al menys jo vull ser dels primers. El que es cert que serà, un abans i un després, el que serà tot igual que fins ara. Confiem amb l’ajuda de Déu que tot ho pot, que ens estima i sempre esta al nostre costat. Vinga sempre endavant !!!!

Escriu el teu comentari